La fusta revela el risc de mortalitat dels boscos davant del canvi climàtic

Font: CREAF

18/02/2020 - 16:56
Pins i avets afectats per la sequera de 2015 a Sequoia National Park (Califòrnia, EUA). Autor: Jordi Martínez

Pins i avets afectats per la sequera de 2015 a Sequoia National Park (Califòrnia, EUA). Autor: Jordi Martínez

Segons un estudi liderat pel CSIC, l’efecte de les sequeres passades podria constituir-se com un indicador clau per predir el risc de mortalitat en els arbres. L’estudi utilitza els anells de creixement dels arbres per comparar la resposta a sequeres d’arbres morts i supervivents.

Un equip científic internacional, liderat per la investigadora de l’Estación Experimental de Zonas Áridas (CSIC) Lucía DeSoto, demostra que els anells dels arbres ens ajuden a predir el risc que els arbres morin durant un episodi de sequera, un fenomen cada vegada més freqüent per culpa del canvi climàtic. En els anells dels arbres queda registrat si els arbres han patit els efectes de sequeres en el passat i no han estat capaços de recuperar-se plenament (arbres poc resilients). L’estudi, en què ha col·laborat Jordi Martínez, investigador de l’CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, posa de manifest que precisament aquests arbres “tocats” pels anys més secs són els que tenen més risc de morir durant una sequera. Aquesta relació, aparentment òbvia, mai s’havia demostrat fins al moment de manera global.

"Els anells dels arbres ens ajuden a predir el risc que els arbres morin durant un episodi de sequera"

La resiliència és la capacitat que té un organisme de mantenir-se en funcionament durant i després d’un esdeveniment d’estrès (una sequera o un incendi, per exemple). Aquesta capacitat es pot mesurar retrospectivament en els anells de creixement dels arbres. Per mesurar la resiliència es compara l’anell de creixement que es forma durant l’any de la sequera amb els creixements dels anys anteriors i posteriors a cada arbre. Aquesta comparació indica com va ser la seva resistència durant l’esdeveniment d’estrès, així com la seva recuperació.

En l’estudi s’han comparat els anells d’arbres que cohabitaven en un mateix bosc, alguns morts i altres supervivents a una sequera. S’han mostrejat més de 3500 arbres de 22 espècies, en 118 boscos de diferents regions de la planeta.

Diferències entre frondoses i coníferes

D’altra banda, els resultats demostren que hi havia diferències entre els dos grans grups d’espècies arbòries. Per a les frondoses, la resistència immediata a una sequera era el més decisiu, aquelles amb més risc de mortalitat eren les que havien estat menys resistents a l’impacte immediat de la sequera. En canvi, en les coníferes, la capacitat de recuperar-se d’una sequera era el que més marcava la seva futura resistència a una altra sequera.

“La resiliència a les sequeres passades podria constituir-se com un indicador clau per predir el risc de mortalitat dels arbres. D’aquesta manera, mesurar la resiliència en els anells podria ser una prometedora eina per identificar senyals primerenques de mortalitat i millorar la nostra capacitat per pronosticar el decaïment dels boscos en climes futurs”, comenta DeSoto.

“Els resultats d’aquest treball suposen un gran avenç de cara a la urgent necessitat de preservar els boscos davant el canvi climàtic, particularment amenaçats per l’increment de la temperatura i l’augment de freqüència i intensitat dels períodes secs”, comenta Jordi Martínez des de el CREAF.

"Els arbres "tocats" pels anys més secs són els que tenen més risc de morir durant una sequera"

Aquest estudi ha estat realitzat en el marc d’un projecte finançat per un contracte Marie Skłodowska-Curie (H2020-MSCA-IF, No.797188) i amb l’ajuda European Cooperation in Science and Technology (COST Action, FP1106 STReESS). Aquest treball liderat des de la EEZA-CSIC és producte de la col·laboració entre investigadors espanyols de l’IPE-CSIC, CREAF, CIFOR-INIA, BC3, U. Valladolid, U. Pablo d’Olavide e internacionals d’institucions a França, Alemanya, Països Baixos, Suïssa, Grècia, Finlàndia, Sèrbia, Eslovènia, Romania, Israel, Rússia, Argentina i EUA.

Article de referència

DeSoto et al., 2020. “Low growth resilience to drought is related to future mortality risk in trees“. Nature Communications 11: 545. doi: 10.1038/s41467-020-14300-5


 

Relacionats

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Notícia
Aquests boscos reben més llum però menys aigua. Foto: CCBY Unsplash

Aquests boscos reben més llum però menys aigua. Foto: CCBY Unsplash

Un estudi que ha comptat amb la participació de Maurizio Mencuccini, professor d’investigació ICREA al CREAF, conclou que els arbres més petits de la selva de l’Amazones podrien esdevenir la base d’un nou bosc més resistent a la sequera. 

Entrevista

La doctora Laila Darwich és professora de malalties infeccioses del Departament de Sanitat Animal i Anatomia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigadora adscrita al Centre Recerca Sanitat Animal (CReSA-IRTA) i coordinadora del Màster Universitari en Zoonosis i One Health de la UAB des del 2016. En aquesta entrevista la doctora Darwich aporta la seva visió experta sobre les causes profundes de la pandèmia que estem vivint i defensa la necessitat d’una visió integral de la salut humana i ambiental, que se sintetitza en el concepte de One Health.

Butlletí