La contaminació causa el doble de morts de l'estimat fins ara

Font: Agències

01/04/2019 - 12:20

La contaminació atmosfèrica ha pogut causar entorn de 8,8 milions de morts a tot el món el 2015, gairebé el doble del que es calculava fins ara, segons revela un estudi publicat aquest dimarts per la publicació ‘European Heart Journal’.

La investigació, desenvolupada per l’Institut Max-Plank de Química i la Universitat Mèdica de Mainz (tots dos a Alemanya), va examinar amb nou model els efectes de diverses fonts de contaminació ambiental sobre la taxa de mortalitat. 

Van constatar que es van produir 790.000 morts addicionals a tot Europa i 659.000 a la Unió Europea (UE) durant el 2015, entorn del doble de les xifres estimades anteriorment.

D’aquests totals, entre el 40 i el 80% de les morts es van deure a malalties cardiovasculars (CVD, les seves sigles en anglès), com atacs o fallides cardíaques, cosa que suggereix que la pol·lució ambiental va causar el doble de morts per CVD que per malalties respiratòries.

Més que el tabac

"Per posar un exemple, això significa que la contaminació de l’aire causa més morts extres a l’any que el tabac, que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va ser responsable de 7,2 milions de morts addicionals el 2015. Fumar és evitable, però la contaminació de l’aire no ho és", recorda en un comunicat el coautor de l’estudi Thomas Münzel, de la Universitat de Mainz.

A Europa, explica, el nombre de morts extres provocades per malalties cardiovasculars també és molt més alt de l’esperat, amb gairebé 800.000 el 2015, la qual cosa, a més, representa una reducció mitjana de més de dos anys en l’esperança de vida.

Per a la seva investigació, els experts, en col·laboració amb el Cyprus Institute Nicosia (Xipre), van recórrer a un model de dades que simula la manera que certs processos químics atmosfèrics interactuen amb la terra i el mar, així com l’impacte de químics procedents d’activitats humanes, com de la indústria, el trànsit o l’agricultura.

Així mateix, van introduir en aquest model d’exposició global dades de l’OMS relacionades amb densitats de població, localització geogràfica, edats, factors de risc per a diverses malalties i causes de mortalitat.

En concret, van centrar la seva atenció sobre els nivells de pol·lució de fines partícules conegudes com a "matèria particulada" o "PM2,5", que tenen un diàmetre menor o igual a 2,5 microns.

Densitat de la població

Van descobrir que la pol·lució de l’aire va ser responsable de 120 morts extres a l’any per cada 100.000 habitants a tot el món, mentre que a Europa i la UE aquesta relació va pujar fins a les 133 i 129 per cada 100.000 habitants, respectivament.

En països de l’est d’Europa, com Bulgària, Croàcia, Romania i Ucraïna va augmentar encara més, amb més de 200 morts extres a l’any per cada 100.000 habitants, van destacar els científics.

"L’alt nombre de morts causades per la pol·lució de l’aire a Europa s’explica per la combinació de la pobra qualitat de l’aire i la densitat de població, per això l’exposició es troba entre les més altes del món", assenyala Jos Lelieveld, de l’Institut Max-Plank i el Cyprus Institute Nicosia.

L’expert precisa que la contaminació ambiental a l’est del continent no és gaire més gran que l’oest, tot i que la diferència entre les seves taxes de mortalitat i l’esperança de vida podria deure’s a la qualitat dels seus serveis sanitaris.

Qualitat de l’aire

En conseqüència, insten les autoritats nacionals i internacionals que prenguin mesures urgents per aturar aquest problema, a través, per exemple, d’una revisió de la legislació vigent sobre la qualitat de l’aire i els límits fixats per als nivells de contaminació, en línia amb les recomanacions de l’OMS.

En l’actualitat, el límit per a PM2,5 se situa a la UE en els 25 micrograms per centímetre cúbic (µg/m3), molt per sobre dels 10 µg/m3 marcats per l’OMS.

"Molts altres països, com el Canadà, els Estats Units i Austràlia utilitzen les directrius de l’OMS. La UE s’està quedant molt per darrere en aquest sentit. De fet, les noves proves podrien provocar en un futur pròxim una reducció addicional de les recomanacions de l’OMS", conclou Münzel.


 

Relacionats

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Notícia

Les superilles de Barcelona afecten positivament la salut i el benestar del veïnat i les persones que en fan ús. Així ho conclouen diversos estudis observacionals, quantitatius i qualitatius realitzats, en el marc del projecte “Salut als carrers”, per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que ha analitzat l’impacte en la salut i els seus determinants de les superilles implantades al Poblenou, a Sant Antoni i a Horta.

Notícia

Per primera vegada, un equip científic estima l'impacte de la reducció de la contaminació atmosfèrica pel confinament a la mortalitat de 47 capitals de província

Butlletí