La badia de Roses i el delta de l'Ebre, en risc per l'augment del nivell del mar

Font: Xavier Duran. CCMA

08/11/2019 - 08:30

L'augment del nivell del mar degut a l'escalfament global amenaça molta més població del que suposen els models actuals. Així ho conclou un estudi publicat a la revista Nature Communications. 300 milions de persones amenaçades pel nivell del mar, el triple del previst fins ara, amb Àsia com el continent més afectat

Els autors són Scott Kulp i Benjamin Strauss, de Climate Central, una organització sense ànim de lucre de Princeton (Estats Units), que proporciona informació sobre clima i energia al públic i a polítics, per ajudar-los en les seves decisions.

Els dos investigadors han fet servir un nou model digital anomenat CoastalDEM, que utilitza xarxes neurals -un sistema d'aprenentatge i processament inspirat en el funcionament del sistema nerviós humà. Segons aquest model, actualment hi ha 110 milions de persones que viuen per sota del nivell de la marea alta. Estimacions prèvies ho xifraven en 28 milions. I 250 milions són en llocs per sota dels nivells actuals de les inundacions anuals. La xifra estimada era de 65 milions.

Fins a 460 milions de persones en risc el 2100

Però els autors fan previsions sobre quantes persones es trobaran en llocs de risc segons com evolucionin les emissions de gasos d'hivernacle com el diòxid de carboni. Si aquestes emissions arribessin a un pic el 2020, a mitjans de segle hi hauria entre 270 i 320 milions de persones en llocs que s'inundaran almenys un cop a l'any. Això és més del triple del que preveuen els models utilitzats actualment, que preveien entre 71 i 86 milions de persones.

Si les emissions segueixen augmentant, el 2050 el nombre de persones afectades variaria poc: de 280 a 330 milions. Però el gran canvi es produiria a finals de segle. Així, amb l'escenari de baixes emissions, el 2100 hi haurà entre 300 i 400 milions de persones afectades per inundacions anuals. I si les emissions augmenten al ritme actual, seran entre 330 i 460 milions. Novament, és més del triple del que preveuen els models fets servir fins ara.

Els autors també han calculat que actualment hi ha 1.000 milions de persones que viuen en zones menys de 10 metres per sobre del nivell de la marea alta i que n'hi ha 250 milions establertes menys d'un metre per sobre del nivell que assoleix la marea alta.

Els autors consideren que el seu sistema corregeix errors del que es fa servir actualment, que cometia interpretacions equivocades quan les imatges per satèl·lit mostraven edificis o arbres.

Un mapa detallat

Les prediccions no depenen només de les emissions, sinó de l'augment del nivell del mar que produeixin. Per això, hi ha un gran marge de resultats. En l'escenari més pessimista, amb augment d'emissions i un desglaç important del gel antàrtic, els dos investigadors calculen que el 2100 hi haurà entre 380 i 630 milions de persones vivint en àrees vulnerables.

A la web de Climate Central hi ha un resum en anglès de l'article i un mapa interactiu per observar les previsions a qualsevol dels 135 països analitzats.

Això permet observar que l'Àsia és el continent més afectat i que fins i tot amb reduccions de les emissions hi haurà 6 països especialment perjudicats, que són, per aquest ordre, la Xina, Bangladesh, l'Índia, el Vietnam, Indonèsia i Tailàndia, on 237 milions de persones poden patir inundacions als llocs de la costa on viuen el 2050. El càlcul actual era de 183 milions. A la Xina hi haurà 93 milions d'afectats i a Bangladesh 42 milions.


Inundacions a Dacca, capital de Bangladesh (Masud Ananda/Flickr)

Les previsions són molt pitjors per al 2100. En aquests països, ara hi ha 250 milions de persones que viuen per sota del nivell de la marea alta. Això indica que les xifres reals poden ser molt pitjors, perquè els autors no han considerat el previsible augment de població.

Zones afectades a Catalunya

El mapa permet veure les zones de risc a Catalunya. Una és la badia de Roses, fins a Sant Martí d'Empúries, i inclou, a l'interior, els Estanys, a la part nord dels Aiguamolls de l'Empordà.

També estan en risc els Aiguamolls del Baix Empordà, al sud de l'Estartit. Finalment, l'àrea més afectada és el delta de l'Ebre, on gairebé tot té el color vermell d'alarma.

A la resta del sud d'Europa destaquen el Parc Nacional de Doñana, la Manga del Mar Menor, a Múrcia, i el nord-est d'Itàlia, incloent-hi Trieste, Venècia i Ravenna.

També estan en risc moltes zones de l'est de França, de l'est i l'oest del Regne Unit -com Liverpool-, tot el litoral des del nord de França fins a l'oest de Dinamarca, incloent-hi, per tant, Bèlgica, Holanda i una part d'Alemanya, una part del nord de Polònia i part de la costa de Lituània.

Els Estats Units també es veuran afectats. Estaran en risc Louisiana i Florida, però també Long Island, a Nova York, i cap a l'interior, les terres situades al llarg del riu Delaware.

Provocarà grans migracions

Per a Scott Kulp, autor principal de l'estudi, aquestes dades mostren el potencial de l'escalfament global perquè en el transcurs d'una vida humana puguem veure com es modifiquen ciutats, línies de costa, economies i regions senceres: "Com que la línia de marea puja per sobre del terreny que la gent anomena llar, els països hauran de confrontar cada vegada més qüestions sobre si les defenses costaneres els protegeixen i quant i com."

Per això els autors destaquen que les comunitats costaneres han de preparar-se "per a futurs molt més difícils dels que actualment s'han anticipat": "Treballs recents suggereixen que fins i tot als Estats Units la pujada del nivell del mar pot induir migracions a gran escala des de zones de costa sense protecció, redistribuint la població i provocant molta més pressió a les àrees interiors."

També demanen més recerca per establir a escala global les característiques i localitzacions de les respostes migratòries a l'escalfament global i el risc creixent d'inundacions, "per minimitzar el dany humà potencial causat per aquestes amenaces".


 

Categories: 

Relacionats

Acte
27/05/2024 - 10:00
AULA MAGNA Universitat de Barcelona. Edifici Històric, Plaça Universitat, Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Barcelona
Notícia

Viladecans ha celebrat la primera Àgora del projecte Viladecans pel Clima al Casal de barri Montserratina, una trobada anual entre les persones i organitzacions del municipi implicades en el Pacte local pel Clima per debatre sobre com podem frenar el canvi climàtic i que la gent pugui adaptar-se als seus efectes en temes com l'edificació, el transport i els residus.

Butlletí