La crisi de les vaques boges ha fet estralls entre la població europea de voltors. La Comissió Europea va aprovar el 2002 un reglament que regulava el destí dels subproductes animals no dirigits al consum humà, entre ells, les despulles del ramat mort, fet que va obligar els ramaders a recollir i incinerar el bestiar mort de manera natural. Començava aleshores una dràstica dieta no voluntària per a les aus necròfagues que ara la Unió Europea tirarà enrere gràcies a les pressions dels grups ecologistes.
La prohibició d'abandonar animals morts va tenir una incidència especial a Espanya, país que concentra aproximadament el 90% de les aus carronyaires de tota la Unió Europea. Davant la disminució d'aliments han desaparegut colònies de voltors i s'han produït canvis en el comportament de les aus. La gana els ha fet més atrevits i a Catalunya han augmentat els atacs a bestiar viu, com ha denunciat en nombroses ocasions el sindicat agrari Unió de Pagesos. Per aquest motiu, el Departament de Medi Ambient va anunciar fa uns mesos que instal·larà canyets, espais on es diposita bestiar mort, a cada comarca del Pirineu de Lleida.
D'altra banda, alguns exemplars han tingut que ser traslladats als refugis amb símptomes de desnutrició.
Organitzacions ecologistes com SEO/BirdLife i WWF asseguren que les espècies més amenaçades són l'aufrany (1.500 parelles), el voltor negre (1.800 parelles) o el milà negre (2.000 parelles). Amb la cabana cabruna i ovina, no contagiada per l'encefalopatia espongiforme, hauria suficient per alimentar totes les aus necròfagues del país. A més, no està demostrat que els voltors i espècies semblants siguin susceptibles al prió, ja que són l'última baula de la cadena tròfica.
SEO/BirdLife va fer una batalla de la modificació del reglament que, juntament amb les pressions d'altres grups conservacionistes i de l'exministra de Medi Ambient Cristina Narbona van tenir ressò a Brussel·les.
