El Tribunal Constitucional tomba 15 articles de la llei catalana contra el canvi climàtic

Font: Eva Pelegrí/Xavi Duran. CCMA

27/06/2019 - 17:15

El tribunal ha declarat inconstitucionals una quinzena d'articles a la llei que el govern de Mariano Rajoy va recórrer com marcar objectius d'emissions o la prohibició del fracking

Cop contra la llei del canvi climàtic catalana. El Tribunal Constitucional ha sentenciat que la Generalitat no té potestat per marcar objectius de reducció d'emissions o en la transició energètica. La sentència també ha anul·lat la prohibició del fracking i tira enrere el propòsit d'establir un pla de tancament de les centrals nuclears per al 2027.

El tribunal ha declarat inconstitucionals una quinzena d'articles a la llei que el govern de Mariano Rajoy va recórrer. En canvi, el Constitucional avala alguns dels articles que impugnava l'Executiu entre els quals destaca la creació de l'impost sobre emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.

Després de l'entrada en vigor del 155, el govern espanyol va decidir portar al TC la Llei de Canvi Climàtic de la Generalitat, que havia entrar en vigor a l'agost. Al recurs argumentava la normativa envaïa competències estatals, per exemple, proposant la creació de nous impostos.

L'estiu passat, el Constitucional va aixecar la suspensió dels articles que el govern espanyol havia impugnat ja que havien passat els cinc mesos que la llei permet tenir suspesos articles recorreguts. Ara la sentència estima en part el recurs de l'Executiu de Rajoy i declara inconstitucionals una quinzena d'articles de la llei, però n'avala la resta.

Controvèrsia "estrictament competencial"

Segons el Tribunal, la controvèrsia entre les parts és "estrictament competencial". Si bé assenyala que la inactivitat de l'Estat en la lluita contra el canvi climàtic i per complir els acords de París "no impedeix a les comunitats autònomes, i en concret a Catalunya, aprovar mesures que contribueixin a l'objectiu perseguit", afegeix el següent:

"Han de fer-ho sense vulnerar les normes vàlidament aprovades per l'Estat en legítim exercici de les seves competències."

En aquest sentit, recorda que en la Constitució i en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya no existeix cap títol competencial específic relatiu a la lluita contra el canvi climàtic, que si s'esmenta en altres estatuts com els d'Aragó, Castella i Lleó, Canàries i Extremadura.

Per tot això declara inconstitucionals i nuls apartats com el que estableix "l'objectiu de reduir el consum final d'energia almenys un 2% anual per arribar com a mínim al 27% l'any 2030, excloent els usos no energètics". O bé parts de l'article 19, on s'estableixen "objectius vinculants, concrets, mesurables i a termini de la política energètica de la Generalitat incompatibles amb les bases estatals."


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
Foto: Marilyn Barbone/Alamy

Foto: Marilyn Barbone/Alamy

Les opcions dietètiques són la principal causa mundial de mortalitat i degradació ambiental i amenacen la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU i de l’Acord sobre París sobre el clima. Un estudi descriu com consumir 15 grups d’aliments diferents s’associa a 5 resultats de salut i 5 aspectes de degradació ambiental.

Article

Per salut, perquè el planeta ho necessita i perquè cal actuar davant l’emergència climàtica, l’1 de gener de 2020 entrarà en vigor la zona de baixes emissions (ZBE) permanent. Aquesta mesura limitarà la circulació dels vehicles més contaminants, reduirà un 15% les emissions de NO2 i millorarà la qualitat de l’aire. L’any 2018 la contaminació va provocar la mort de 351 persones a la ciutat.

Article

Les principals administracions públiques de les Terres de l’Ebre han aconseguit reduir substancialment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en haver-se dotat d’un instrument administratiu i tècnic potent com l’Agència d’Energia de les Terres de l’Ebre (AETE), que es gestiona des de l’àrea d’assistència tècnica del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) i que també ha contribuït de forma determinant durant l’última dècada a reduir la factura energètica que paguen estes administracions, sobretot ajuntaments.

Butlletí