El Govern aprovarà Plans de recuperació per 31 espècies amenaçades abans d'acabar l'any

També ha signat un conveni per impulsar la custòdia del territori a Catalunya
Sostenible.cat
10/10/2008 - 00:00

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat en el marc del Congrés de la UICN el desplegament de noves eines i instruments legislatius en els propers mesos en l'àmbit de les espècies amenaçades. En aquest context, la directora general de Medi Natural Núria Buenaventura, n'ha destacat l'aprovació en les properes setmanes de Plans sectorials de recuperació per sis grups d'espècies: els invertebrats aquàtics, els vertebrats aquàtics, les espècies mediterrànies, les de caràcter alpí i subalpí i les de l'àmbit estèpic. Globalment es tracta de 31 espècies entre les quals destaca el xoriguer petit, el gall fer, l'ós bru, l'àliga cuabarrada i el tritó del Montseny. Aquests instruments se sumaran als cinc plans actuals que afecten a aus com el trencalòs o el fartet.

De manera paral·lela, la direcció general de Medi Natural prepara el primer catàleg de fauna amenaçada tant per a invertebrats com per a vertebrats. Ambdós documents complementaran segons Jordi Ruiz-Olmo, cap de servei de Protecció i Gestió de la Fauna, el que recull la flora amenaçada i que es va aprovar aquest mateix estiu. En aquest cas es tracta de 124 espècies vulnerables i 59 en perill d'extinció. Tot plegat permet comparar-ho amb eines a escala global com la mateixa Llista Vermella de la UICN; Ruiz-Olmo ha recordat que malgrat tenir criteris similars "els resultats poden canviar de manera molt substancial en modificar l'escala".

(P)

Un desplegament legislatiu esperat
La celebració del Congrés Mundial de la Natura també ha servit per tal que Buenaventura hagi anunciat una autèntica bateria d'instruments de legislació ambiental abans que acabi l'any 2009. Per una banda, i de manera imminent, cal destacar l'aprovació de la Llei catalana de la biodiversitat. Aquest text, conjuntament amb el Pla sectorial de connectivitat, són dos dels instruments més esperats tant per la comunitat científica com ambientalista i formen part dels compromisos adquirits pel primer govern tripartit l'any 2003. Per altra banda, Buenaventura ha explicat que "estan ambientalitzant" altres lleis, en diversos estats de tramitació, com les de Pesca, Caça, d'Accés Motoritzat al Medi o el Pla general de política forestal.

Si tot això fos poc, Ecologistes de Catalunya -que agrupa vint de les principals entitats ambientalistes i en defensa del territori del Principat- ha posat una nova idea sobre la taula. Es tracta de la Proposta d'espais agroforestals del corredor mediterrani que pivota a partir de 23 parcs agraris com a element de connexió entre les zones actualment protegides pel PEIN o la Xarxa Natura 2000.

Alfred Martínez, de l'ADENC del Vallès, ha destacat en la presentació "l'elevada biodiversitat associada a l'activitat agrària"; d'aquesta manera, i amb l'objectiu de conservar-la esdevé clau "tant el manteniment de l'activitat com la seva ambientalització". Un dels valors innovadors de la proposta és la gestió d'aquests parcs a partir de consorcis que "serveixin com a punt de trobada per totes les administracions competents i d'interlocutor únic per la pagesia" segons ha explicat Martínez.

El Govern pretén impulsar la custòdia
El Congrés de la Natura també ha servit per tal que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i la presidenta de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), Cristina Sànchez, firmessin un conveni per impulsar aquest tipus de gestió basada en la implicació de propietaris i usuaris dels espais a preservar. L'acord pretén implicar altres departaments amb incidència territorial -Economia, Política Territorial i Agricultura- i que, de moment, encara no s'han acostat a la custòdia.

La signatura del conveni arriba dies després de finalitzar la tercera Setmana de la Custòdia. Un esdeveniment de caràcter bianual i que pretén "acostar la custòdia a la societat" tal i com explica Jordi Pietx, director de la XCT. La setmana ha tingut més d'un centenar d'activitats i la participació d'una cinquantena d'entitats d'arreu dels Països Catalans. Enguany ha destacat la plena incorporació del País Valencià de mà de l'Avinença, associació valenciana de custòdia. De fet, la inauguració de la setmana es va realitzar de manera paral·lela, i connectada en videoconferència, a València -presentada per la periodista ambiental Maria Josep Picó- i a Manresa -a càrrec de l'ambientòleg Xavier Sabaté-.

Els plans de recuperació d'espècies

VIGENTS: Samaruc, fartet, bitó, gavina corsa (foto) i trencalòs

PREVISTOS:
Invertebrats aquàtics: nàiade de l'Ebre, cranc de riu i cargols d'aigua dolça (quatre espècies).
Vertebrats aquàtics: cavilat, espinós, madrilleta, tritó del Montseny, tortuga d'estany, repicatalons, mallerenga de bigotis, rat penat de preus grans i turó.
Espècies mediterrànies: àliga cuabarrada, tortuga mediterrània i rat penat de ferradura mitjà.
Espècies pirinenques alpines i subalpines: gall fer, ós bru, sargantana pallaresa, sargantana aranesa i llangardaix àgil.
Espècies estèpiques: trenca, ganga, xurra, xoriguer petit, sisó, terrerola vulgar i alosa becuda.

Relacionats

Reportatge
EN PROFUNDITAT

La sequera és un fenomen natural que també impacta sobre l’entorn natural. I les espècies més afectades són les que depenen íntimament del medi aquàtic i les que no poden fugir en cerca d’àrees amb millors condicions. 

 

Acte
26/04/2024 - 00:00
Àrea metropolitana de Barcelona
Reportatge
Reportatge

El consum desmesurat dels productes i l’excés de materials que els protegeixen o envolten són dues importants fonts de generació de residus. Sobretot en el cas dels plàstics d’un sol ús. 

Butlletí