Barcelona es gira cap a la muntanya i farà que Collserola penetri a la ciutat

20/09/2011 - 00:00

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat el primer gran projecte urbanístic del nou govern municipal, que consisteix a "girar cap a la muntanya" per ordenar i connectar el Parc de Collserola a través de 16 corredors amb l'objectiu d'esborrar les fronteres entre la naturalesa i la ciutat. El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, ha explicat que, tal com va fer Barcelona en els anys vuitanta obrint el front litoral a la ciutat, ara es tracta d'obrir la muntanya de Collserola per fer-la més accessible i entrellaçada amb l'entorn urbà, salvant els obstacles que fan de barrera, com ara la Ronda de Dalt.

Es tracta, segons Vives, d'un "projecte de renaturalització de la ciutat que s'emmarca en l'estratègia de convertir Collserola en el gran parc central metropolità". Per a aconseguir-ho, l'Ajuntament destinarà 250.000 euros a convocar els concursos aquest mateix mes perquè un centenar d'equips multidisciplinaris -5 o 6 per a cada "porta" o corredor- formats per arquitectes, urbanistes, paisatgistes, experts en vialitat i enginyers presentin les seves propostes. L'arquitecte i gerent d'Hàbitat Urbà, Vicent Guallart, ha detallat que els 16 projectes per obrir les 16 "portes" a Collserola se situen en la Diagonal, Pedralbes, Sarrià, Vallvidrera, Les Planes, Bellesguard, Tibidabo, Penitents, Sant Genís, Montbau, Horta, Canyelles, Roquetes, Trinitat, Torrebaró i Ciutat Meridiana.

Model que es vol exportar a la resta del món
El primer projecte ideat pel nou equip municipal de CiU "és el primer pas per construir el nou model de ciutat que pensem", ha dit Vives, que ha explicat que cada corredor tindrà un tractament específic, en un model urbanístic que vol exportar a la resta del món. "Farem que la naturalesa baixi a la ciutat i que les persones puguin pujar a la naturalesa amb naturalitat", ha definit Guallart. El projecte és tenir una visió única i conjunta de tots els barris de muntanya de la ciutat i la idea és connectar Collserola amb els parcs situats per sota de la Ronda de Dalt.

La gran aposta urbanística de l'equip de Trias
Vives no ha concretat quins elements urbanístics inclourà cada projecte, que dependrà de les idees que guanyin els concursos, en els quals el regidor s'ha compromès a implicar els veïns afectats, encara que no ha descartat noves àrees urbanes, la construcció d'equipaments, la recuperació d'espais agrícoles o el cobriment d'algun tram de la ronda. Es tracta de la gran aposta urbanística de l'equip de Xavier Trias, que vol completar la carretera de les Aigües en aquest mandat i connectar-la amb el riu Besòs, i acabar els 16 eixos de connexió de Collserola amb Barcelona en un màxim de vuit anys.

Les actuacions afecten un tram de 20 quilòmetres de longitud, que és tota la franja de la faldilla de Collserola que afronta amb Barcelona, on també es preveuran zones d'aparcament per fer més accessible el parc als ciutadans que no puguin arribar en transport públic.

Advertència d'un naturalista sobre els senglars
El consistori té previst seleccionar abans que acabi l'any els equips interdisciplinaris que concursaran i presentar els guanyadors durant el primer trimestre del 2012 per iniciar els treballs en el segon trimestre de l'any vinent. L'Ajuntament no ha calculat quants diners costarà dur a terme el projecte urbanístic perquè dependrà de les propostes que resultin guanyadores, però Vives, que ha reconegut que serà "un volum important d'inversió" s'ha compromès a dur-ho a terme de mica en mica "en 2, 4 i 8 anys" i tenir acabada la connexió total de Barcelona amb Collserola en dos mandats.
En l'acte de presentació del primer projecte urbanístic de CiU han assistit, entre altres, el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i el geògraf i naturalista Martí Boada. Aquest últim ha qualificat el projecte de "valent i d'envergadura", encara que ha advertit dels "efectes perniciosos" que poden suposar "els factors silvestres" entrant a la ciutat, entre ells els nombrosos senglars que habiten Collserola.

Relacionats

Entrevista

Set ciutats europees han sigut l’escenari per estudiar els patrons de mobilitat de 4.000 persones i demostrar que les persones que utilitzen la bicicleta tenen un nivell de emissions de CO2  trenta vegades més baix que aquells que fan servir el cotxe. És només un dels beneficis de l’ús de la bicicleta que s’ha pogut veure en l’últim estudi en el que ha participat Mark J Nieuwenhuijsen, director de planificació urbana, medi ambient i salut a l’Insittutt de Salut Global-Barcelona. Nieuwenhuijsen ens explica els resultats obtinguts en aquest i altres estudis sobre els beneficis de l’ús de la bicicleta a la ciutat en relació a la salut i a la disminució de les emissions causants del canvi climàtic.

Notícia

El passat 22 de juliol de 2021, el Consell Comarcal d’Osona va constituir la Comissió Consultiva de l’Accés Motoritzat al Medi Natural de la comarca d’Osona”, la primera de Catalunya.

Butlletí