Font: Waste in Progress
La segona jornada del Fòrum de Gestió de Residus Municipals ha posat el focus en la maquinària, la tecnologia i els costos de manteniment amb Itàlia com a gran protagonista.
La 7a edició del Waste in Progress, el Fòrum de Gestió de Residus Municipals, ha celebrat la segona jornada i ho ha fet posant el focus en el dimensionament d els serveis de recollida de residus d’alta eficiència amb identificació i quins són els aspectes a tenir en compte, com és el cas de la maquinària, la tecnologia i els costos de manteniment.
S’ha presentat l’innovador Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’Àustria, una mena de fiança de 25 cèntims amb què aquest país pretén reutilitzar 2.200 milions de llaunes i ampolles de plàstic . També de la transcendència de la publicació obligatòria de dades a Itàlia com a factor clau a l’hora de millorar el servei de recollida de residus i del pla econòmic financer d’aquest país illorar el servei de recollida de residus i del pla econòmic financer d’aquest país com acom a base per decidir què paga cada ciutadà, així combase per decidir què paga cada ciutadà, així com dede l’evolució en matèria de reciclatge i reutilització a la l’evolució en matèria de reciclatge i reutilització a la regió d’Emíliaregió d’Emília--Romanya. Romanya.
Un dia més, els Talks & Debate han esdevingut un espai a partir del qual totes les empreses especialitzades del sector i els responsables de les administracions han presentat casos reals, han intercanviat idees i han plantejat reptes concrets. Representants de companyies com Ros Roca, Novamont, TOMRA i Nord Engineering, entre d’altres, han enumerat els aspectes a tenir en compte en la compra i el manteniment de la maquinària i d’altres solucions al servei. A la tarda, torn també per debatre sobre els riscos i els usos de la tecnologia a càrrec d’altres empreses com ID.Waste, Ecocomputer, Baron o MOBA.
Fiança de 25 cèntims per a llaunes i ampolles de plàstic a Àustria
L’innovador Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) que ha posat en marxa aquest any Àustria ha estat el fil conductor de la ponència d’Andreas Pertl, director general de l’Oficina de Coordinació del Packaging d’aquest país. Des del passat 1 de gener s’ha implantat una mena de fiança a les ampolles de plàstic i llaunes d’alumini amb l’objectiu de fomentar el reciclatge i complir amb les directrius de la Unió Europea. Tots els envasos que estan subjectes a aquest sistema tenen un cost addicional de 25 cèntims, quantitat que se li retornarà al comprador si aquest diposita l’envàs en uns punts de recollida determinats. Als supermercats hi ha instal·lades unes màquines que així ho permeten, mentre que en els petits comerços la gestió es pot fer manualment. El sistema inclou totes les ampolles i llaunes d’entre 0,1 i 3 litres (excepte llet i productes làctics) sempre que estiguin identificades amb el logotip del nou SDDR austríac. Com a condició, els envasos han de tornar-se buits, amb l’etiqueta intacte i sense estar aixafats. Es pretén reciclar unes 2.200 milions d’ampolles de plàstic i envasos metàl·lics i arribar a una taxa de reutilització del 90% el 2027, dos anys abans del que marca la Unió Europea. “Les queixes de les empreses i ciutadans al principi són normals i estan justificades, independentment de si es canvia la recollida selectiva o s’implementa un sistema com aquest. Però pel que hem vist, la societat s’està adaptant ràpidament i a finals d’any farem una avaluació de com ha funcionat per millorar-lo el 2026”, ha explicat.
Dades obertes, l’optimització del porta a porta i el “complex” càlcul tarifari d’Itàlia
Itàlia ha estat el país protagonista de la segona jornada del Waste in Progress, amb fins a tres ponències que han servit per fer una radiografia del funcionament d’aquest país en matèria de gestió de residus i dels costos i serveis relacionats amb aquest àmbit. El consultor Michele Giavini ha exposat el mètode pioner a Europa que duu a terme el seu país pel que fa a la publicació obligatòria i al posterior tractament de dades oficials sobre recollida selectiva a nivell municipal i també dels serveis i costos. Des del 2010 que es poden consultar totes aquestes dades, fet que permet analitzar quin és el context en cada moment d’aquest sector i quines són les mesures que es poden prendre per avançar cap a una economia circular i sostenible. Itàlia és un país amb 60 milions d’habitants i uns 8.000 municipis, 5.000 dels quals utilitzen el model porta a porta i només 162 fan servir contenidors tancats. “Encara hi ha un llarg camí per recórrer, però poder consultar totes aquestes dades ens ha permès treure moltes conclusions que després hem utilitzat per millorar i implantar sistemes que faciliten una millor recollida de residus”, ha expressat. Entre una de les moltes dades que ha donat a conèixer, ha explicat que “el porta a porta no resulta un model tan car com podria semblar si el comparem amb models més nous com els contenidors tancats. Això és així perquè, gràcies a les dades, s’ha pogut optimitzar aquest sistema pel que fa a la freqüència, els costos o també els vehicles que s’utilitzen per a la recollida”.
ARERA (Autorità di Regolazione per Energia Reti e Ambiente), de la qual també se’n va parlar dimarts en la primera jornada del Fòrum, ha sortit de nou a escena i ho ha fet durant la xerrada de Walter Giacetti, consultor de l’Instituto per la Finanza e l’Economia Locale. Ha exposat el sistema a partir del qual aquesta autoritat independent regula i estandarditza el càlcul dels serveis de recollida de residus a tot el país. Per dur-ho a terme, des del 2020 es va crear un pla econòmic financer pioner a Europa que ha esdevingut la base per decidir què paga cada ciutadà per a la recollida de re sidus. “És un sistema bastant complex. Ho demostra, per exemple, que només un dels seus molts mètodes tarifaris ja conté 40 fórmules matemàtiques i algoritmes ha il·lustrat. El resultat d’aquesta implementació ha despertat certa "polèmica" perquè encara que molts municipis i gestors públics i privats l’han rebut positivament perquè s’han creat tarifes que inclouen els costos, en altres poblacions no s’ha vist amb massa bons ulls la “dels càlculs que s’han hagut de dur a terme. ARERA ha creat un topall màxim de preus, el que impedeix augmentar un tant per cent que evita l’enriquiment dels gestors, com passa a d’altres països. I guanya importància l’anomenat pagament per generació, una tarifa que engloba fins a 8 milions d’habitants i que comporta una taxa de recollida d’un 81%."
La realitat exposada en ambdues ponències complement a la xerrada que ha anat a càrrec de Giulio Renato, director general de gestió de residus i flota del Grup Hera, companyia multiservei amb més de 10.000 treballadors i la primera empresa pel que fa al volum de tractament de residus d’Itàlia. Present a
diferents regions del país, el seu radi d’actuació principal és la zona d’Emília-Romanya. Gestiona un milió i mig de tones de rebuig cada any i té cobertura a 636 municipis, el que significa uns 2,5 milions d’habitants. Renato ha parlat d’una “evolució des que es va decidir canviar el servei i apostar pel porta a porta, els contenidors intel·ligents i el pagament per generació". Ha admès que “hem arribat a uns nivells de recollida selectiva altíssims” i que “es treballa amb la voluntat de tancar el 2025 amb una taxa del 80% en aquest àmbit ”. Ha donat també importància al cost que això suposa per cada habitant i també el cost que implica no llançar les deixalles on pertoca. Amb els mitjans que tenim, els serveis que oferim i d’altres millores com el pagament per generació, hem arribat a una qualitat de separació i reciclatge molt alta. Però Itàlia encara ha de millorar la qualitat de com recicla. "Per aconseguir-ho, hem de convèncer a la gent com s’ha d’actuar correctament i que les persones i les seves accions són les que marquen la diferència.”
Contractació eficient i la importància d’explicar
El professor de dret administratiu de la Universitat de la Corunya, Juan José Pernas, ha estat l’encarregat d’inaugurar la segona jornada del Waste un Progress i ho ha fet amb una ponència en la qual ha recalcat que la contractació pública ha de ser “ i que aquesta ha de ser entesa com una inversió i no pas com una despesa”. Ha avisat que la ineficiència ambiental, entesa com a un baix nivell de reciclatge o l’excés d’abocaments, generen inevitablement una ineficiència econòmica que es tradueix en males ofertes, una execució del servei deficient o un baix nivell de competència. Considera que “contractar sempre ha de tenir una necessitat justificada i s’ha d’avantposar la qualitat al preu”. També ha intervingut Pilar Chiva, directora de l’àrea circular de l’Agència de Residus de Catalunya, qui creu que s'ha "fallat" en la transmissió d’informació cap al ciutadà i que és clau “ els motius que port en a les persones i també als municipis a pagar unes determinades taxes de residus". I Xavier Balagué, gerent d’Ecoembes a Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears, ha presentat el nou conveni sobre la recollida selectiva d’envasos que, entre d’altres novetats, inclourà el Sistema Digital de Gestió de Residus (SDGR). Es tracta d’una plataforma que donarà informació i permetrà millorar la gestió per part dels municipis perquè sigui més eficaç dur a terme els processos de recollida, selecció i reciclatge d’envasos.
