Adéu papallones

Els científics preveuen una forta davallada en les poblacions de papallones mediterrànies
Font: CREAF
11/07/2011
Segons els resultats d'un estudi exhaustiu dut a terme pel Museu de Granollers- Ciències Naturals i el CREAF, diferents efectes del canvi global, com la falta d'aigua, l'augment de temperatures o el canvi d'usos del sòl, tindran un impacte sinèrgic que posaran en greus problemes les comunitats de papallones del territori mediterrani.

Quan parlem de canvi global parlem d'un fenomen actual que va més enllà del canvi climàtic. Parlem d'un fet que combina canvis en la composició atmosfèrica, en el clima, en l'ús del sòl o, fins i tot, en el règim d'incendis. D'un fenomen complex i multidimensional del que se'n fa difícil estudiar-ne els impactes actuals i futurs sobre els nostres ecosistemes.

Recentment, investigadors del Museu de Granollers-Ciències Naturals i del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) han estudiat els efectes del canvi global en les papallones de la mediterrània. L'estudi, publicat a l'últim número de Ecography i dut a terme a Catalunya, preveu davallades serioses en les poblacions de la majoria de les papallones del territori. Segons els resultats, no tots el efectes negatius del canvi global afecten igual a cada  comunitat de papallones, però en general, estan posant en perill la supervivència i diversitat d'aquests insectes mediterranis emblemàtics. 

Així ho afirma el primer autor de l'article, el Dr. Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Granollers-Ciències Naturals i investigador associat del CREAF. Segons Stefanescu "tant els factors climàtics com els directament relacionats amb l'ésser humà tenen impacte sobre les comunitats de papallones. És, a més, molt probable que en els pròxims anys, ambdós factors actuïn de forma sinèrgica i provoquin una davallada de les poblacions de papallones mediterrànies molt més ràpida de l'esperada".

Més concretament, el Dr. Stefanescu, juntament amb el Dr. Jofre Carnicer i el Dr. Josep Peñuelas, investigadors de la Unitat d'Ecologia Global del CREAF i del CSIC, han detectat que un augment de l'aridesa combinada amb una major intensificació de l'ús del territori per part de l'ésser humà, afectaran les poblacions d'espècies comunes i generalistes que podem trobar en un ampli rang d'altituds, com podria ser la reina zebrada, Iphiclides podalirius. De la mateixa manera, a la muntanya mitjana, l'ecosistema on s'hi ha detectat un major nombre d'espècies de papallones, s'hi viurà un efecte sinèrgic entre l'augment de les temperatures i la pèrdua d'hàbitats pels abandonaments de les pastures. Aquesta combinació farà disminuir les poblacions de les papallones més especialitzades que només viuen en aquests ambients com les donzelles, espècies del gènere Melitaea.

Les dades per simular l'evolució de tots aquests grups de papallones s'han obtingut gràcies al monitoreig dut a terme pel Catalan Butterfly Monitoring Scheme, CBMS entre els anys 1994 i 2007. En total s'han inclòs en l'estudi 169 espècies de papallones.

A banda, s'han introduït en els models de simulació els principals factors que afecten la distribució i diversitat de les papallones del nostre país: el seu clima idoni, el lloc on acostumen a viure, els recursos o plantes nutrícies que necessiten o l'estructura del paisatge que prefereixen. També s'han tingut en compte factor ecològics, com l'especialització de l'eruga a l'hora d'alimentar-se, l'especialització de la papallona al seu hàbitat, i la mobilitat dels adults, diferenciant les papallones que són molt sedentàries i viuen en poblacions tancades de les que viuen en poblacions laxes i efectuen dispersions i migracions estacionals.

Les papallones, indicadors de l'estat de salut dels ecosistemes i el seu futur
Les papallones són indicadors biològics molts útils per conèixer l'estat dels nostres espais naturals. A més, s'ha vist que responen molt ràpidament a les alteracions que pateix el medi ambient degudes als efectes del canvi climàtic. De fet, són més sensibles a la transformació dels nostres hàbitats que altres grups més coneguts, com poden ser les aus. Així doncs, pels científics és molt útil estudiar els patrons i factors que afecten la diversitat de papallones i la informació que n'obtenen els permet obtenir dades per predir el futur de la diversitat de la resta d'espècies que viuen en hàbitats similars.

En aquest estudi, per exemple s'ha observat la major diversitat d'espècies de papallones a la muntanya mitjana. Aquest fet, juntament amb la presència de papallones fortament especialitzades en aquest ecosistema, posa de manifest la importància de les cadenes muntanyoses de la Mediterrània des del punt de vista de conservació de la biodiversitat.

Podeu consultar l'article aquí

 

 

 

 

 

 

 

 

*Fotografia de portada: M.Parthenoides. Autora: Marta Miralles

Relacionats

Entrevista

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.

Entrevista

 

Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats.  Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.

Notícia
Laura Zúñiga Càceres assisteix a la Cimera Social del Clima

Berta Càceres va ser assassinada al 2016 pel seu compromís  amb la defensa del territori de la comunitat lenca, a Hondures.  I s’ha convertit en un símbol dels més de 1.500 activistes ambientals que han sigut assassinats en els últims 15 anys.  La seva filla, Laura Zúñiga Càceres, va assistir a la Cimera Social pel Clima, el passat 11 de diciembre 2019 per explicar quina és la realitat del que està passant a Hondures i l’assassinat de la seva mare com un femicidi polític i territorial.

Butlletí