Adéu papallones

Els científics preveuen una forta davallada en les poblacions de papallones mediterrànies
Font: CREAF
11/07/2011
Segons els resultats d'un estudi exhaustiu dut a terme pel Museu de Granollers- Ciències Naturals i el CREAF, diferents efectes del canvi global, com la falta d'aigua, l'augment de temperatures o el canvi d'usos del sòl, tindran un impacte sinèrgic que posaran en greus problemes les comunitats de papallones del territori mediterrani.

Quan parlem de canvi global parlem d'un fenomen actual que va més enllà del canvi climàtic. Parlem d'un fet que combina canvis en la composició atmosfèrica, en el clima, en l'ús del sòl o, fins i tot, en el règim d'incendis. D'un fenomen complex i multidimensional del que se'n fa difícil estudiar-ne els impactes actuals i futurs sobre els nostres ecosistemes.

Recentment, investigadors del Museu de Granollers-Ciències Naturals i del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) han estudiat els efectes del canvi global en les papallones de la mediterrània. L'estudi, publicat a l'últim número de Ecography i dut a terme a Catalunya, preveu davallades serioses en les poblacions de la majoria de les papallones del territori. Segons els resultats, no tots el efectes negatius del canvi global afecten igual a cada  comunitat de papallones, però en general, estan posant en perill la supervivència i diversitat d'aquests insectes mediterranis emblemàtics. 

Així ho afirma el primer autor de l'article, el Dr. Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Granollers-Ciències Naturals i investigador associat del CREAF. Segons Stefanescu "tant els factors climàtics com els directament relacionats amb l'ésser humà tenen impacte sobre les comunitats de papallones. És, a més, molt probable que en els pròxims anys, ambdós factors actuïn de forma sinèrgica i provoquin una davallada de les poblacions de papallones mediterrànies molt més ràpida de l'esperada".

Més concretament, el Dr. Stefanescu, juntament amb el Dr. Jofre Carnicer i el Dr. Josep Peñuelas, investigadors de la Unitat d'Ecologia Global del CREAF i del CSIC, han detectat que un augment de l'aridesa combinada amb una major intensificació de l'ús del territori per part de l'ésser humà, afectaran les poblacions d'espècies comunes i generalistes que podem trobar en un ampli rang d'altituds, com podria ser la reina zebrada, Iphiclides podalirius. De la mateixa manera, a la muntanya mitjana, l'ecosistema on s'hi ha detectat un major nombre d'espècies de papallones, s'hi viurà un efecte sinèrgic entre l'augment de les temperatures i la pèrdua d'hàbitats pels abandonaments de les pastures. Aquesta combinació farà disminuir les poblacions de les papallones més especialitzades que només viuen en aquests ambients com les donzelles, espècies del gènere Melitaea.

Les dades per simular l'evolució de tots aquests grups de papallones s'han obtingut gràcies al monitoreig dut a terme pel Catalan Butterfly Monitoring Scheme, CBMS entre els anys 1994 i 2007. En total s'han inclòs en l'estudi 169 espècies de papallones.

A banda, s'han introduït en els models de simulació els principals factors que afecten la distribució i diversitat de les papallones del nostre país: el seu clima idoni, el lloc on acostumen a viure, els recursos o plantes nutrícies que necessiten o l'estructura del paisatge que prefereixen. També s'han tingut en compte factor ecològics, com l'especialització de l'eruga a l'hora d'alimentar-se, l'especialització de la papallona al seu hàbitat, i la mobilitat dels adults, diferenciant les papallones que són molt sedentàries i viuen en poblacions tancades de les que viuen en poblacions laxes i efectuen dispersions i migracions estacionals.

Les papallones, indicadors de l'estat de salut dels ecosistemes i el seu futur
Les papallones són indicadors biològics molts útils per conèixer l'estat dels nostres espais naturals. A més, s'ha vist que responen molt ràpidament a les alteracions que pateix el medi ambient degudes als efectes del canvi climàtic. De fet, són més sensibles a la transformació dels nostres hàbitats que altres grups més coneguts, com poden ser les aus. Així doncs, pels científics és molt útil estudiar els patrons i factors que afecten la diversitat de papallones i la informació que n'obtenen els permet obtenir dades per predir el futur de la diversitat de la resta d'espècies que viuen en hàbitats similars.

En aquest estudi, per exemple s'ha observat la major diversitat d'espècies de papallones a la muntanya mitjana. Aquest fet, juntament amb la presència de papallones fortament especialitzades en aquest ecosistema, posa de manifest la importància de les cadenes muntanyoses de la Mediterrània des del punt de vista de conservació de la biodiversitat.

Podeu consultar l'article aquí

 

 

 

 

 

 

 

 

*Fotografia de portada: M.Parthenoides. Autora: Marta Miralles

Relacionats

Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.

Butlletí