És a dir, sota condicions molt dures, parant gairebé tota l'economia i confinant-nos a les nostres cases, el màxim que estem podent fer és reduir les nostres emissions fins a un 25%. Clarament hem de fer més. Què podem aprofitar d'aquesta crisi per a l'impuls que es necessita? Doncs alguna cosa hi ha.

Com en el cas de la COVID-19, en la gestió de l'aigua i dels impactes associats al canvi climàtic, ens veurem abocats a la gestió de la crisi (sequeres i inundacions cada vegada més intenses i freqüents), si no som capaços d'avançar cap a la gestió de riscos i oportunitats.

Cal reenfocar el nostre model social de manera que la despesa en protegir i restaurar uns ecosistemes funcionals i rics en espècies es converteixi en la millor inversió que podem fer. En realitat, no tenim alternativa. El focus en el medi ambient no és una opció. És l'única manera d'assegurar no només el nostre benestar sinó la nostra mateixa persistència.

Les condicions per a una transformació personal i col·lectiva mai han estat millors, però, els objectius i les vies d'acció són difoses. Existeix una mena de consens sobre la inviabilitat de les anteriors formes de vida. Però, s'ha arribat a establir de forma generalitzada un vincle fort entre aquesta crisi i l'estat del nostre entorn? Difícil de dur a terme, sense cap mena de dubte, però una opció que pot contribuir a evitar futures catàstrofes i a fer viable la nostra espècie sobre el planeta. Com ens va ensenyar Viktor Frankl, quan no podem canviar la situació, el repte és canviar-nos a nosaltres mateixos.