 |
Fes clic aquí si tens problemes per visualitzar la plana 
|
 |
|
 |
|
Butlletí 598 - Especial
LA BICICLETA COM A ELEMENT CLAU PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE
|
|
|
En aquest número especial de Sostenible.cat explorem com la bicicleta s’ha convertit en una peça central del nou model de mobilitat urbana sostenible, un element que transforma les ciutats i redefineix la relació entre l’espai públic, les persones i el medi ambient.
Presentem una visió coral sobre un canvi de paradigma que va molt més enllà del transport: parlem d’una manera de viure la ciutat més saludable, equitativa i sostenible. Aquest monogràfic posa de manifest que la bicicleta, més que un mitjà de transport, és avui un símbol de transformació urbana i climàtica, i una aposta col·lectiva.
També disponible en format web.
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Entrevista a Carlos Moreno, planificador urbanístic i assessor de l'alcaldessa de París
|
|
|
|
|
|
Carlos Moreno, professor associat de la Universitat París 1 Pantéon Sorbonne, reivindica l'ús de la bicicleta com a eina de transformació de les ciutats.
El creador del concepte de la ciutat dels 15 minuts proposa un canvi cultural: menys cotxes, més espai per a les persones i barris amb serveis a l’abast de tothom. L’ús de la bicicleta es posiciona com un dels eixos centrals d’aquesta filosofia.
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Reportatge
|
|
|
|
|
|
Iniciatives com la xarxa Bicivia, amb més de 500 kilòmetres d'infraestructura pedalable, i les Vies Verdes de Girona, un referent a Catalunya, marquen el camí a seguir. Cada vegada més ciutats aposten per la bicicleta com a eina de transformació urbana.
|
|
|
 |
 |
 |
|
Benjamí Aguilar, coordinador tècnic a RedBici

|
 |
"Els sistemes de bici públics ajuden a accedir a la bicicleta encara que la gent no la tingui incorporada com un vehicle habitual, ja que la proven i l'acaben incorporant com a opció"
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
Maite Pérez, cap del servei de planificació de la mobilitat sostenible de l'AMB

|
 |
"La seguretat de les infraestructures provoca que algunes dones no s'atreveixin a fer servir la bicicleta en espais urbans, ja que, sovint, carreguen amb el pes de les cures. El disseny dels serveis i les infraestructures ha de tenir en compte aquestes necessitats"
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
Àngel Planas, gerent del Consorci de les Vies Verdes de Girona

|
 |
"El veïnat és el principal usuari i beneficiari de les rutes de les vies verdes de Girona. Els estudis demostren que més del 80% dels usos els fa la població resident"
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Les dades
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
"L’informe, que ha analitzat més de
20.000 trams de carrer, combina les
dades dels 381 comptadors
automàtics de l’Ajuntament amb més
de 1.000 observacions de voluntaris,
que precisament han estat la clau de
la precisió de les dades finals".
|
"Les observacions recollides indiquen que
el 74% dels vehicles eren bicicletes, i el
24% patinets elèctrics. El perfil majoritari
dels usuaris és masculí (70%) i adult,
amb una presència reduïda de dones i
persones grans, especialment als trams
amb poca infraestructura".
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
|
Article d'opinió
|
|
|
Salvador Fuentes Bayó

|
 |
"La connexió és una obra pendent des de fa més d’una dècada que completaria la gran ruta verda de Collserola"
|
|
|
|
|
|
|
|
"El projecte, redactat el 2014 i
encara sense licitar, evitaria que
vianants i ciclistes hagin de circular
tres quilòmetres pel voral de la
carretera de l’Arrabassada".
|
"La continuïtat del passeig de les Aigües
és una necessitat metropolitana:
permetria a la ciutadania gaudir
plenament d’un espai únic de vegetació
mediterrània, pinedes i vistes al mar,
consolidant Collserola com el gran espai
natural i social de Barcelona".
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Notícies relacionades
|
|
|
|
|
|
En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat, la Diputació de Barcelona, juntament amb l’AMB, l’ATM, la Generalitat de Catalunya i l’AMBTU, ha organitzat una jornada que ha comptat amb la participació de responsables de mobilitat dels ens locals, de les diferents administracions i d’empreses del sector. Els eixos que han centrat la trobada han estat la mobilitat activa i els reptes de futur del transport públic.
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
|
Els mòduls de Bicibox permeten desar la bicicleta abans d’agafar el metro, autobús o tren, i recollir-la en tornar, o bé guardar-la si no es disposa d’espai al domicili.
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Recursos relacionats
|
|
 |
|
|
|
|
Recupereu el vídeo de la ponència de Carlos Moreno, professor investigador a la Sorbonne Université i ideòleg del concepte de «la ciutat dels 15 minuts» en la jornada «Als municipis, mobilitat per a tothom», celebrada el 19 de setembre de 2025 al Paranimf de Barcelona.
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
|
Guia-plànol informatiu sobre la xarxa pedalable metropolitana, en dos documents: guia per a l'àmbit nord metropolità, i guia per a l'àmbit sud metropolità. Indica les estacions del Bicibox, l'AMBici i el Bicing.
|
|
|
 |
 |
 |
|
 |
|
Bona pràctica
|
|
|
|
|
|
La subvenció per a cada bicicleta serà de 300 euros i només hi podran accedir els veïns i veïnes de la vila, que hauran d’adquirir-les en establiments locals.
|
|
|
|
 |
 |
|
Subscripció: Alta / Baixa Butlletins publicats
|
|
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Comte d'Urgell, 187
08036 Barcelona
|
|
 |