S'alliberen 5 tortugues recuperades que havien quedat atrapades accidentalment en xarxes de pesca

Font: Generalitat i Canal 21

08/04/2019 - 12:50

El 2018, en total s’han retornat al mar 66 tortugues gràcies a la implicació del sector pesquer, i a la col·laboració de la Fundació CRAM i Agents Rurals

Aquest 31 de març s’han alliberat cinc tortugues marines (Caretta caretta) a la Punta de la Banya, al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Es tracta d’exemplars que havien quedat atrapats accidentalment a xarxes d’arrossegament de pesca els mesos de gener i febrer. Tres dels animals són juvenils de pocs anys i pesen entre 7 i 9 kg. Els altres dos són subadults i pesen sobre els 25 kg.
 
La Generalitat, mitjançant la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament de Territori i Sostenibilitat, i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació,  van impulsar, conjuntament amb la Fundació CRAM, un programa per sensibilitzar i implicar els pescadors professionals en l’atenció de tortugues marines atrapades accidentalment a les xarxes. I és que diversos estudis científics alerten que les tortugues pateixen els efectes de la descompressió en ser arrossegades ràpidament del fons del mar fins a la superfície, de manera similar als humans.
 
Així, el maig del 2017 es va activar un protocol per tal d’actuar amb rapidesa en aquests casos, amb la implicació i col·laboració de les confraries de pescadors de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i l’Ampolla, la Fundació CRAM i el Cos d’Agents Rurals. Gairebé 30 embarcacions han col·laborat amb aquesta iniciativa, que ara per ara se centra en aquestes confraries però que també ha recollit animals a altres ports de Catalunya, com l’Ametlla de Mar, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Blanes, Palamós o Llançà. Des que es va posar en marxa aquesta iniciativa, el nombre de tortugues trobades mortes ha disminuït sensiblement i per primera vegada s’han recuperat més animals vius que morts.
 
 
Quan els pescadors detecten una tortuga a les xarxes, avisen des d’alta mar, el que facilita el trasllat ràpid dels exemplars d’aquesta espècie vulnerable al centre de recuperació de la Fundació CRAM, al Prat del Llobregat, on es valora el seu estat de salut. Si cal, les tortugues se sotmeten al tractament necessari per revertir la descompressió (mitjançant una cambra de descompressió específica per a tortugues) i es tracten fins a la seva total recuperació.
Gràcies a aquesta coordinació, el 2018 s’han recollit 67 tortugues marines que havien quedat atrapades a xarxes de pesca, 66 de les quals ja han estat retornades al mar. Els alliberaments s’han fet sempre a prop d’on van ser capturades, i amb la participació dels pescadors i les seves famílies. Pel que fa al primer trimestre del 2019, ja són més de 30 els animals recuperats.
 
D’aquests gairebé 100 animals, tots han evolucionat favorablement, llevat de dos casos, en què els animals tenien una afectació molt greu i van acabar morint abans de poder rebre l’atenció adequada.
 

Els animals que encara estan ingressats es troben a les instal·lacions de la Fundació CRAM, l’entitat que s’encarrega d’atendre i recuperar aquests exemplars en virtut d’un acord amb la Generalitat.


 

 

Relacionats

Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.

Notícia

La norma ha de permetre la creació d’un nou ens que aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí. L’objectiu és potenciar la conservació del patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, amb criteris d'integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència.

Article

LiquenCity és un projecte de ciència ciutadana per descobrir la diversitat i la quantitat de líquens que viuen als arbres de les ciutats per tal de relacionar-les amb la qualitat de l’aire.  Ha estat posat en marxa per GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, i a Barcelona i Madrid ja s'estan elaborant mapes de líquens com a bioindicadors. A Barcelona un total de 12 centres del programa Escoles+Sostenibles han participat en el mostreig i seguiment d’aquests bioindicadors amb l’objectiu d’avaluar els canvis ambientals i els nivells de contaminació de la ciutat.

Butlletí