Lleida demanarà revisar el Pla Hidrològic Nacional per obtenir un major cabal pel tram urbà del riu Segre

25/02/2019 - 09:57

L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat que l'Ajuntament de Lleida presentarà al·legacions al Pla Estratègic de Revisió del Pla Hidrològic Nacional per tal de demandar un major cabal ecològic pel riu Segre al seu pas per la ciutat, per raons de qualitat ambiental i urbana.

El paer en cap ha fet balanç de les reunions que va mantenir el passat 18 de febrer a la tarda a Madrid amb les secretaries d'Estat de Medi Ambient, Infraestructures i Universitats, en les quals també es van tractar altres temes importants per la ciutat, com el desenvolupament del Pla Especial de l'Estació, que segueix endavant. El paer en cap ha destacat que la seva vocació i la de la resta del govern municipal "és treballar perquè aquesta ciutat avanci i ho ha de fer de la mà d'institucions com el govern d'Espanya i el de Catalunya, amb el qual ja mantenim reunions de manera ordinària".

El riu Segre va centrar la reunió amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Alfonso Morán Fernández. Es va acordar que l'Ajuntament de Lleida farà una al·legació per modificar el Pla Hidrològic per tal que el tram urbà del riu passi a tenir un cabal d'entre 12 i 19 metres cúbics per segon, com va acordar demanar el ple municipal, en lloc dels entre 5 i 7 m³ per segon que té ara.

"Farem aquesta petició perquè per raons mediambientals, de qualitat urbana i de necessitat de manteniment del mateix riu, necessitem que el cabal augmenti. Així ho diuen els estudis i el pla del riu Segre i és el que vam plantejar ahir a Madrid", ha explicat aquest matí Larrosa. La millora del cabal ha de permetre minimitzar els problemes que es produeixen a l'estiu amb la proliferació de macròfits i insectes, garantint així una major qualitat mediambiental per a tots els veïns i veïnes, ha afegit el paer en cap. Durant la trobada, també es va pactar celebrar una pròxima reunió amb la presidenta de la CHE per tractar sobre qüestions de manteniment i sobre les mesures que planteja el pla d'usos per incentivar l'ús ciutadà de la llera del riu, inclòs el seu marge dret.

A més a més, des de la Paeria es va sol·licitar a la secretaria d'Estat que col·labori amb el finançament del camí del Nord del riu Segre, previst en el tram entre la Mitjana i el terme municipal de Corbins. "Han estat invertint en els darrers anys en la millora dels camins naturals al voltant dels rius i ahir els hi vam proposar que puguin invertir en el camí del Nord. Ara s'està fent el camí del Sud a través de diverses actuacions, com la dels Aiguamolls de Rufea, i ara volem avançar per dalt", ha assenyalat l'alcalde, qui ha indicat que es farà arribar el projecte a Madrid per mirar d'obtenir aquest suport pressupostari.

D'altra banda, l'alcalde també va obtenir l'aval de la secretaria d'Estat pels projectes de gestió de residus i el pla pilot de recollida selectiva porta a porta i per l'estratègia d'economia circular que impulsa la Paeria.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

La Paeria iniciarà la segona fase de millora dels Aiguamolls de Rufea aquesta primavera. Els treballs permetran la construcció d’un mirador elevat a la zona boscos de tamarius, la instal·lació d’una torre de biodiversitat amb caixes-niu per a diverses espècies, la construcció d’una passarel·la que travessarà una de les basses d’aigua ja existents i la creació d’una bassa temporal d’aigua per potenciar la presència d’amfibis a la zona.
 

Notícia

L’Ajuntament de Lleida iniciarà al setembre la recuperació dels Aiguamolls de Rufea amb un projecte de millora ambiental que potenciarà el seu ús públic. El projecte pretén treure el màxim interès natural, especialment per a usos naturalistes i educatius i, donada l’envergadura del projecte, s’ha estructurat en dos fases. 

Notícia

Durant el curs escolar 2018-19, 5.829 alumnes de 98 escoles i centres formatius procedents de 32 municipis de les conques del Besòs i la Tordera han pres part del programa d’educació ambiental “Descobreix el riu”, que organitza el Consorci Besòs-Tordera.

Butlletí