Lucia Matamoros (Barcelona, 1998) és una de les seleccionades per formar part de la tripulació d’Hypatia II, la segona edició d’una missió en què nou dones exploraran les condicions de vida de Mart al desert de Utah (Estats Units).
Lucia Matamoros (Barcelona, 1998) és una de les seleccionades per formar part de la tripulació d’Hypatia II, la segona edició d’una missió en què nou dones exploraran les condicions de vida de Mart al desert de Utah (Estats Units). El projecte, que es durà a terme entre el 2 i el 15 de febrer de l’any 2025 a l’estació The Mars Desert Research Station (MDRS), simularà les condicions de vida que es donen al Planeta vermell per contribuir a la investigació mitjançant l’assaig d’estratègies i protocols de comunicació en condicions d'aïllament. A més, també s’hi desenvoluparan activitats de divulgació i visibilització de les dones científiques per inspirar vocacions en les més joves.
Matamoros va estudiar nanociència i nanotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i també s’ha format a Austràlia i a Orlando (Estats Units), on viu en aquests moments i des d’on ens concedeix l’entrevista. S’està especialitzada en l’anàlisi de dades en el camp de l’astrofísica, un dels motius que l’han portat a investigar durant gairebé any a la University of central Florida (UCF). Completen la tripulació les matemàtiques Ariadna Farrés i Anna Bach, l'enginyera mecànica Helena Arias, la geòloga Marina Martínez, l'enginyera en telecomunicacions Mònica Roca, la publicista Jennifer García, les enginyeres aeroespacials Estel Blay i Laura González.
Com comença la teva aventura a Hypatia II?
És molt difícil trobar un lloc on puguis explorar aquests interessos de manera sinèrgica. Quan vaig veure que es llançava la segona edició d’Hypatia, vaig decidir aplicar per veure si hi hauria sort. Per la meva sorpresa, em van trucar i em van dir després de fer una entrevista. Em va semblar molt interessant perquè també a la ciència és una cosa que sempre m'ha despertat molt de neguit: el fet que es tracti d’un entorn molt masculinitzat. És una proposta única. El fet que siguem totes dones genera unes dinàmiques concretes que provoquen la generació d’una sèrie d’entorns de treball que no han estat gaire presents fins ara.
Quina és la teva funció concreta dins de la tripulació que protagonitza aquesta segona edició?
El que els vaig proposar va ser estudiar la salut cognitiva dels astronautes. És un entorn únic, on tenim molta limitació d'estímuls, tant socials com físics i auditius. És per això que suposa una oportunitat molt bona d'estudiar com pot evolucionar la salut cognitiva de les astronautes en un entorn amb unes condicions tan similars. A més, el fet de fer-ho amb dones és un punt diferencial i innovador, perquè molts cops la salut s'estudia sota un estàndard masculí en el qual els desequilibris hormonals no funcionen ni afecten de la mateixa manera a homes i dones. És un dels temes en els quals vaig pensar més a l’hora d’aplicar per la vacant, el fet de poder estudiar tots aquests indicadors des d’una perspectiva de gènere.
Poder estar rodejada de dones tan potents com les d'aquí és una oportunitat única. Quan ens van presentar va ser un moment increïble. Es tracta de persones que han viatjat i estudiat moltíssim, i no només es tracta del que han fet fins ara, sinó del que volen fer, tots els somnis i objectius que encara tenen.
Quina importància té realment un projecte com aquest dins de la ciència a escala mundial? Tindrà una transcendència a llarg termini?
Jo crec que sí, perquè al final, en tot el que és el desenvolupament i en el món de l'astrofísica d'explorar més enllà del nostre planeta, com si diguéssim, la següent frontera a assolir és Mart. És el planeta més proper que tenim, força semblant a la Terra, on hem estat enviant missions d'exploració en els darrers anys per fer proves per simular com seria la vida humana fora del nostre planeta. És molt important per poder investigar tots aquests aspectes des d'una perspectiva interdisciplinària, ja que hem construït un equip molt interdisciplinari, en el que hi ha camps d’estudi tant diferents com necessaris.
Presentació de la tripulació d'Hypatia II. Cedida.
Entre elles la Jennifer Garcia, que és publicista.
Primer de tot, des del meu punt de vista, és imprescindible conèixer l'impacte que pot tenir una missió espacial dins la societat actual. I com les persones i els països entenen què significa exactament marxar del planeta o invertir un esforç i un capital considerables a explorar més enllà del que hem conegut fins ara. No només es tracta de l’enorme poder que atorga a un país el fet de poder trepitjar un altre planeta, sinó que també existeix una part molt humana de voler explorar, conèixer i entendre el que és desconegut. L’àmbit de la publicitat, a banda de la part de comunicació, inclou un component social molt important, que també és molt cabdal per entendre com s'estableixen les noves dinàmiques socials un cop estàs fora, a l'espai.
Creus que pot suposar un canvi important pel que fa al protagonisme de la dona dins de l’àmbit de la ciència?
Jo crec que sí. Es tracta d’un equip de dones que estan fent un projecte brutal i que està arribant on volien arribar, un fet que dona moltíssima visibilitat al col·lectiu. Aquest fet aporta referents a totes les altres nenes, adolescents i dones que somnien en què, algun dia, podran arribar allà on es proposen. Fins i tot en el meu cas. Conèixer-les a totes, després de veure-les a la televisió fent tot el que havien aconseguit fins ara, va ser una experiència increïble. Totes aquestes passes que s’estan donant ens donen força i un sentiment d'unitat i de capacitat molt necessari.
No ens queda una mica massa lluny el fet de plantejar-nos si hem d’anar o no a viure a un altre planeta, a hores d’ara?
No queda tan lluny. Si atenem el nivell al qual avança la tecnologia avui, no em sembla desorbitat pensar que pot ser un viatge que puguem fer en les pròximes dècades. I també tal com està condicionant el planeta el canvi climàtic. És un bon canal d'investigació per anar obrint camí, per saber quines possibilitats reals hi ha d’acabar vivint allà. Poder estudiar el cos i el comportament humà en aquestes situacions resultarà imprescindible en el futur immediat. Però no només es tracta d’investigar amb l’objectiu de viure en un altre planeta. Molts dels descobriments que es fan en aquests contextos són perfectament aplicables a la vida a la Terra i han generat canvis socials molt grans, sobretot en l’àmbit de les telecomunicacions.
Integrant d'Hypatia I a Utah, durant el desenvolupament del projecte. Cedida
No ens hauríem de centrar més en millor la vida a la Terra que en pensar a fugir d’aquí perquè algun dia ja no hi podrem viure com fins ara?
Honestament, crec que les dues coses no són excloents. Com a éssers humans que vivim en aquest planeta, tenim la responsabilitat de cuidar-lo i fer-nos càrrec del nostre entorn. A més, s’ha comès l’error de classificar el fet de cuidar la Terra com un acte altruista, ja que en realitat, i més avui, es tracta d’un acte de supervivència. No hauria de ser excloent haver de cuidar el nostre planeta amb el fet d’explorar i trobar noves possibilitats més enllà. Tenim la sort del fet que encara podem ambdues coses a la vegada i no hem arribat a una situació límit d’haver d’abandonar casa nostra. Aquest impuls d'exploració i de conèixer nous mons, que al final és quelcom que ens ha ajudat a sobreviure i a evolucionar com a espècie, ens impulsa a superar els obstacles presents i futurs.
Què és el que et repta més en l'àmbit professional, el fet de formar part d’Hypatia II?
Per a mi és una oportunitat de poder posar en comú molts camps d’estudi de la ciència com que m’apassionen. I també de poder aprendre d’altres disciplines que, a priori, semblen no tenir-hi res a veure. Hypatia s’estructura a través de la transdisciplinarietat, que és la tendència que està adoptant, cada cop més, la ciència. Que la química es pugui nodrir dels coneixements de la física i la biologia, per exemple, i viceversa. Cada cop s'estan barrejant més entre si les ciències clàssiques, i és quelcom molt positiu per al conjunt de la societat i del planeta. Jo vinc d'una carrera molt interdisciplinària, per la qual cosa he après a col·laborar amb equips de diferents branques al llarg dels darrers anys.
T'has trobat, al llarg de la teva trajectòria professional, algun topall pel fet de ser dona?
És complicat parlar d'això, perquè la majoria de cops no són coses extremadament òbvies com el clixé del senyor de cinquanta anys que et demana que li portis un cafè al despatx. Això és només la punta de l'iceberg d’un problema molt més gran. Estem parlant d’una suma de situacions, d'actituds i de detalls que en moltes ocasions són gairebé imperceptibles. M'he trobat molts cops en entorns de feina molt masculinitzats, en què potser tot el meu equip de treball eren homes blancs, d’edat mitjana, que sovint acaben creant situacions que et provoquen un cert neguit i dubte quan vols parlar o fer alguna pregunta concreta. Molts cops parles i no se t'escolta. M'ha passat de fer preguntes en reunions que acaben sent ignorades, o de menysprear el que dic o aporto en un moment determinat. Però cada dia, a banda de la meva experiència personal, m’arriben històries que exemplifiquen, per desgràcia, la instauració de les conductes masclistes.
