Tòxics que s'amagen als materials constructius, als mobles, les pintures, detergents o ambientadors que gastem; fongs per humitat i falta de llum o ventilació, radiacions naturals, com el radón, i artificials, com les provinents de la xarxa elèctrica, transformadors o els propis sistemes, com el wifi, dels quals ens dotem per fer-nos la vida més còmoda... Els edificis que habitem amaguen trampes, en ocasions mortals, tenir consciència d'això pot ajudar-nos a crear ambients realment saludables per les nostres famílies....
D'això ha tractat el Congrés de Bioarquitectura que s'ha celebrat aquests dies, del 18 al 20 de maig, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les jornades han reunit a un bon grapat d'experts per exposar la relació entre arquitectura, clima i salut, i per explicar que hi ha maneres de construir que permeten viure-hi més bé.
Damià Barceló és director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i vicedirector de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, on es realitzen diversos estudis sobre la presència dels compostos perfluorats (PFC) a l'aigua i els aliments. Es tracta de substàncies químiques molt habituals al nostre voltant i amb efectes sobre la salut, però que a hores d'ara no compten amb una regulació específica a l'estat espanyol.
Els efectes sobre la salut de les exposicions a contaminacions que provenen del medi ambient s'han començat recopilar en els darrers vint anys. Aquí presentem un resum de com la contaminació de l'aigua, l'aire i els aliments afecta la nostra salut.
Aaron Bernstein és pediatra de l'Hospital Infantil de Boston i investiga els efectes del canvi climàtic en la salut humana a la Harvard Medical School, l'únic centre als Estats Units que es dedica a aquest camp de recerca. Ha participat a les jornades Canvi climàtic i salut infantil al Cosmocaixa de Barcelona.
