Un enverinament consentit. Efectes en la salut de la contaminació ambiental

Metgessa del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris i consellera de la Comissió Assessora de Desenvolupament Sostenible de Catalunya
20/12/2010
Els efectes sobre la salut de les exposicions a contaminacions que provenen del medi ambient s'han començat recopilar en els darrers vint anys. Aquí presentem un resum de com la contaminació de l'aigua, l'aire i els aliments afecta la nostra salut.
És difícil establir relacions de causalitat entre el producte utilitzat i les conseqüències sobre la salut perquè de vegades les persones estan exposades a elements contaminants en el lloc de treball, però també pateixen l'exposició ambiental que pot provenir de l'aigua, de l'aire, dels aliments o de productes cosmètics o farmacològics. A diferència de les radiacions ionitzants, l'efecte dels productes químics depèn de les dosis i de la repetició de l'exposició. També hem de partir de la base que els avenços en la síntesi de substàncies noves, siguin insecticides de nova generació, desinfectants, pintures o tints, han suposat una millora de la qualitat de vida de moltes poblacions del món, i que no totes les substancies químiques són nocives. El problema és que moltes no han estat avaluades en relació amb els possibles efectes negatius que poden tenir sobre la salut humana.

L'aigua
Els contaminants químics hidrosolubles i els metalls pesants es poden introduir en els éssers humans, els peixos o els mol·luscs mitjançant l'aigua contaminada dels rius i del mar. Són molts els exemples d'aquests efectes, com és l'escàs desenvolupament dels peixos i mol·luscs mascles a les proximitats dels deltes dels rius o de les ries gallegues, el fet d'haver trobat a les aigües del riu Ebre, davant mateix del poble de Flix, una gran quantitat de detrits procedents de les fàbriques properes, amb hexaclorobenzè i altres substàncies, i que els nens d'aquesta localitat neixin amb nivells alts d'aquests productes al cordó umbilical.[1] Un altre exemple és la contaminació causada pel Prestige, que ha afectat l'ADN dels voluntaris que van anar a treure el "chapapote", segons estudis realitzats entre la Universitat de la Coruña i la Universitat de Barcelona.

(F)

L'aire
A través de l'aire es poden transmetre els contaminants volàtils, com els insecticides que s'utilitzen en l'agricultura o en les desinsectacions de locals, hotels, escoles, piscines, serveis de transport públic o contenidors de residus, que s'han de sotmetre a desinsectacions freqüents. Però també els hidrocarburs procedents de la combustió de la gasolina, expulsats a través del tub d'escapament dels cotxes, són un contaminant; actuen com a disruptor endocrí i contenen metalls pesants, com el plom. I encara més, a tots ells s'hi uneixen les emissions d'altres gasos, com l'òxid nitrós, l'anhídrid carbònic i els sulfats.

Els aliments
Els aliments com la carn, el peix, la llet i els seus derivats poden contenir alguns dels productes orgànics persistents que es dissolen en medis greixosos (liposolubles) de l'entorn en què viuen els animals que després es fan servir per al consum humà. Els productes que contenen greixos són els que més nivells de dioxines i bisfenols policlorats (PCB) poden contenir.

(F)

Conseqüències del consum de substancies químiques
En primer lloc, poden afectar la salut del fetus (teratogènics) i el material genètic dels éssers humans (genotòxics). Poden ser inductors de canvis en la salut reproductiva i en l'equilibri de les hormones, cosa que pot tenir l'efecte de disruptors endocrins.[2] S'han descrit també efectes carcinògens i neurològics, i poden ser inductors de processos autoimmunes i d'alteracions de la immunitat, de la fatiga crònica i la fibromiàlgia, i de la hipersensibilitat química múltiple.

L'exposició a productes químics i el risc de càncer ha estat una de les correlacions que, tot i que és difícil d'obtenir, ha capgirat el panorama de la prevenció en salut laboral i ha permès millors estratègies de prevenció.

Des de la dècada dels vuitanta es va començar a conèixer que l'exposició a herbicides com el clorofenoxi podia produir sarcomes de teixits tous; l'exposició a creosotes, càncer de pell; l'exposició a dibrom cloropropà, càncer de pulmó; el dibromur d'etilè incidia a produir limfomes, i l'òxid d'etilè, en l'aparició de leucèmies i càncer d'estómac i pulmó. Finalment, l'exposició a formaldehid, àmpliament usat en la indústria de la fusta i del moble, en la indústria paperera, tèxtil i de producció de plàstics, en hospitals i laboratoris, pot tenir conseqüències carcinogèniques àmplies.[3]

(F)

L'exposició laboral o accidental a pesticides
En primer lloc, afecta la població de treballadors i treballadores de l'agricultura i, de vegades, per mala manipulació o per falta d'informació, també afecta les seves famílies, amb un risc més elevat per als nens de curta edat i fins i tot durant el desenvolupament fetal. Afecta també els treballadors i les treballadores que fabriquen, manipulen i apliquen els pesticides. A més, poden produir efectes sobre la salut dels treballadors i les treballadores de centres laborals en els quals s'han aplicat insecticides sense seguir normes d'aplicació, o sense respectar els mètodes innocus de neteja posteriors a l'aplicació. Finalment, l'exposició més subtil i continuada es deu a la contaminació de l'aigua i dels aliments per pesticides.[4] Les conseqüències a curt, mitjà i llarg termini de l'exposició a insecticides son càncer infantil i en la vida adulta, problemes en la salut reproductiva, malaltia de Parkinson, malalties autoimmunes, disrupció endocrina i neuropatia central i perifèrica.

(F)

Com es poden generar actituds exigents i responsables?
En primer lloc, hem de donar molta més informació a tota la població, a pares i mares i als educadors i educadores, perquè sense informació no podem canviar les pràctiques quotidianes de consum i alimentació. No es fàcil oferir informació veraç i per això és necessari actualitzar els coneixements amb consultes a bases de dades o pàgines web com la del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS),[5] que també proposa bones pràctiques que podríem fer en la nostra vida quotidiana per preservar el medi ambient. L'exemple dels adults reciclant els residus, classificant la brossa i evitant que es multipliqui la incineració de residus farà que les noves generacions canviïn la seva actitud davant de la contaminació ambiental.

Però la qualitat de l'aire, de l'aigua i dels aliments depèn molt dels controls que ha de fer el govern a través del Departament del Medi Ambient i de l'Agència de Salut Pública. Per tant, les noves generacions haurien d'aprendre a consultar i estar amatents a la informació que donaran els governs i a exigir-ne més, per demostrar que està millorant la qualitat dels medis pels quals es pot introduir la contaminació al cos humà.

(F)

Quins són els reptes per afrontar?
Cal promoure la recerca biomèdica entre indústria, salut pública i universitats per establir les correlacions entre contaminants i problemes de salut de la població. Conegudes les causes, caldrà estimular les tasques de prevenció, amb normes clares de com s'han d'utilitzar els productes químics, els insecticides i els productes de neteja. Caldrà estimular que les etiquetes dels productes continguin tota la informació dels continguts, inclosos tots els productes destinats a l'alimentació, i si poden contenir productes transgènics. És important també que es coneguin els beneficis de l'alimentació ecològica, que no conté insecticides en la seva producció.

Considero que també serà molt important estimular la participació ciutadana en la presa de decisions, donar per llei la informació necessària a la població i al mateix temps compartir amb la ciutadania les responsabilitats de consum, reciclatge de residus i control de la qualitat d'aigua, de l'aire i dels aliments que haurem de fer en el futur.

(F)

Com podem exigir el compliment de les legislacions relacionades amb la reducció de riscos per a la salut?
El denominat Conveni d'Estocolm de 2001, ratificat l'any 2005, va definir dotze productes d'eliminació prioritària a tots els països del món, atenent els efectes tòxics que tenen, la seva presència al medi ambient i la seva persistència a l'interior del cos humà, ja que tots són productes organoclorats. Aquestes substàncies, que es van anomenar contaminants orgànics persistents (COP),[6] són l'aldrín, el PCB, el clordà, el DDT, el dieldrín, les dioxines, les endrines, el furan, l'heptaclor, l'hexaclorobenzè, el mirex i el toxafè. A Catalunya, des de l'any 2005, representants del Departament de Salut, juntament amb representants del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Consell Superior d'Investigacions Científiques, l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Agència de Residus de Catalunya i altres organismes, sota la coordinació del Departament de Medi Ambient i Habitatge, treballen en la vigilància i el control dels contaminants del Conveni d'Estocolm des de diferents vessants: vigilància dels aliments, reducció d'emissions al medi ambient, identificació i localització de les fonts o substitució de les substàncies contaminants per altres d'innòcues.

A escala europea, el Parlament va preparar el Pla de salut i medi ambient 2004-2010, que l'han seguit de manera molt precària tots els països de la UE, i l'aprovació de la iniciativa REACH (reavaluació de l'efecte de les substàncies químiques), que és una primera fita i que s'ha de seguir amb cura. Per agrupar l'estat del coneixement sobre aquesta matèria es pot consultar l'estudi del CAPS sobre Salut i Medi Ambient impulsat pel CADS.[7]

 


[1] Ribas, N.; Sunyer, J. (2003). Breastfeeding, Exposure to Organochlorine Compounds, and Neurodevelopment in Infants. Pediatrics, 111

[2] CAPS (1999). Disrupción Endrocrina. Quadern Caps, 19.

[3] Vegeu el detall a www.caps.cat/mediambient.

[4] Porta, M. et al (2002). Concentraciones de compuestos tóxicos persistentes en la población española: el rompecabezas sin piezas y la protección de la salud pública. Gac Sanit, 16.

[5] www.gencat.cat/cads

[6] En anglès, POP, persistent organic pollulants

[7] Disponible a www15.gencat.cat/cads

*Aquest reportatge ha estat cedit per la revista RCE Educació i Sostenibilitat 

AdjuntMida
Image icon OurToxicWorld3.jpg31.26 KB

Relacionats

Acte
05/05/2020 - 18:00
Acte
29/02/2020 - 12:00
Parc de Can Buixeres
Entrevista

Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.

Butlletí