El maleït malentès de l’Escherichia

No tenim manera d’evitar l’aparició de varietats patògenes dels bacteris beneficiosos
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
20/06/2011

Tots volen sortir a la foto. Volen ser els primers a donar una explicació, més preocupats per l'aplaudiment que pel coneixement. Cogombres andalusos, soia saxona... Res, falses alarmes. Els alemanys afectats per la soca O104:H4 d'Escherichia coli no saben on la van arreplegar. I els que no n'han estat afectats no acaben de saber què han de fer. Em temo que no gran cosa, més enllà de prendre algunes precaucions bàsiques.

Tots portem milions d'E. coli al nostre intestí. És un bacteri fonamental en els processos digestius. Naixem incapaços de digerir correctament, per sorprenent que resulti. Necessitem la col·laboració dels bacteris intestinals, els quals ingressen a l'organisme dels nadons amb les primeres ingestes, perquè n'hi ha per tot arreu, cap aliment n'està exempt. Al cap d'un parell de dies de vida autònoma, l'infant ja està benignament "infectat" d'aquest i d'altres bacteris imprescindibles. Sense E. coli no processaríem la vitamina B ni la vitamina K, entre altres coses. Cadascú és ell i els seus bacteris...

(F)

Cap altre bacteri no ha estat tan estudiat com E. coli d'ençà que Theodor Escherich el descobrí l'any 1885. En sabem la vida i miracles, entre els quals la capacitat per a trasmudar-se en varietats patògenes. Els bacteriòlegs designen amb una combinació alfanumèrica cada una de les soques o varietats d'aquesta espècie. Als anys vuitanta, la soca O157:H7 ocasionà diversos episodis de diarrea mortal als Estats Units i des d'aleshores no ha deixat de fer-ho. Segurament ja passava abans, però no ho sabíem.

Ara ha aparegut la soca O104:H4 a Alemanya, semblant a l'O157:H7 americana. Potser ja hi era. Segurament s'hi quedarà. Als Estats Units, cada any hi ha una seixantena de morts a causa d'ingerir hamburgueses que presenten l'O157:H7. És la cara fosca d'un bacteri altrament imprescindible. Mai no estarem estalvis de soques patògenes, sobretot si n'afavorim l'expansió alimentant vaques amb residus de processos agroalimentaris. Això haurien d'explicar els responsables públics, en comptes de carregar el mort al primer que passa. Seria més honest.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

 

Socioecòleg, Director general d'ERF
Etiquetes: