Aquest divendres, 3 de juny, s'han presentat en sessió telemàtica els resultats sobre els estudis tècnics de potencial fotovoltaic i l'autoconsum compartit entre les empreses de Sant Feliu de Llobregat.
L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans instal·larà energia solar fotovoltaica per autoconsum al Pavelló Municipal d’Esports Maria Víctor -i als equipaments municipals propers-, tal i com es va acordar en el Ple Municipal celebrat el passat dijous 31 de març.
L’Ajuntament de Reus ha impulsat recentment la constitució de l’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus amb participació municipal i d’empreses privades per impulsar amb fons Next Generation el projecte de comunitat energètica al polígon Agro-Reus. La comunitat aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques que podran subministrar energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon.
La cooperativa Set Fonts Energia, constituïda aquest mes de gener, donarà servei als ciutadans de Sant Julià de Vilatorta (Osona)
Un dels paratges més singulars del municipi de Sant Julià de Vilatorta – a Osona – és el Parc de les Set Fonts, que rep aquest nom pels set brolls d’aigua que s’hi troben a l’entrada. Antigament, aquest parc havia estat un punt de trobada on les dones del poble hi anaven a buscar aigua i rentar roba en els safareigs que encara avui estan dempeus. Des de l’11 de gener del 2022, ara les set fonts del parc també donen nom a la comunitat energètica local: una cooperativa impulsada per un grup de ciutadans amb el suport tècnic de l’Ajuntament i l’Agència Local de l’Energia d’Osona. D’entre els participants, la Gemma Arrom, veïna de Sant Julià des de fa nou anys, és qui ha participat de manera més activa en el projecte.
L’Ajuntament de Reus ha rebut, fins el moment, 36 sol·licituds de bonificació del 50% de descompte de l'IBI per instal·lacions d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica. Això suposa una potència total sol·licitada de 750 kW d’origen solar, tenint en compte que la potència mitjana dels habitatges és de 4,85 kW.
El protocol estableix les bases per a la creació d'un marc de col·laboració entre l'Ajuntament, el teixit empresarial local i les entitats signatàries per intercanviar informacions i experiències que ajudin a la creació de comunitats energètiques. La durada d'aquest protocol és de dos anys, prorrogable a dos més, i el seguiment anirà a càrrec d'una comissió que es reunirà cada sis mesos.
El projecte de la Comunitat Energètica Local de Caldes de Montbui arrencarà al març del 2022
El regidor Jordi Martín al costat de les plaques fotovoltaiques d’un equipament municipal de Caldes. Autor: Jordi Martín
Jordi Martín, regidor d’Acció Climàtica de Caldes de Montbui, ha liderat un projecte per a implantar la Comunitat Energètica Local (CEL) del municipi. Arran d’una proposta ciutadana sorgida durant l’elaboració del Pla d’Acció Climàtica, aquesta iniciativa oferirà als ciutadans la possibilitat de produir i consumir energia fotovoltaica, reduint el cost de la despesa elèctrica i retallant l’impacte ambiental de l’energia convencional.
La Cel de Caldes és una Comunitat Energètica Local que neix per impulsar la transició energètica a Caldes de Montbui amb els següents objectius: impulsar l’ús d’energies renovables enfront els combustibles fòssils; contribuir a complir els objectius de reducció d’emissions de CO2; fomentar la participació ciutadana en la transició energètica; establir mecanismes per lluitar contra la pobresa energètica i rebaixar la factura elèctrica dels calderins i les calderines.
Amb l'objectiu d'ajudar a reduir la despesa energètica de les empreses i fomentar millores en el camp de la reducció d'emissions i l'eficiència en la gestió de residus, l'Ajuntament de Sant Fruitós del Bages ha posat en marxa la segona edició d'un servei gratuït d'assessorament a les empreses pel que fa a la gestió energètica i de residus.
L’Ajuntament de Reus impulsarà la creació d’una comunitat energètica de fins a 6,2 MWp de potència al polígon Reus que aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques que podran subministrar energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon, en un radi de 500 metres, i aprofitar l’excedent per a produir hidrogen verd.
Rubí Brilla ha coordinat el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon industrial a tot l’Estat. Aquesta ha sigut una de les fites més importantes d’aquesta entitat municipal que des de fa 10 anys treballa per ser un referent per l’estalvi, l’eficiència i l’ús de renovables en l’àmbit local. Marta Morera, responsable tècnica de Rubí Brilla ens explica aquesta experiència i com es vol continuar treballant per l’autoconsum a la ciutat.
Què és realment una comunitat energètica? Més enllà de compartir unes instal·lacions d’energies renovables? Gil Salvans tècnic de l’agència local d’energia d’Osona, clarifica aquest concepte, com a peça clau en la democratització de l’energia i la transició energètica, i aborda en aquesta entrevista els reptes i els obstacles, principalment la manca de definició de marc legal. Malgrat les barreres tècniques, insisteix que cal valentia política davant els interessos empresarials, i que cal difondre entre la ciutadania que l’autoconsum és viable.
