El municipi osonenc de Rupit i Pruit ha rebut el distintiu d’Espai amb un Cel Nocturn de Qualitat, una qualificació que s’atorga a aquells municipis que tenen unes bones condicions per gaudir del medi natural nocturn i estan compromesos a desenvolupar una actualització de l’enllumenat cap a un model d’equilibri ambiental.
Una enquesta de la Comissió Europea realitzada a més de 80 centres urbans també assenyala que només un 20 % dels barcelonins creu que la qualitat de vida ha augmentat
La contaminació per ozó troposfèric afecta principalment a les zones rurals, tant a la salut de les persones com dels ecosistemes
Aquest estiu, la Generalitat ha emès sis alertes de superació dels llindars de contaminació per ozó troposfèric en el territori català. És una xifra molt més tranquilitzadora que la de l’any anterior, on es va arribar a les 116 alertes. Tot i això, el problema d’arrel segueix intacte: l’ozó continua sent un dels principals gasos contaminants a l’estat espanyol, provocant les mateixes morts que els accidents de cotxe. Mentre països com França han començat a prendre mesures efectives per limitar la formació d’aquest gas durant els episodis de màxima concentració, l’actuació a Catalunya es limita a la informació als ciutadans.
Xavier Basagaña és investigador d’ISGlobal i coordinador de CitieS-Health, un projecte de ciència ciutadana sobre qüestions de salut en entorns urbans, en concret avui parlem amb ell de la relació entre contaminació atmosfèrica i la salut mental. I és que més de 300 persones a Barcelona mesuraran com la contaminació atmosfèrica afecta el seu nivell d'estrès, qualitat de la son i l'atenció. Els resultats que s'obtinguin es creuaran amb mapes de contaminació, soroll i espais verds i blaus per estimar a quanta contaminació està exposada la ciutadania i els seus efectes en la salut mental.
Pere Torras és Director General de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) a l'Àrea de Barcelona. Analitzem amb ell el recentment aprovat Pla Director de Mobilitat 2020-2025 del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona.
Manel Ferri és expert en mobilitat i president en funcions de l'Associació per la Promoció del Transport Públic. És, sens dubte, una de les veus amb més criteri de l'Estat per analitzar els reptes i actuacions a favor de la transició cap a una mobilitat sostenible. Amb ell, analitzem avui quina aprenentatges ha portat la COVID-19 en referència a la mobilitat urbana, però també les mesures concretes que s'estan duent a terme al territori, i el full de ruta que s'hauria de posar en marxa per arribar a una mobilitat deslligada dels combustibles fòssils i enfocada a la salut i el benestar de les persones.
Una edició per streaming amb fira virtual, activitats i networking. Encara us hi podeu inscriure i podreu seguir l'emissió en directe des de la mateixa pàgina web congresacusti.cat el dies 14 i 15 d'octubre.
ConBici és l'entitat de referència a Espanya per a la promoció de la bicicleta com a mitjà de transport habitual, segur i sostenible. Reuneix 65 associacions i col·lectius de ciclistes de tota Espanya. Hem volgut parlar amb la seva coordinadora Laura Vergara per tenir la visió en el context post-COVID dels que representen i defensen davant entitats públiques i privades els drets i els interessos de les persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport o de lleure, per tal d'aconseguir implementar mesures, normatives, infraestructures i tot allò que fomenti la cultura de la bicicleta.
Francisco Rodero és responsable de projectes ITS al Centre d’Innovació del Transport (CENIT), integrat al CIMNE de la Universitat Politècnica de Catalunya. Rodero ens aporta la mirada de la importància del big data en una transició real cap a la mobilitat sostenible. Analitza les tendències i sobretot la necessitat de tenir una bona xarxa d'anàlisi sobre el moviment de les persones, lligada en gran part al nostre telefon mòbil, per observar comportaments i el seu impacte en les emissions de gasos amb efecte hivernacle o millorar la flexibilitat de l'oferta de transport públic.
Després de mesos sense cotxes, hores punta, soroll i contaminació només han calgut uns dies per recuperar la inèrcia aparcada, que no abandonada, de la mobilitat frenètica de les nostres ciutats. En un món sense abraçades, un rètol de “petó i adéu” per zones d’estacionament curt per deixar i recollir nens a l’escola pot semblar l’arc de Sant Martí sortint dels núvols que hem vist als balcons. Però que la coloraina no ens tapi l’horitzó de la mobilitat sense emissions.
La contaminació per ozó troposfèric és un problema recurrent a la Plana de Vic durant els mesos d’estiu, quan se supera amb freqüència els llindars d’avís i alerta. Amb tot, aquest 2020, encara sense episodis d’onada de calor, amb fortes pluges i la crisi sanitària, els valors són inferiors. De totes maneres es continua treballant per la millora de la qualitat de l’aire i ahir es presentava als ajuntaments el Pla d’Acció per a la millora de la Qualitat de l’aire que contempla 47 accions.
Contaminació
