Els pobles de l'àrea Mediterrània no comparteixen només una cultura, tenen problemàtiques similars associades al canvi climàtic. Per això és tan important trobar ponts, avançar cap a una estratègia compartida entre les dues ribes mediterrànies, amb els governs locals com a actors imprescindibles, per a assolir els objectius de reducció d'emissions establerts a nivell global.
Dins el seminari 'La Mediterrània en clau local', organitzat per la Direcció de Relacions Internacionals, l'Arc Llatí i l'Observatori de Cooperació Descentralitzada; aquest 14 de juliol s'ha realitzat un taller sobre els reptes del canvi climàtic a la Mediterrània. L'objectiu? Buscar estratègies i metodologies concretes per aplicar en conjunt.
La jornada de treball, organitzada conjuntament entre la Direcció de Relacions Internacionals i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona ha creat un espai per discutir l'agenda política en l'àmbit de la lluita contra el canvi climàtic i intercanviar bones pràctiques i metodologies que es poden aportar des del món local, inspirades en els avenços aconseguits a través de la iniciativa europea del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses.
"El què interessa és obrir el debat entre els assistents i parlar sobre la cooperació descentralitzada en el camp del medi ambient", ha destacat Agustí Fernández de Losada, membre de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i encarregat d'inaugurar el taller.
"Volem posar en contacte pobles libanesos, marroquins i catalans, i així impulsar estratègies conjuntes contra el canvi climàtic".
Béchir Odeimi, representant de CGLU Liban, Síria, Jordània i representant del Comitè d'alcaldes libanesos, s'ha mostrar d'acord amb Fernández i ha apuntat que "la cooperació descentralitzada és molt important dins de l'àmbit del canvi climàtic. Des del Líban, Síria i Jordània ens vam quedar perplexos de que iniciatives per fomentar l'estalvi energètic i l'increment de les energies renovables no involucressin les ciutats sinó només els governs i les institucions, perquè és molt important implicar la gent i impulsar petites accions per tal que aquests temes no es percebin com a llunyans". Odeimi ha destacat que "al Líban tenim un gran interès en formar gent per treballar amb cooperació descentralitzada, dins d'un marc legal i polític, per posar en contacte pobles libanesos, marroquins i catalans, i així impulsar estratègies conjuntes contra el canvi climàtic".
"No hem de desestimar fer una renovació de l'Agenda 21, repensar-la, adaptar-la i fer un pla d'acció liderat pels alcaldes dels governs locals"
Quiteria Guirao, Consellera Delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Mataró, ha fet la següent reflexió: "Per tal de fer que el canvi climàtic no s'acceleri hem de pensar què podem fer nosaltres per frenar-lo i posar les infraestructures energètiques necessàries per actuar". Guirao apunta que "tenim la obligació de mitigar el problema, d'actuar diferent a com ho hem fet fins ara, hem de reduir, perquè l'ús de l'energia es troba desbocat" i ha afegit que "no hem de desestimar fer una renovació de l'Agenda 21, repensar-la, adaptar-la i fer un pla d'acció liderat pels alcaldes dels governs locals". Segons Guirao, en primer lloc cal "diagnosticar què tenim, saber què hem de fer, què hi ha dins d'aquest àmbit i finalment podem actuar", tot això fent propostes i accions per poder anar a l'escenari nou del 2020, on s'han d'haver reduït les emissions de CO2.
"Hi ha ciutats del Mediterrani Sud que necessiten més suport i recursos econòmics per actuar"
La primera taula de debat ha analitzat les iniciatives locals per atacar el repte i ha subratllat l'èxit del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses i el Pla Nacional de Lluita contra el canvi climàtic del Marroc. Pedro Ballesteros, membre de la Direcció General de Transports i Energia de la Comissió Europea, ha elogiat la voluntat de cooperació entre les zones del Mediterrani Nord i del Mediterrani Sud i ha remarcat "el compromís de la Unió Europea de reduir les emissions de CO2". El fet de traslladar aquest repte a nivell local "és un vector de valor econòmic i de revalorització del territori", segons Ballesteros. El Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses és "un compromís unilateral" i "esperàvem poques adhesions, però per la nostra sorpresa s'hi han unit moltes ciutats i hi ha molta gent implicada, actualment 1.846 ciutats de 43 països ja han signat. I això vol dir que 127 milions de persones es troben dins d'aquest pacte". Quin és motiu? "La raó bàsica d'aquest èxit és la responsabilitat que senten els governs locals i també hi ha un altre motiu, que és la oportunitat que existeix no només per posar en marxa polítiques energètiques més eficients, sinó polítiques urbanes", ha dit Ballesteros. I ha afegit, que per tal que el Pacte sigui més eficaç, cal encara aportar més credibilitat a aquesta acció.
Es tracta d'un "compromís unilateral i aquest és un dels punts forts: perquè és un compromís democràtic. Es tracta que s'hi uneixi qui vulgui i després la Comissió Europea ha de donar el seu suport", ha dit Ballesteros. També ha destacat que cal ser més eficients energèticament i posar en marxa accions des de cada país concret, de manera local" ha incidit Ballesteros i ha afirmat que "hem de veure com presentem aquest interès junts a cada país, per aconseguir els objectius".
"500 milions d'euros per fer front al canvi climàtic"
Ferran Vallespinós, Coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, al seu torn, ha explicat el procés del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses, destacant que hi ha 130 municipis adherits, el 42% dels municipis de Catalunya. Ha subratllat també que hi ha Hi ha 130 plans d'acció d'energia sostenible, per tal d'augmentar l'eficiència energètica i la quota de les fonts d'energia Vallespinós ha destacat l'acord de la Diputació amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), a través de dues entitats financeres que canalitzaran i distribuiran un fons de 500 milions d'euros en tres anys. Segons Vallespinós, «aquesta disponibilitat del BEI demostra el compromís i la responsabilitat social que es necessiten per abordar els reptes del canvi climàtic». I ha afegit que aquest acord «proporcionarà millores ambientals de reducció de CO2, un estímul del sector empresarial vinculat a les energies renovables i la creació de 6.000 llocs de treball». També ha destacat la inversió potencial de 3.000 milions d'euros, per tal de fomentar l'eficiència energètica, a través del pla ELENA (European Local Energy Assistance, l' assistència per a l'energia local europea).
"El canvi climàtic pot accentuar la pobresa"
D'altra banda, Abdellatif Idrissi, alcalde de l'Ajuntament Zaouiate Ben Ahmida, ha explicat les iniciatives portades a terme al sud del Mediterrani. Ha destacat que pel seu posicionament geoestratègic el Marroc i la Unió Europea han de cooperar, i ha subratllat la importància de fer-ho en la "sensibilització de la població sobre els efectes de l'escalfament global". En aquest sentit, Marroc té diversos projectes en marxa en relació a les energies renovables: "Darrerament s'han aprovat lleis que regulen la manera com s'eliminen els residus i decrets sobre les bosses de plàstic". Accions contra la deforestació, la regulació de la pesca, la ordenació del territori, o l'estalvi de l'aigua, son assignatures en les que s'està treballant molt al Marroc. "La ONEP ( Oficina nacional de sanejament d'aigua potable del Marroc, Office National Eau Potable Maroc Assainissement) està sensibilitzant a la població per a l'estalvi d'aigua" ha apuntat. Idrissi ha subratllat que "cal millorar les condicions de vida dels ciutadans i respectar el medi ambient, ja que el canvi climàtic pot accentuar la pobresa".
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Autora: Laura Basagaña | 44.69 KB |
