L'edifici de l'Harmonia, declarat bé cultural d'interès nacional i d'especial protecció arqueològica, data del segle XVI. Després d'haver albergat diversos organismes de la ciutat, actualment és l'Espai d'Art municipal. Can Riera, que encara està en fase de rehabilitació -s'espera obrir-lo al públic després de l'estiu-, acollirà el nou Centre de la Memòria Democràtica de l'Hospitalet de Llobregat. Equipaments culturals amb usos públics, doncs, amb necessitat de climatització per garantir la temperatura idònia per als usuaris. I el repte d'aconseguir-la amb la mínima despesa d'energia externa.
Energia de baix terra
Amb aquest plantejament, l'arquitecte Sergi Lopez-Grado, encarregat de la rehabilitació de l'Harmonia, va valorar diverses opcions, incloent-hi la instal·lació d'una pèrgola solar al pati de l'edifici. Però finalment es va optar per una opció efectiva i de poc impacte sobre l'espai: l'energia geotèrmica. La que surt de terra, per donar calor o fred, en funció de l'època de l'any.
Des del pati de l'edifici, es van instal·lar deu sondes que arriben a una profunditat de cent metres sota terra. Aquests tubs, plens d'aigua amb anticongelant, formen un circuit tancat que va des de baix terra a l'interior de l'edifici, i torna a baixar. D'aquesta manera, el líquid arriba a la superfície a una temperatura constant de 18 graus, sigui estiu o hivern.
Els tubs passen aleshores per unes bombes de calor elèctriques que adapten aquesta temperatura a la requerida en cada moment (26 a l'estiu, 21 a l'hivern), i la bescanvien a un sistema d'aire que és el que acaba climatitzant l'edifici. És a dir, l'energia geotèrmica i l'elèctrica són en aquest cas complementàries, però el fet que l'aigua arribi ja a 18 graus minimitza en gran mesura l'esforç per pujar-la o baixar-la de temperatura. Amb l'avantatge de què l'energia del subsòl és clarament d'origen local, inesgotable i neta. A més, la sala geotèrmica on s'ubiquen les bombes i bescanviadors de calor ocupa un lloc reduït i no emet cap contaminació acústica.
L'experiència ha estat tan positiva que ara s'ha aplicat també a la rehabilitació de l'edifici de Can Riera, a càrrec de l'arquitecte Sergi López Lázaro. En tots dos casos, a més, s'han instal·lat sistemes de telegestió a temps real, de manera que la temperatura dels edificis es regula de manera centralitzada, per tal d'aconseguir la màxima eficiència.
L'Harmonia, energia atmosfèrica
A més de l'ús d'energia geotèrmica, l'Harmonia incorpora diverses mesures de climatització i ventilació. Per una banda, mitjançant el sistema de free-cooling que ha permès connectar els conductes de renovació de l'aire de l'edifici amb l'exterior. D'aquesta manera, quan la temperatura de fora és la mateixa que es vol aconseguir a l'interior (com ara a alguns mesos de la primavera i la tardor, i durant algunes hores del dia de la resta de l'any), s'atura el sistema de bombes de calor i simplement es filtra l'aire del carrer abans de fer-lo circular per l'edifici. Per tal que sigui més eficient, el sistema està informatitzat i automatitzat, de manera que s'activa quan els sensors detecten la temperatura adequada.
Per altra banda, s'ha incorporat una gran finestra bioclimàtica a les golfes de l'edifici, que és per on s'evacua la calor. A un centre d'art no hi ha possibilitat d'obrir les finestres, però aquesta estructura permet de renovar l'aire al mateix temps que funciona com a aïllament tèrmic i proporciona llum natural a l'espai. Els criteris ecològics s'han tingut en compte també en la fusteria de l'edifici: el parquet és de bambú i la fusta de les baranes compta amb certificació.
La rehabilitació de l'edifici de l'Harmonia va guanyar un des Premis de Medi Ambient de la Generalitat, i va ser un dels quinze edificis que van representar l'estat espanyol a la V Conferència Mundial d'Arquitectura Sostenible celebrada a Melbourne (Austràlia) l'any 2008.
Funció pedagògica
L'edifici de l'Harmonia, com a centre d'art, rep moltes visites, incloses les de les escoles de la ciutat. I ara els criteris energètics s'han incorporat a la tasca pedagògica de l'espai. Així, es pot visitar la sala geotèrmica, i s'han instal·lat plafons i indicadors al pati que expliquen com funciona la captació de fred o calor del subsòl.
Per al altra banda, també s'ha volgut col·laborar en la recuperació del patrimoni forestal i la biodiversitat, i per això s'han plantat al pati exemplars del citrus medica, un fruiter de cítrics amargants típic del Baix Llobregat abandonat fa anys en favor dels cítrics més dolços.
Notícies relacionades:
Lliurats els premis a les millors iniciatives locals de medi ambient
*En les properes setmanes Sostenible.cat publicarà els reportatges de les iniciatives més destacades, que podreu trobar en un nou especial
