Aigües de pou i pluvials per al reg municipal

Diverses poblacions consoliden alternatives a l'ús de la xarxa d'aigua potable per al manteniment de les zones verdes i la neteja viària
Sostenible.cat
17/10/2010
El reg de parcs i jardins i la neteja dels carrers no necessiten fer-se amb aigua potable, però és la que s'ha fet servir durant molt de temps perquè sovint era l'única disponible. Diverses poblacions han posat en marxa alternatives per utilitzar l'aigua de pous del territori, i per aprofitar l'aigua de pluja. La darrera edició dels premis a les millors iniciatives locals de medi ambient d'estalvi d'aigua atorgats per la Diputació de Barcelona van reconèixer les actuacions en aquest sentit de Sabadell, Granollers, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès. Ara les expliquem en aquest reportatge

Sabadell, projecte pioner
La implantació d'una xarxa paral·lela d'aigua no potable es va iniciar a Sabadell l'any 2004, amb la recuperació de la mina del riu Ripoll, que des de 1914 i fins a 1985 havia dotat d'aigua potable a la ciutat. Es va abandonar en detectar-se contaminació biològica, però una desinfecció bàsica va permetre tornar a usar aquesta aigua per al reg de zones verdes i la neteja viària. Més endavant es van recuperar altres mines i pous del municipi, amb la instal·lació dels equips per desinfectar l'aigua i garantir-ne la qualitat. La consolidació d'aquesta xarxa alternativa s'ha mostrat molt efectiva, i va permetre de mantenir el reg de zones verdes en moments de restricció d'aigua de la xarxa potable.

Al mateix temps que s'ha ampliat aquesta xarxa, també s'han buscat maneres de millorar les xarxes de reg menys eficients, que bàsicament coincidien amb les grans superfícies de gespa que es regaven mitjançant aspersors. S'han substituït les canonades deteriorades, s'han canviat els emissors de reg per uns de més eficients i s'han incorporat sensors de cabal que detecten fugues i detectors de pluja per a l'aturada automàtica del reg.

Granollers, reg eficient del passeig fluvial recuperat
La recuperació de les ribes del riu Congost com a zona verda per al municipi ha estat una de les actuacions ambientals més destacades de Granollers els últims anys. I ha anat acompanyada de mesures d'eficiència en el reg, incloent-hi la implantació d'una xarxa d'aigua no potable que s'alimenta de pous del mateix passeig fluvial. A més, el disseny de l'espai verd s'ha realitzat tot seguint les pautes de la jardineria de baix consum d'aigua, i les cent parcel·les d'horts municipals s'han equipat amb reg gota a gota. També s'han habilitat sis punts de càrrega d'aigua no potable per a les màquines escombradores i els camions cisterna del servei de neteja viària.

Per altra banda, s'ha creat un aiguamoll que permet la regeneració de l'aigua residual procedent de la depuradora de Granollers, i que ha esdevingut una zona d'interès ecològic, paisatgístic i pedagògic mitjançant el centre d'educació ambiental que s'ha construït.

Telegestió per controlar fins a l'última gota
A Granollers s'ha instal·lar un sistema de telecontrol per fer encara més efectiva la gestió de la xarxa de reg. A Sabadell ja fa anys que la tenen en marxa, i actualment es telegestionen més del 50% de les zones de reg de la ciutat.

El sistema consisteix en uns dispositius instal·lats a les arquetes que es comuniquen amb un ordinador central mitjançant radiofreqüència, i que transmeten informació tant sobre possibles fuites com sobre la situació climatològica de cada moment. Així, en cas de pluja el sistema de reg s'atura de forma automàtica per no malbaratar ni gota d'aigua. També deixa de funcionar en casos de ventades fortes i de glaçades.

A través d'internet, els responsables poden modificar les programacions de reg en pocs minuts, amb el que s'aconsegueix no només un gran estalvi d'aigua sinó també de temps per al personal de manteniment del reg. 

Mesures efectives en municipis petits
Amb sistemes menys sofisticats que els de les ciutats grans, els municipis mitjans i petits també estan demostrant que poden posar en marxa mesures efectives per a l'estalvi d'aigua.

A Vilanova del Vallès, amb una població de 4.800 habitants, l'ampliació de la zona esportiva municipal s'ha fet de manera que la coberta i els talussos permeten recollir l'aigua de pluja i fer-la servir per al reg urbà i per a la neteja de carrers i clavegueram. El municipi ja comptava amb una bassa que habitualment s'omple amb l'aigua d'una mina i que està connectada ala xarxa de reg d'aigües freàtiques. Amb la recàrrega de la bassa amb aigües pluvials s'evita l'explotació de l'aqüífer.

Amb poc més de 15.000 habitants, l'ajuntament de Montornès del Vallès ha apostat per la recerca d'usos alternatius a l'aigua de la xarxa principal i per la recuperació de recursos propis. Així, ara com ara s'utilitzen diversos pous del terme municipal per al reg de les zones verdes del complex esportiu i del camp de gespa artificial, i també per renovar-hi l'aigua de les piscines. També es fan servir les aigües freàtiques per regar altres zones verdes, bé amb gota a gota, bé omplint cisternes per regar les plantacions en escocells.

A més, aquesta aigua no potable és la que es gasta en els exercicis de pràctiques d'extinció d'incendis dels serveis de protecció civil municipals. Per tal de no perdre-la, aquestes pràctiques es coordinen amb la necessitat de reg de noves plantacions, de manera que l'aigua s'aprofita en tot moment.

En resum, tot un ventall de possibilitats amb una finalitat comuna: reduir el consum d'aigua potable per als usos que no la necessiten, i millorar la gestió d'un recurs tan preuat com necessari.

Consulta l'Especial sobre els Premis DIBA a les millors iniciatives locals de medi ambient

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí