El 2014 els naturalistes van començar a trobar-ne indicis al tram més baix del riu Besòs, fins que hi va haver el primer albirament directe a la zona de Montcada i Reixac, el desembre del 2014. Des d’aleshores s’ha anat constatant la presència de la llúdriga en aquest sector amb nous albiraments.
La utilització dels vehicles de mobilitat personal (VMP) com a mitjà de transport ha esdevingut una pràctica generalitzada que ha sorprès tothom. Cal una reflexió profunda sobre com enquibir aquest mode de transport a l'espai urbà i garantir la convivència respectuosa amb vianants i ciclistes.
La creixent complexitat dels reptes ambientals, econòmics, socials o migratoris està superant la capacitat dels estats-nació per abordar les seves solucions; essencialment per ser una estructura massa allunyada del contacte directe i de les demandes quotidianes de la ciutadania. Cercar les solucions al conjunt de reptes transnacionals i donar respostes als problemes quotidians dels ciutadans i de les ciutadanes, sembla que passa per retornar a les institucions públiques locals que estan en la gènesi de la democràcia i han acompanyat als regnes, imperis i estats dels darrers segles: les ciutats.
Un cop finalitzada la Cimera del Clima a Polònia trobem diferents opinions sobre el resultat de la cita. En uns casos s'incideix en allò positiu i en els acords assolits. En d'altres, en la manca d'ambició i en la dificultat del consens. Hem volgut publicat un recull de conclusions publicat per #PorElClima que contrasta la informació oficial amb les opinions de les entitats ecologistes, sobre la COP24.
L’economia circular es basa en la racionalització dels cicles dels recursos (materials, aigua i energia) i la maximització de la utilitat i el valor dels productes, components i materials. S’oposa al model lineal d'extreure, fabricar, usar i llençar, i prima la prevenció de la generació de residus, la reutilització, la remanufactura i el reciclatge dels materials i productes existents. Amb aquest breu reportatge volem fer un tast de quatre projectes públics i privats que volen implantar una economia circular. L’objectiu és mostrar algunes de les iniciatives més consolidades de Catalunya, pel seu àmbit d’actuació o per la ferma aposta per la sostenibilitat, més enllà d’etiquetes.
El concepte d'economia circular no és nou, però cada cop s'està dotant de més contingut i s'està ampliant el seu abast i significació. Avui a més, comencem a parlar de ciutats circulars. Transitar cap a una ciutat circular implica incorporar l'economia circular en l'estratègia de ciutat des del punt de vista de les activitats i del sistema productiu, però també des de la ciutadania i de les pròpies polítiques locals. Tal i com s'afirma a l'informe Circular Glasgow: “Per les ciutats, l'economia circular té el potencial de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans a través de la creació de llocs de treball i l'estímul de la innovació, reduint la demanda de recursos”.
Aquest reportatge d’Àmbit B30 aprofundeix en el concepte d’economia circular, a través de la intervenció de diferents experts i l’anàlisi de diverses iniciatives que ja estan posant en marxa aquesta economia regenerativa, que pretén tancar el cicle dels materials, i eliminar la idea de residu. Això significarà repensar tota la indústria i el consum.
Què es pot aprendre quan hom navega pel món pel seu compte? Quan Ellen MacArthur va fer la volta al món, sola, portant tot el que necessitava amb ella, va tornar amb una nova idea sobre la manera com funciona el món, com a lloc de cicles entrellaçats i recursos finits, on les decisions que prenem avui afecten el que queda per demà . Proposa una nova i atrevida manera de veure els sistemes econòmics del món: no tan lineal, sinó circular, on tot té lloc.
Les energies renovables són les que han de prendre el relleu als combustibles fòssils en un món colonitzat per les infotecnologies. En aquest Deuwatts es parla de la transició energètica.