Les alternatives a l’ús del plàstic

La indústria intenta adaptar-se a la prohibició d'utilitzar plàstics d'un sol ús de cara al 2021 a tota la UE
25/06/2019 - 10:45

La Unió Europea ha declarat la guerra al plàstic. El Parlament Europeu va aprovar a finals de març una directiva que prohibirà els plàstics d’un sol ús l’any 2021. Entre els productes afectats hi ha plats, coberts, canyes per beure, bastonets per a les orelles, gots de porexpan, els pals de xupa-xup, pals per dur els globus i les bosses oxodegradables, unes bosses que inclouen un additiu perquè es degradin abans i que s’ha demostrat que no ho fan del tot. En la línia d’aquesta nova regulació dels plàstics també s’impulsen campanyes entre els ciutadans per no comprar aquests productes com la de Zero Waste.

 

8.300 milions de tones de plàstic

El plàstic es va començar a produir de manera industrial a partir dels anys 50 i fins al 2015 se’n van generar 8.300 milions de tones al món. D’aquestes tones només se’n van reciclar el 9 %, un 12 % es van incinerar i un 79 % van anar a parar als abocadors. A més, segons dades de la UE, cada any acaben al mar 500.000 tones de plàstics, que representen un 80 % de la brossa marina. I d’aquestes deixalles, el 40 % són plàstics d’un sol ús. En paral·lel, es calcula que el cost que suposa la contaminació per plàstics serà d’uns 22.000 milions d’euros fins al 2030 i amb la prohibició s’estalviarien un mínim de 3,4 milions de tones de CO2.

 

Els substituts del plàstic

El plàstic contaminant es fa a partir d’un 99,7 % de petroli i no és biodegradable, com a mínim a curt termini. Només ho són aquells materials que es degraden en contacte amb microorganismes, bacteris o algues en unes determinades condicions ambientals d’humitat i temperatura. Hi ha estudis que apunten que podria degradar-se amb el pas de centenars d’anys però la manca d’una perspectiva històrica impedeix demostrar-ho. Algunes associacions ecologistes defensen que per reduir el plàstic que fem servir s’ha d’apostar per un canvi profund dels nostres hàbits i per la compra a granel, la substitució del plàstic per materials com el vidre o el metall i l’ús de bosses de tela i d’elements reutilitzables. La indústria, però, aposta també per altres solucions com els envasos compostables i els bioplàstics.

 

Els bioplàstics

Des d’uns anys ençà la indústria busca materials alternatius que substitueixin el plàstic, que tinguin unes característiques similars i que siguin més nets. Entre aquests materials hi ha els bioplàstics i en destaca el PLA. És un material biodegradable que no es crea a partir de petroli sinó de productes rics en midó com el blat de moro, la remolatxa, la patata o la canya de sucre. El procés de creació consisteix a extreure’n el midó, que es converteix en àcid làctic, es fermenta amb una sèrie de microorganismes i se sotmet a un procés químic anomenat polimerització, gràcies al qual es genera un granulat a partir del qual es treballa el bioplàstic.

La indústria ja està fabricant tota mena de productes fets a partir d’aquest material. Entre els elements elaborats hi ha gots, plats, coberts o safates d’aliments i tenen un aspecte pràcticament calcat del plàstic contaminant. També s’utilitza en la indústria tèxtil i mèdica en la creació d’alguns implants d’ossos i teixits o en l’elaboració de draps i tapisseria.

 

Els inconvenients del bioplàstic

Els bioplàstics són biodegradables i cal que es classifiquin i es conservin de manera correcta perquè es biodegradin com pertoca. Únicament alguns tipus de bioplàstics poden ser compostables a llarg termini i després de diversos tractaments. Cal remarcar, però, que el seu procés de producció no és plenament net. Durant l’obtenció de la matèria prima que permet generar els bioplàstics la maquinària que conrea el camp utilitza carburants. A més, quan el bioplàstic es descompon allibera petites quantitats de metà i CO2. Malgrat tot, si substituíssim els plàstics d’un sol ús per bioplàstics es reduirien en un 62 % les emissions de CO2 i en un 50 % el consum d’energia. Un altre factor en contra és el preu, ja que en alguns casos arriba a suposar un increment del 50 % del cost de l’empaquetatge. I per últim, la normativa de la UE diu que es prohibeixen els plàstics d’un sol ús sempre que hi hagi una alternativa sostenible. El problema és que hi ha alguns plàstics contaminants que combinen diverses propietats especials com la conservació de la humitat o la impermeabilitat i que encara molts bioplàstics no són capaços de combinar. Tampoc no es poden escalfar ni poden dur líquids amb una temperatura superior als 50 graus. Per tant, la investigació per millorar qualitats i prestacions dels bioplàstics encara té recorregut per fer.

 

Els materials compostables

La indústria també treballa, cada vegada més, amb materials plenament compostables i que compleixen un cicle vital tancat i més verd. A partir de recursos naturals com la fibra de palma, la canya de sucre o el bambú també es fabriquen tota mena d’objectes quotidians com canyes per beure, bosses per comprar, plats, gots d’un sol ús o, fins i tot, càpsules de cafè. La principal virtut d’aquests productes és que es poden abocar al contenidor marró de l’orgànic, posteriorment es tracten en una fàbrica de compostatge i, en últim terme, es tanca el cercle quan es fan servir com a abonament en el conreu de les espècies amb les quals es fabriquen aquests productes compostables.

cicle de vida compostables


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

L’Ajuntament de Reus ha tret a concurs públic l'adjudicació del nou contracte de recollida de residus i neteja viària amb l’objectiu de millorar les prestacions actuals amb un servei més eficient i flexible, més proper a la ciutadania, i adaptat a les característiques de cada barri de la ciutat. El nou servei serà adaptable als canvis que es produeixin a la ciutat durant els 10 anys de vigència del contracte.

Article

El consistori ha instal·lat dispensadors d’aigua i ha repartit ampolles d’alumini als treballadors i treballadores del consistori

Notícia

El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana posen en marxa la campanya 'Aquí no llencem res!' amb la voluntat de conscienciar a la població sobre la importància de la separació de residus i, d’aquesta manera, millorar el percentatge de triatge que es realitza a les nostres llars. La campanya es va iniciar ahir dimarts i durarà fins aquest divendres.

Butlletí