Las políticas de desarrollo económico local cuentan con un recorrido de tres décadas en España. Un período que se inició con una profunda crisis económica, reconversión de sectores industriales y unos ayuntamientos democráticos de nuevo cuño con una agenda política necesariamente centrada en la provisión de las infraestructuras y los servicios básicos que el régimen franquista había escamoteado durante su vigencia.
L’aigua és vida, ho hem escoltat moltes vegades. Però potser no arribem a copsar tot el que significa. Potser té més sentit dir que la vida és aigua,o, com diu Ramon Folch, “la vida és un estat quàntic de l’aigua, és a dir, aigua organitzada”. La vida va sorgir dins l’aigua i, de fet, tots els fenòmens vitals necessiten l’aigua.
Actualment disposem de dades europees, nacionals i regionals de la pobresa energètica, però no hi ha dades a escala local. Aquest fet dificulta la identificació, disseny i implementació d'accions específiques de prevenció i correcció de la pobresa energètica.
París marca un abans i un després. El resultat de la cimera porta a un esquema de lluita contra el canvi climàtic amb vocació de llarga durada, que involucra tota la comunitat internacional, accepta diferents graus d'esforç per part dels actors, i crea un sistema de revisió periòdica de la implantació de les mesures.
Si al 2012 es va constatar la cruesa de la pobresa energètica, conseqüència de la bombolla creditícia i d'endeutament de les famílies, al 2013 el Síndic de Greuges ja alertava d'aquest fet i proposava una sèrie de mesures als diferents agents implicats. Al 2014, l'actualització de dades arran de l'Informe sobre Pobreza Energética, publicat per l'equip de l'Asociación de Ciencias Ambientales ens demostrava que el problema no havia fet més que empitjorar i que cada cop són més les famílies amb dificultats econòmiques per fer front a les factures d'electricitat, gas i aigua.
En un moment de crisi social, econòmica i ambiental la ciutadania està demanant altres maneres de conviure més beneficioses per a la majoria, on les persones siguin l'eix central. En aquest marc s'ha celebrat la quarta edició de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya (FESC) a Barcelona (concretament, el passat 24 i 25 d'octubre), al complex fabril Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar. A finals de novembre de l'any passat, 2014, l'economia solidària i social ja va ser el motiu del reportatge Emprendre per millorar la societat. Avui, quasi un any després, què ha canviat?
Essen és la Capital Verda Europea 2017 gràcies a "les pràctiques exemplars en la protecció de la natura i la biodiversitat i els esforços realitzats per reduir el consum d'aigua", en paraules del jurat que va triar la ciutat com a Green Capital. I, sobretot, perquè "Essen ha après les lliçons del seu passat industrial per tal de construir un futur de prosperitat ambiental".
Ronan Uhel, cap del programa de Sistemes Naturals i Vulnerabilitat de l'Agència Europea del Medi Ambient, va presentar a Barcelona l'informe El medi ambient a Europa: estat i perspectives - SOER 2015, un document que es publica cada 5 anys i que recull les dades més actuals, així com una important projecció de futur. Ho va fer en el decurs de la jornada El Medi Ambient a Catalunya i Europa.