La contaminación atmosférica mata. Es un agente tóxico, muchas veces invisible, poco contemplado en las agendas políticas y no sujeto a las fronteras nacionales. Su efecto silencioso es responsable de muchas más muertes que las causadas por el virus del sida, la tuberculosis y los accidentes de tráfico juntos.
Els espais verds són beneficiosos per la salut, física i mental, en totes les franges d’edat. Els estudis que darrerament es multipliquen sobre el tema no deixen lloc a dubtes ni elucubracions: ens cal passar més temps en contacte amb la natura. Als adults i, sobretot, als infants. A l’hivern sovint ens és complicat: la impossible conciliació de feines i horaris escolars, les tardes curtes que conviden a aixoplugar-se i fugir del fred i un ritme trepidant que massa sovint no ens deixa temps ni per respirar. Però ara que arriba l’estiu s’han acabat les excuses i és el moment de recarregar les piles. Les piles verdes, per a ser exactes.
Ljubljana és la capital administrativa, econòmica i cultural d’Eslovènia i, amb gran diferència, la ciutat més desenvolupada del petit país que es va independitzar de l’antiga Iugoslàvia ara fa 25 anys. Durant l’última dècada, a més, ha estat protagonista d’una gran transformació que l’ha fet valedora del títol de Capital Verda Europea aquest 2016.
Las políticas de desarrollo económico local cuentan con un recorrido de tres décadas en España. Un período que se inició con una profunda crisis económica, reconversión de sectores industriales y unos ayuntamientos democráticos de nuevo cuño con una agenda política necesariamente centrada en la provisión de las infraestructuras y los servicios básicos que el régimen franquista había escamoteado durante su vigencia.
L’aigua és vida, ho hem escoltat moltes vegades. Però potser no arribem a copsar tot el que significa. Potser té més sentit dir que la vida és aigua,o, com diu Ramon Folch, “la vida és un estat quàntic de l’aigua, és a dir, aigua organitzada”. La vida va sorgir dins l’aigua i, de fet, tots els fenòmens vitals necessiten l’aigua.
Actualment disposem de dades europees, nacionals i regionals de la pobresa energètica, però no hi ha dades a escala local. Aquest fet dificulta la identificació, disseny i implementació d'accions específiques de prevenció i correcció de la pobresa energètica.
París marca un abans i un després. El resultat de la cimera porta a un esquema de lluita contra el canvi climàtic amb vocació de llarga durada, que involucra tota la comunitat internacional, accepta diferents graus d'esforç per part dels actors, i crea un sistema de revisió periòdica de la implantació de les mesures.
Si al 2012 es va constatar la cruesa de la pobresa energètica, conseqüència de la bombolla creditícia i d'endeutament de les famílies, al 2013 el Síndic de Greuges ja alertava d'aquest fet i proposava una sèrie de mesures als diferents agents implicats. Al 2014, l'actualització de dades arran de l'Informe sobre Pobreza Energética, publicat per l'equip de l'Asociación de Ciencias Ambientales ens demostrava que el problema no havia fet més que empitjorar i que cada cop són més les famílies amb dificultats econòmiques per fer front a les factures d'electricitat, gas i aigua.
