Sostenible publica el primer d' una sèrie de reportatges que vol acostar el complex món de la rehabilitació d'edificis al lector. En successius lliuraments es farà un repàs de la situació jurídico-administrativa tant al nostre país com a la Unió Europea, de la qüestió energètica, dels recursos i materials, del finançament, i s'explicaran alguns casos d'èxit. La rehabilitació és un tema transversal que té conseqüències directes en la sostenibilitat. Cal tenir present que a nivell mundial, els edificis són responsables del 33% de les emissions de (CO2) i del 40% del consum de matèries primeres. D'altra banda, la rehabilitació també és una activitat que pot afavorir l'economia si desplega tot el seu potencial. L'administració pública, i en particular el món local, poden contribuir en gran mesura a aquest objectiu.
La història que explicarem no passa en un lloc qualsevol. Passa a Can Valldaura, una finca de més de 130 hectàrees situada al quilòmetre 7.8 de la carretera d'Horta a Cerdanyola del Vallès. En aquest punt, l'any 1150 s'hi va ubicar el primer assentament de l'ordre del Cister de Catalunya; temps més tard, la finca va passar a ser propietat de la corona d'Aragó i Martí l'Humà hi feu llargues estades. Des de llavors fins avui, nobles, poetes i empresaris han mantingut l'edifici dempeus i l'han convertit en centre neuràlgic de la cultura. La història que volem narrar comença, de fet, fa sis anys, quan aquest edifici va passar a ser propietat de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i es va rebatejar com a Valldaura Self Sufficient Lab. Convertit en un nou centre de la xarxa Fab Lab, aquest espai es dedica a la recerca sobre l'hàbitat autosuficient, especialment per a la producció d'energia, aliments i aigua.
