Recursos

La neteja de l’espai públic i la gestió dels residus municipals que es generen a Barcelona és una responsabilitat de l’Ajuntament. Atesa la diversitat d’usos i funcions dels edificis, equipaments i zones de la ciutat, hi ha diversos tipus de recollida adaptats a les particularitats de cadascun pel que fa a volum i tipologies de residus: domiciliària, comercial, mercats, altres recollides, Punts Verds i voluminosos.

 

Projecte en desenvolupament de divulgació de coneixement sobre les FONTS DEL MONTSENY.

L'ICGC ha ampliat la seva aplicació "L'ull del temps" amb fotografies històriques associades a cada municipi procedents dels fons digitals de la Cartoteca de Catalunya. "L'ull del temps" és una eina per permet a l'usuari comparar la situació actual del territori amb la de 1945 o 1956 i que pot tenir usos didàctics i per a la recerca en els àmbits relacionats amb l'urbanisme.

Es comença a parlar del concepte Transició Energètica. L'ICAEN ens explica les 10 claus de la transició energètica a Catalunya.​

El V Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica s'adreça a tots els centres d'educació infantil, primària, secundària, batxillerat, educació professional, educació especial i llar d'infants de Catalunya, amb l'objectiu de reconèixer i incentivar els projectes i línies de treball que aquests realitzen en la promoció del coneixement de l'agricultura i l'alimentació ecològiques i de les seves implicacions socials i ambientals, tant a nivell dels propis alumnes, com de la comunitat educativa en general.

Amb una dotació de 3.000 euros, el certamen premiarà la innovació en l'àmbit del desenvolupament sostenible

 

Projecte en desenvolupament de divulgació de coneixement sobre les FONTS DEL MONTSENY.

La dada

Article

Com hauríem de calcular les emissions de CO2 d'un país? Comptant només les que es produeixen dins del territori o sumant també les que es generen en fabricar els productes forans que consumeixen els seus ciutadans? Dos científics dels EUA han intentat donar resposta a aquestes preguntes creuant les dades de distribució mundial d'emissions amb les de comerç per sectors, i la conclusió és significativa: els països rics externalitzen més d'una tercera part del CO2 generat en produir els béns i serveis que consumeixen els seus ciutadans. Xina és el principal receptor d'aquestes emissions: gairebé una quarta part del seu total nacional es deu a la producció de béns que surten de les seves fronteres.