Reciclatge contra la crisi

El millor residu és el que no es genera i la prevenció és la millor eina per fer front al dilema ambiental que planteja la seva gestió
Periodista i comunicador | www.ecogallego.com
11/06/2012

 

Reduir abans que reciclar, això està clar. Però una vegada establert aquest repte principal, hem de ser realistes i acceptar que només amb mesures de prevenció no aconseguirem avançar en la gestió ambientalment responsable de les nostres deixalles. Per això cal perseverar en les tasques de recollida selectiva i valorització dels residus mitjançant el reciclatge dels seus materials.

(F)

Aquestes, si més no, són les principals conclusions que s'extreuen de l'informe, aprovat recentment per l'Eurocambra, sobre les oportunitats de millora en la gestió dels residus a la Unió Europea.
En aquesta recent iniciativa legislativa els eurodiputats han volgut destacar que la indústria del reciclatge és un dels sectors que millor està encarant la crisi ja que, no només no es troba en recessió, sinó que podria oferir un potencial de fins a mig milió de llocs de treball en els propers anys. I també que el seu desenvolupament pot dotar els Estats membres de noves oportunitats de millora ambiental i financera.

(F)

Els ens locals destinen bona part dels pressupostos anuals a la gestió dels residus, tal i com els hi marca la llei, però també poden arribar a rebre una part gens menyspreable de fons en forma de retorn mitjançant la participació ciutadana en la recollida selectiva de residus. Unes xifres que, en un temps de crisi com el que estem travessant, es poden convertir en un preuat auxili per a les arques municipals. Fem uns números sobre això? Per exemple amb les dades referents al paper i cartró.

El paper i cartró que els ciutadans dipositem en els contenidors blaus s'està pagant actualment a la subhasta de matèries primes al voltant dels 70 euros per tona. El consum anual se situa entorn als 150 quilos anuals, de manera que si som 47 milions d'habitants, ens dóna una xifra de consum lleugerament superior als set milions de tones anuals. Posem que aconseguíssim reciclar la meitat: serien 245 milions d'euros de benefici. Si fóssim capaços d'assolir el 80% (cosa que ja s'està aconseguint en alguns països europeus) serien 420 milions d'euros. És una hipòtesi, un exemple, i en tot cas val a dir que la gestió dels serveis de recollida és molt superior al retorn que podem aconseguir, però val la pena tenir-ho en compte.

Però aquest auxili econòmic parteix d'un gest tan simple com voluntari: que el ciutadà posi, un cop buida, la caixa de cartró dels cereals en el contenidor blau, o el cartró que protegeix les cerveses o els iogurts, o els diaris i revistes que ja hem llegit o qualsevol altre residu d'aquest valuós material residual. Tot convenientment plegat perquè hi càpiga més material a cada contenidor. Per això cal perseverar en les polítiques de comunicació i sensibilització ciutadana per promoure la participació en la recollida selectiva, molt especialment a nivell local.

Perquè cada tres contenidors blaus perfectament plens (l'aire de vegades arriba a ocupar més de la meitat de la seva capacitat un cop ple) poden suposar un benefici de 70 euros per al nostre ajuntament: és a dir, per a nosaltres, doncs a nosaltres tornaran en forma d'equipaments municipals o millores dels espais del nostre poble, barri o ciutat.

(F)

Cal ser avars amb el reciclatge dels residus, especialment en aquest període tant difícil que estem travessant. Hem d'entendre que els contenidors són guardioles en què introduïm els nostres estalvis, doncs com assenyala l'informe de l'Eurocambra "una estratègia de gestió de residus més eficaç ofereix noves oportunitats per a la creació de ocupació i l'increment dels ingressos dels ens locals".

 

Periodista i comunicador www.ecogallego.com
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí