Mediterrani: la indiscutible gravetat dels fets

Sostenible.cat
11/06/2019 - 11:32

El Mediterrani és, segons l’informe SOFIA 2018 de la FAO, el mar més sobreexplotat del món juntament amb el Mar Negre, i el 62,2% dels seus estocs de pesca es troben en una situació d’ insostenibilitat. Un altre gran problema que pateix el Mare Nostrum és la contaminació, conformada, en primer lloc per plàstics. Com consta a l’informe de WWF de 2018 “Una trampa de plástico” , fins el 95% dels residus que es troben tant a mar obert com als fons marins i a les platges, són plàstics, i provenen, principalment, de Turquia, España, Itàlia, Egipte i França. Un material altament imperible: la seva principal virtut és també la seva pitjor qualitat. I es que, com diu el capità de vaixell i oceanògraf Charles Moore, el qual 20 anys enrere va alertar per primer cop de l’existència d’enormes illes flotant de plàstics a l’oceà, només els humans produïm deixalles que la natura no pot assimilar.

El nostre mar, clau per el desenvolupament de tantes civilitzacions, punt de trobada (i confrontament) de tants pobles —grecs, fenicis, cartaginesos, romans, àrabs...—, pateix també els efectes de la pèrdua d’habitat i de l’escalfament global. L’augment de la temperatura mitjana de l’aigua estressa els ecosistemes i, a més, afavoreix la vinguda d’espècies invasores, naturals d’aigües històricament més calentes que el Mediterrani: avui no ho són tant. En l’actualitat, s’han comptabilitzat ja més de 700 espècies invasores, moltes d’elles arribades a través del canal de Suez, des del Mar Roig i l’oceà Índic. Algunes, com el peix lleó (Pterois antennata), o la corneta pintada (Fistularia comersonii) són animals superdepredadors capaços de menjar-se qualsevol animal més petit que ells. Altres, com l’alga australiana Caulerpa cylindracea, que va arribar al Mediterrani a través del transport marítim, conforma una mena de tapissos gruixuts que cobreixen i asfixien la vegetació autòctona.

 Foto: Manu San Félix

"El Mediterrani és avui el principal destí turístic del món, absorbint el 32% de les arribades internacionals. El nombre de persones que arriba és aclaparador: s’estima que durant el 2020 s’acolliran uns 420 milions de visitants"

Sens dubte, l’efecte humà sobre la regió mediterrània és colossal. La conca d’aquest mar tan castigat s’estén uns 3.800 km d’est a oest, des de l’extrem de Portugal fins les platges del Líban, i uns 1.000 km de nord a sud, des d’Itàlia fins Marroc i Líbia. A les seves ribes, altament superpoblades, hi ha més d’una vintena de països, compartint una línia de costa de 46.000 km de llargària. Si a l’any 1970 als països mediterranis hi vivien uns 276 milions de persones, el 2010 n’hi havia 466 milions i s’estima que, cap el 2025, serem ja 529 milions d’habitants. Avui, segons dades de l’ Agència Europea del Medi Ambient, el 55% de la població d’aquesta regió, fins a 250 milions de persones, es concentra a la seva franja costanera, de les quals 120 milions viuen als països del sud. Però, a més dels seus habitants naturals, hi ha el turisme; el Mediterrani és avui el principal destí turístic del món, absorbint el 32% de les arribades internacionals. El nombre de persones que arriba és aclaparador: s’estima que durant el 2020 s’acolliran uns 420 milions de visitants.

Aquesta pressió ambiental tan gran amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món, amb unes 17.000 espècies descrites. També la d’un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina, les praderies de posidònia (Posidonia oceanica), com s’explica molt bé al documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix, Explorer de National Geographic, i que s’ha estrenat aquest mes de juny, aprofitant que el dia 8 és el Dia Internacional dels Oceans.

 

"Les praderies de posidònia han desaparegut fins en un 40% en alguns indrets de Balears. A més, la densitat dels feixos ha minvat un 50%, el que redueix substancialment la capacitat d’aquestes praderies submarines de retenir CO2"

San Félix, que viu a Formentera, porta observant els fons marins del Mediterrani des de principis dels anys noranta i ha constatat com aquests praderies han desaparegut fins en un 40% en alguns indrets de Balears. A nivell del Mediterrani occidental, que és la zona d’on més dades es tenen, l’extensió de les formacions d’ aquesta planta, i segons dades de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), s’ha reduït entre un 13 i un 38% des de 1960. A més, la densitat dels feixos ha minvat un 50%, el que redueix substancialment la capacitat d’aquestes praderies submarines de retenir CO2. La causa principal d’aquesta davallada són les àncores dels vaixells recreatius que, en fondejar, destrossen les plantes de forma irremeiable.

"Posidonia Maps permet disposar a tots els dispositius mòbils de mapes detallats de les praderies de posidònia perquè els usuaris sàpiguen què s’hi troba sota les aigües on naveguen abans de tirar l’àncora a la babalà"

Per intentar-hi posar remei, San Félix va idear des de l’Associació Vell Marí i amb la col·laboració de les empreses Oceansnell i Movired, una app, Posidonia Maps, operativa fes de 2018, que permet disposar a tots els dispositius mòbils de mapes detallats de les praderies de posidònia (pel moment de Formentera, més endavant de totes les Balears i del resta de la Mediterrània) perquè els usuaris sàpiguen què s’hi troba sota les aigües on naveguen abans de tirar l’àncora a la babalà.

 

Foto: Manu San Félix

El documental, explicat en primera persona per San Félix, compta amb la participació d’interessants experts en temes marins que Manu entrevista en clau possibilista, entre ells Pierre-Yves Cousteau, nét del cèlebre oceanògraf i explorador Jean Yves Cousteau, que agafa el testimoni de l’avi per seguir lluitant per la conservació dels oceans. L’ecòleg marí Carlos Duarte, especialitzat en avaluar els efectes de l’escalfament global en els ecosistemes marins. El cuiner Ángel León, que cuina productes fets a partir d’algues que ell mateix cultiva. L’ecòleg marí Enric Ballesteros, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Emilio Cortés, al front de l’aquari de la Universitat de Murcia on s’ha aconseguit criar en captivitat una espècie tan sensible com el cavallet de mar. I també a un altre Explorer de National Geographic, Enric Sala, expert en trobar mesures exitoses per preservar els ecosistemes marins.

El documental deixa ben clar què passa exactament sota les aigües d’aquest mar tan nostre, i apunta què hem de fer per revertir els problemes ambientals que portem generant des de fa més d’un segle. Disposem del coneixement necessari per reconduir la situació, el que cal es estar disposats a fer-ho. De tot això parla Salvemos el Mediterráneo. (Es va estrenar el dia 3 de juny al canal de TV de National Geographic)


 

Relacionats

Notícia

El premi Ramon Margalef d'Ecologia té per objecte el reconeixement d'una trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques que hagi contribuït al progrés significatiu del coneixement o el pensament científic, o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar. La data límit per fer propostes és el 17 de maig de 2019.

Notícia

El segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic estableix recomanacions per adaptar el territori a unes projeccions climàtiques que apunten a un augment de la temperatura a muntanya de més de 4ºC  graus a finals de segle i a la pèrdua de la meitat de l’espessor de la neu a 1.800 m d’alçada cap a 2050.  L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.

Notícia
Els coralls són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2

Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.

Butlletí