Les vacances tenen efectes secundaris, sovint imprevistos perquè, sobretot, trenquem les rutines i ens trobem en situacions fora de les habituals. Confesso que no m'agrada conduir, sóc dels que mai ha sabut la cilindrada del seu cotxe i que m'he sentit fora d'algunes converses per no saber la potència del motor que condueixo. Senzillament m'avorreix conduir i saber les característiques tècniques del vehicle. Per això, és fàcil entendre que veig el cotxe de forma absolutament utilitària, és a dir, com una eina que em porta d'un lloc a un altre. Aleshores, quan l'he d'agafar per anar a llocs on no vaig habitualment i he de fer tirades de vàries hores (especialment si són per autopista) li dono moltes voltes a això de conduir.
En aquestes ocasions penso que seure hores i hores sense altra ocupació que fer girar un volant no té cap sentit, que és un malbaratament impressionant; i no especialment durant les vacances, que és l'excepció, sinó pensant en les ingents quantitats d'hores laborals invertides en conduir cotxes, camions o furgonetes. I perd el sentit fins al punt que el conduir es converteix en una frenètica necessitat de moure'ns contínuament per protegir molts llocs de treball i una indústria descomunal, és a dir, s'acaba autojustificant i es manté un sistema obsolet de forma absolutament innecessària. Avui tenim processos tecnològics molt més complexes i totalment automatitzats i no porta enlloc mantenir el sistema de transport actual.
Feta aquesta reflexió, que segur que no és nova, i acceptant que és molt difícil canviar el sistema perquè les inversions en carreteres són absolutament desorbitades (quantes línies de tren hauríem pogut fer amb tot que el que s'ha enterrat en autopistes i autovies?), ja que no podem malbaratar aquestes inversions, com a mínim, sí que podem pensar en un transport diferent.
(F)
Els vehicles d'avui dia estan completament automatitzats: pots limitar o establir la velocitat, la frenada està controlada electrònicament, no hi ha canvi de marxes, el recorregut el marca el GPS, etc. Per tant, no costaria gaire fer-los anar sols. De fet, els avions, els vaixells i els trens funcionen automàticament en la major part dels seus recorreguts. De la mateixa manera, els cotxes poden funcionar guiats per GPS o, si el sistema no és prou fiable (cosa que desconec, però dubto que no ho sigui), es podrien posar balises detectables des dels vehicles al llarg de totes les vies (comparat amb el preu de les carreteres i les autopistes, aquesta despesa seria mínima). Un cop automatitzat el transport per carretera es podria centralitzar el sistema de transport per xarxa viària, i totes les hores que actualment dediquem a conduir es podrien destinar a fer anar la matèria gris, que és l'aportació diferencial que pot fer la humanitat.Aquest sistema permetria que en demanar un cotxe, t'arribés a la porta de casa tot sol i et portés on calgués sense haver de tocar res del vehicle, de manera que cadascú podria destinar el temps a llegir, dormir, xerrar, treballar o el que volgués durant el recorregut, enlloc de llençar hores i hores davant del volant.
Òbviament, aquest canvi no es podria introduir d'un dia per l'altre, i caldria un període llarg de funcionament mixte. Seria més fàcil instaurar-lo a les vies interurbanes que a les urbanes però, de qualsevol manera, duria a un nou paradigma, a un nou concepte de transport. Això, a més, també permetria pensar en sistemes diferents de transport a les ciutats i en com haurien de ser les ciutats sense cotxes.
Si el sistema s'implantés, la quantitat d'hores que s'estalviarien seria tant desmesurada que permetrien amortitzar sobradament la inversió. A més, hi hauria altres conseqüències, com que els accidents de trànsit es reduirien dràsticament (els sistemes de transport centralitzats tenen un nivell de sinistralitat molt inferior al dels vehicles particulars). Aquests sistemes centralitzats són molt més eficients, permetrien evitar molts embussos i reduir de forma molt important les emissions a l'atmosfera. En definitiva, la introducció d'aquest canvi permetria pensar el parc automobilístic amb uns altres criteris ambientals i les conseqüències sobre la salut serien molt destacables. No tot seria fàcil i també caldria repensar molts llocs de treball, però molts sectors industrials s'han replantejat profundament al llarg de la història.
De totes maneres, el canvi més important no seria en l'àmbit tecnològic, el canvi real seria cultural. El cotxe és, abans que res, un indicador d'estatus social, i això no es pot canviar d'un dia per l'altre. Caldria buscar alternatives a determinades actituds com la d'anar a un casament i aparcar un Audi A8 a la porta, tot contemplant la cara d'astorament dels assistents, i fent que el cotxe passi a ser més important que els nuvis mateixos, o la d'arribar a la feina amb un cotxe nou després d'un ascens per deixar clar el nou estatus. I així amb totes les situacions que vulguem imaginar al voltant dels cotxes per veure "qui la té més llarga". Potser hi ha persones a qui això ens pot semblar irrisori o ridícul, però pesa molt, moltíssim, i convido a observar els valors que transmeten els anuncis de cotxes.
Per tot això, com que no veig que el sistema de transport particular i els valors que té associats siguin positius, proposo que el canviem (començant per entendre el canvi en els nostres caps) aprofitant les infraestructures que ja tenim. Perquè crec que, en el futur (un de no gaire llunyà), no conduirem cotxes.
La diferència no és com fem les coses, sinó com les pensem.
--
Del mateix autor:
Com seria una ciutat sense cotxes?
