A Micropolis hi ha un hivernacle per a papallones amb animals vius, esplèndid. Però tota la resta són animals naturalitzats o bé audiovisuals i maquetes. Unes magnífiques projeccions en 3D sobre les abelles i els mecanismes de comunicació dels insectes provoquen l'admiració del públic i li desperten, voldria creure-ho, la curiositat. Al final, el narrador invita els espectadors a sortir a l'exterior i a posar-se en contacte directe amb la vida silvestre, tal com feia Fabre sense moure's a penes del seu entorn quotidià.
Però els insectes escassegen a la campanya europea actual. La majoria de les coses que els infants aprenen a Micropolis formaven part del paisatge estival de la meva infantesa: papallones de vol incert, corrues de formigues atrafegades, abelles brunzidores, llagosts de salt elàstic, grills i cigales de ratxar insidiós... Són un referent cultural museístic per als nens d'avui dia, matèria quasi arqueològica a descobrir en documentals i enciclopèdies. A mi em picaven, m'eixordaven, els sentia a flor de pell, no me'ls podia treure de sobre en aquells estius de vida exacerbada.
L'any 1962, Rachel Carson publicà Silent Spring (Primavera silenciosa), l'assaig fundacional del pensament ecologista. Hi pronosticava silenci primaveral en boscos sense piuladissa d'ocells, mancats d'insectes exterminats pel DDT. El DDT està prohibit, però dotzenes d'altres agroquímics han delmat els artròpodes i el món animal que en depèn. A Sant Liòns només queden papallones als hivernacles de Micropolis. Quan te n'adones, un calfred d'esgarrifança et recorre l'esquena.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
