Extinction Rebellion: la desobediència és necessària

Sostenible.cat
09/05/2019 - 11:22

El 1846, l’escriptor i filòsof nord-americà Henry Thoreau va refusar pagar els impostos perquè que deia que amb els diners recaptats el govern sufragava l’esclavatge i la guerra contra Mèxic que l’aleshores president dels Estats Units, James K. Polk, duia a terme per aconseguir l’annexió de Texas. A conseqüència d’aquell acte de rebel·lió pacífica i individual, Thoreau va ser breument empresonat a la seva ciutat natal de Concord, a Massachusetts, però, lluny de viure-ho com una experiència negativa, l’episodi va ser per l’escriptor tot un revulsiu que el va portar a replantejar-se la relació entre ciutadans i governs. «Sota un govern que empresona a qualsevol de forma injusta —digué— el lloc més adient per un home just és la presó». D’aquelles reflexions en va sortir l’assaig Desobediència civil, publicat el 1849, cinc anys abans de la que va ser la seva obra més cèlebre, Walden.

Thoreau, font d’inspiració de personatges tan destacats com Mahatma Gandhi o Martin Luther King, segueix avui, en ple segle xxi, impregnant el pensament de cada cop més ciutadans que pensen que els mandats dels qui ens administren i gestionen, malgrat hagin estat escollits per la majoria, no s’han de seguir a ulls clucs. El nostre deure com a ciutadans, opinava, és seguir els dictats de la nostra consciència i els principis de la raó.

Foto: Ali Johnson. Oxford Circus

"Extinction Rebellion (XR) és una iniciativa social que agafa cada cop més volada i que recorre a la desobediència civil per combatre el canvi climàtic i l’extinció d’espècies arreu del món"

Aquest argument va ser la llavor que va fer germinar ara fa un any el moviment britànic Extinction Rebellion (XR), una iniciativa social que agafa cada cop més volada i que recorre a la desobediència civil per combatre el canvi climàtic i l’extinció d’espècies arreu del món. Els promotors de XR van començar explicant a qualsevol que els volgués escoltar que és necessari que la societat civil s’organitzi per obligar els governs a prendre’s seriosament la crisi ambiental en la que estem immersos. Per fer-ho, diuen, calen dues coses: emprendre accions pacífiques i estar disposats a anar a la presó. Amb aquestes premisses, XR va anar reclutant un munt de gent i, després de fer unes quantes accions a modus d’assaig, els activistes van aconseguir bloquejar el passat mes de novembre els cinc ponts que creuen el riu Tàmesi a la capital de Regne Unit: Westminster, Southwark, Blachfriars, Waterloo y Lambeth, una moguda que va ser molt sonada. Mesos més tard, el passat mes d’abril, XR va portar a terme noves accions i, després d’una setmana de protestes, més de mil persones van ser detingudes per protagonitzar manifestacions pacífiques en llocs no autoritzats. Arrel d’aquests fets, Christiana Figueres, ex secretaria de les Nacions Unides per el Canvi Climàtic i personatge clau en l’Acord de París de 2015, va escriure a Twitter: «La desobediència civil té lloc quan les injustícies es tornen massa grans».

Foto: Amber Lunt, Waterloo Bridge

A dia d’avui, XR, lluny de perdre pistonada, compta amb més de 30.000 membres que els donen suport (entre tots han aportat ja més de 230.000 euros per sufragar les seves accions) i s’estén per altres països, també a Espanya. ¿L’objectiu? Que els governs expliquin la veritat sobre el canvi climàtic, que es comprometin a emetre zero CO2 l’any 2025 i que es creïn assemblees ciutadanes que vetllin per aquests canvis. XR, en sintonia amb altres moviments emergents com Joventut pel Clima i Fridays For Future, impulsat per Greta Thunberg, afirmen estar més que farts de la desídia dels nostres governants. Quatre anys després de la cimera de París on 197 països van signar un compromís per tal que la temperatura global no augmenti per sobre dels 2ºC (1,5ºC seria el més adient) en comparació a la temperatura que hi havia a l’era preindustrial (finals segle xix), la gran majoria de països no està fent els deures. Segons un estudi de Institut d’Investigació sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient de Grantham, de l’Escola d’Economia i Ciències Polítiques de Londres, del total de signants, n’hi ha 157 que han anunciat accions per reduir les emissions. D’ aquests, només 58 les han posat en marxa d’acord a les lleis dels seus països. Però tant sols 16 fan el que es va demanar a la cimera de París, dels quals només un parell, Japó i Canadà, són països amb indústries rellevants. L’impacte, en quant a emissions de CO2, dels 14 països restants (Algèria, Costa Rica, Etiòpia, Guatemala, Indonesia, Macedònia, Malàisia, Montenegro, Noruega, Papua Nova Guinea, Perú, Samoa, Singapur i Tonga) és força insignificant.

Foto: End Ecocide on Earth

"S'ha acabat el temps de les excuses. Ha començat la lluita per enderrocar el nostre sistema de negació de la vida".

Què cal que passi per que d’una vegada per totes treballem per construir entre tots un món més habitable per la majoria d’éssers vius d’aquest planeta? L’acord de Paris, pel que es veu, no és prou útil, doncs és de caràcter voluntari. Per això el president d’Estats Units —que el director de cinema Spike Lee, per no dir-ne el nom, anomena «agent taronja»— va poder renegar-ne tan bon punt va ser investit en el càrrec. Sembla que no hi ha prou eines polítiques o legals al món que puguin deturar als responsables de les destrosses ambientals que estan posant en risc una qualitat de vida prou digna per totes les espècies de la Terra. Aleshores, què se suposa que hem de fer? «Ningú no vindrà a salvar-nos. La desobediència civil massiva és essencial per a forçar una resposta política», escrivia el passat 15 d’abril George Monbiot a la seva columna de The Guardian en la que parla de XR. L’èxit de la seva mobilització, diu, depèn de tots nosaltres. Triomfarà només si som prous i «deixem de banda la negació i la desesperació per unir-nos a aquest moviment exuberant i proliferant. S'ha acabat el temps de les excuses. Ha començat la lluita per enderrocar el nostre sistema de negació de la vida».

Foto: Jamie Prout.Extinction Rebellion Ōtepoti Dunedin Otago

Tant de bo siguem «prous». Sembla que l’elusiu artista urbà Bansky també aposta per la rebel.lió. Fa pocs dies, prop del monument Marble Arch, on van acabar les darreres manifestacions de XR de Londres, va aparèixer un grafiti amb un missatge ben clar: «A partir d’ara s’acaba la desesperació i comencen les tàctiques» Que així sigui.


 

Categories: 

Relacionats

Article

Per salut, perquè el planeta ho necessita i perquè cal actuar davant l’emergència climàtica, l’1 de gener de 2020 entrarà en vigor la zona de baixes emissions (ZBE) permanent. Aquesta mesura limitarà la circulació dels vehicles més contaminants, reduirà un 15% les emissions de NO2 i millorarà la qualitat de l’aire. L’any 2018 la contaminació va provocar la mort de 351 persones a la ciutat.

Article

Les principals administracions públiques de les Terres de l’Ebre han aconseguit reduir substancialment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en haver-se dotat d’un instrument administratiu i tècnic potent com l’Agència d’Energia de les Terres de l’Ebre (AETE), que es gestiona des de l’àrea d’assistència tècnica del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) i que també ha contribuït de forma determinant durant l’última dècada a reduir la factura energètica que paguen estes administracions, sobretot ajuntaments.

Notícia
 

Moderar la temperatura de casa i millorar-ne els tancaments, menjar en plat únic i reduir el consum de carn vermella i donar o vendre allò que ja no es necessita són algunes de les accions quotidianes que minven la petjada mediambiental de les persones. Un estudi d'àmbit internacional, anomenat Sustainable Lifestyles Accelerator (SLA) i en el qual participen set famílies de Sant Cugat comptabilitza el carboni que emetem els ciutadans i aporta consells per reduir-lo amb un petit canvi d'hàbits.

Butlletí