Democràcia i sostenibilitat

Periodista
10/03/2011 - 00:00
El títol d'aquest article potser és massa gran per a les petites idees que el lector hi trobarà, però busca, conscientment, l'efectisme encara que el moment actual exigeixi grans idees per fer front als enormes canvis que s'estan produint al món àrab. La democràcia està lligada als drets i les llibertats i la sostenibilitat també. Sovint, és en les petites coses, com resa aquell llibre d'Arundhati Roy, i en allò més quotidià, on es fan evidents els buits en els drets i llibertats.

Una societat que afronta un procés de transició democràtica aspira als drets amb majúscula: el lliure accés a l'activitat política, sense discriminació; la designació electoral dels governants en una competició lliure; el control permanent d'aquestes autoritats; la lliure associació en organitzacions autònomes i independents; la llibertat d'expressió; la llibertat de premsa i d'informació. Una societat democràtica que ha avançat en el seu estat de benestar exigeix aquests drets i altres com ara saber què conté un aliment comprat al supermercat; quin és el nivell de contaminació al que s'està exposat durant un anticicló; què significa exactament el prefix "bio" en un producte.

Els exemples anteriors no estan triats a l'atzar i són radicalment incomparables expressament. Les seves implicacions, abast, causes i conseqüències estan en categories molt distanciades. O potser no tant.

Un dels documents de referència en matèria de democràcia i sostenibilitat ratificats en l'àmbit europeu és el Conveni sobre l'Accés a la Informació, la Participació del Públic en la Presa de decisions i l'Accés a la Justícia en Matèria de Medi ambient, més conegut com a Conveni d'Aarhus.  El Conveni parteix del reconeixement que "en l'esfera del medi ambient... la transparència del procés de presa de decisions garanteix un major suport del públic". Així mateix "un millor accés a la informació i una major participació del públic en la presa de decisions permetrà prendre millors decisions i aplicar-les més eficaçment", al mateix temps que es "contribueix a sensibilitzar el públic respecte dels problemes ambientals, a donar la possibilitat d'expressar les seves preocupacions i s'ajuda a les autoritats públiques a tenir aquestes preocupacions degudament en compte".

Els sistemes polítics que resultin de les revoltes de Tunis i Egipte i del consegüent derrocament dels antics règims hauran de fer front a conflictes i reptes socials majúsculs. Però els reptes i conflictes de les societats democràtiques actuals (o, si volem, de les democràcies occidentals) no són en absolut menors. Ans al contrari, la seva evolució i resolució validen o entorpeixen el model de democràcia. És ben coneguda la definició de Churchill de democràcia com "la pitjor forma de govern, amb excepció de totes les altres". Els drets que defineixen la democràcia no estan plenament assegurats en cap sistema polític actual. De fet, fins i tot es publiquen rànquings d'acompliment democràtic per països. Les societats valorem la maduresa democràtica dels nostres sistemes polítics a través de molts factors. I el ritme d'avenç democràtic es pot copsar també en les petites (o no tant petites) coses.

Els tres pilars del Conveni d'Arhus són una bona mostra de fins a quin punt la societat assoleix cotes més altes de democràcia prenent el medi ambient com a referència. Per posar alguns exemples ràpids, el dret a la justícia ambiental pot fer que una infraestructura quedi aturada perquè la població la considera insostenible. El dret a la informació sobre medi ambient pot modificar hàbits de compra. El dret a la participació i la presa de decisions impulsa processos com Agendes 21 o elaboració de pressupostos participatius, que poden anar enriquint la democràcia representativa amb mecanismes de democràcia directa.

La política s'ocupa de la gestió dels conflictes que es deriven de la nostra vida en comunitat i una societat democràticament madura ha de permetre que els conflictes es resolguin amb el màxim benefici per al major nombre de persones. La democràcia té un recorregut molt llarg. Els que creiem que ja en gaudim quan mirem les revoltes àrabs tenim encara moltes revolucions pendents.

Periodista
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Durant els cinc dies que ha durat el Festival, les persones assistents han omplert el Centre Cívic l’Ateneu per gaudir de propostes que han anat des de curtmetratges locals fins a produccions internacionals d’arreu del món. La varietat i, sobretot, la qualitat de les peces presentades a concurs en les diferents categories, fan que cada edició es consolidi com una gran festa cultural i de reivindicació del medi ambient.

Article
Com actuar en l’àmbit de la gestió i les polítiques culturals locals
Imatge: El bosc d’Oma de l’artista basc Agustín Ibarrola. Ander Abadia Zallo

Imatge: El bosc d’Oma de l’artista basc Agustín Ibarrola. Ander Abadia Zallo

Generalment les estratègies de lluita contra el cnvi climàtic els que les duen a terme són els departaments més vinculats al medi ambient, la gestió de residus, el transport o la mobilitat o, fins i tot, l’economia. Més enllà del tractament específic que se’n pugui fer en aquests àmbits, la resta d’àrees de les polítiques públiques haurien d’incorporar també, de manera transversal, la reflexió sobre l’emergència climàtica, i especialment en l'acció pública en cultura.

Acte
04/03/2022 - 12:00
Acte en línia

Butlletí