Decadència olímpica

Ambientòleg i Enginyer T. Agrícola @manelcunill
12/02/2022 - 16:08

L’autoestima d’un país també passa per la seva capacitat de superar l’atzucac ecològic i compartir els reptes i mesures per adaptar-nos a nous escenaris ambientals. Per això és rellevant preguntar-nos, des de les planes del litoral o les muntanyes del Pirineu: ¿Quin missatge donarem a la comunitat internacional empenyent uns jocs olímpics d’hivern del tot inviables, innecessaris i poc explicables en un país de la conca mediterrània com el nostre?

Aquests dies brollen pels mitjans de comunicació tota mena de consignes per crear un ambient favorable a l’artefacte nival que es vol organitzar al Pirineu català. Ja sigui a partir del serial olímpic de la ràdio pública catalana o a les portades dels diaris degans del pla de Barcelona, el soroll no para. Per un projecte fins ara inexistent, però que tothom en parla. El rebombori d’aquests dies, amanit d’encontres i desavinença amb les autoritats de l’Aragó i el Comitè Olímpic Espanyol, més aviat convida a concloure que el Govern està prenent la temperatura política al país. Amb tot, la Plataforma #StopJJOO intensifica la seva campanya i ja ha recollit milers de signatures de persones i entitats.

Una de les argúcies del Govern és limitar al màxim una possible consulta a les comarques afectades pel projecte olímpic. Per ara, només es vol fer a l’Alt Pirineu i l’Aran. Uns jocs que pretenen celebrar certes proves a Barcelona ciutat i transitar per les comarques del Prepirineu no poden excloure de preguntar als seus ciutadans i vilatans. Només un exemple d’aquesta exclusió inexplicable és el cas del Berguedà i el Ripollès. Sembla que el Govern desconeix que una part de les instal·lacions de les estacions de la Masella i la Molina es troben al Berguedà. I també és cert que una part de l’estació d’esquí de la Molina està situada al Ripollès. Desconec els motius d’aquesta decisió, però marginar les comarques del Prepirineu català és un menyspreu inadmissible.

"¿Quin missatge donarem a la comunitat internacional empenyent uns jocs olímpics d’hivern del tot inviables, innecessaris i poc explicables en un país de la conca mediterrània com el nostre?"

El febrer de 2016 l’Ajuntament de Barcelona va publicar l’informe: “Comissió no Permanent del Consell Municipal d’estudi de la candidatura Olímpica i Paralímpica dels Jocs d’hivern de Barcelona-Pirineus”. Aquesta comissió va ser un compromís municipal per dirimir la conveniència de celebrar uns jocs d’hivern el 2022 o el 2026. La comissió va celebrar vuit sessions on es varen tractar diferents àmbits del polèmic projecte. Avui un dels afers significatius és conèixer què costaria a tots plegats organitzar uns jocs al Pirineu. Les dades del 2013 de l’informe municipal de Barcelona ens indiquen un cost de 2.230 milions d’euros. Aquests diners bàsicament servirien per pagar les despeses del comitè organitzador, construir la vila olímpica, així com la construcció de noves instal·lacions esportives al Pirineu i Barcelona. Aquest import milionari s’hi hauria de sumar el compromís de les administracions de 1.400 milions d’euros d’inversió per ampliar carreteres com, la C-16 i la C-17, i adequar la línia ferroviària de Puigcerdà. Val a dir que aquestes dades no estan actualitzades al dia d’avui ni tampoc contemplen la desviació pressupostària que, en aquests casos, són de l’ordre d’un 150% d’increment. Segurament la millora de la línia ferroviària a Puigcerdà, l’accés a l’habitatge i la promoció activitats econòmiques no estacionals seria una excel·lent política pel Pirineu i Prepirineu català. Però per això no necessitem uns jocs d’hivern.

L’autoestima d’un país també passa per la seva capacitat de superar l’atzucac ecològic i compartir els reptes i mesures per adaptar-nos a nous escenaris ambientals. Per això és rellevant preguntar-nos, des de les planes del litoral o les muntanyes del Pirineu: ¿Quin missatge donarem a la comunitat internacional empenyent uns jocs olímpics d’hivern del tot inviables, innecessaris i poc explicables en un país de la conca mediterrània com el nostre?


 

Categories: 

Relacionats

Article

L'escalfament de les aigües del mar com a conseqüència del canvi climàtic està provocant múltiples impactes sobre la biodiversitat marina, especialment amb la proliferació d’onades de calor marines.

Notícia

Un nou estudi de l'ICTA-UAB mostra que els escenaris actuals de mitigació del clima perpetuen les desigualtats en l'ús de l'energia entre el Nord i el Sud Global durant molt de temps. Aquests escenaris perjudiquen el Sud Global i, per tant, són políticament insostenibles.

Opinió

És una tasca esgotadora i estèril qualsevol intent per intentar planificar la imprescindible transformació abans d’arribar simplement a l’anunciat col·lapse, amb el dolor i la misèria afegida que generarà. Els governs, les grans empreses, les persones que podrien pilotar el canvi i, en general, bona part de les societats, continuen immerses en una laberint de pedaços per mirar de mantenir allò que fa aigües per tot arreu.

Butlletí