Com afecta la salut infantil l’Acord de París?

Economista i redactora a la revista Inspira
18/02/2016 - 10:54

Després de les sessions mantingudes per la Conferència de les Parts entre el 3 de novembre i l’11 de desembre de 2015, el 12 de desembre de 2015 es va aprovar l’Acord de París.

No obstant, aquest ha de ser firmat per les parts a partir del 22 d’abril d’enguany a la seu de les Nacions Unides a Nova York i no entrarà en vigor fins que 55 països que representen almenys el 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) hagin dipositat els seus instruments de ratificació.

Com s’aplicarà l’acord de París?

L’Acord de París ha estat referendat per 195 nacions, conscients de les greus conseqüències que tenen les altes concentracions de gasos d’efecte hivernacle en la salut humana.

Aquest Acord subratlla la importància de mantenir controlat l’augment de la temperatura per sota dels 2ºC respecte els nivells preindustrials i inclús aconseguir no arribar a augments superiors a un 1,5ºC  a finals d’aquest segle.

Per això, les nacions han de seguir un full de ruta que els permeti contenir quan abans millor el creixement dels GEH. En aquest cas, es reconeix que aquest esforç no ha de ser equivalent per als països desenvolupats i en desenvolupament, permetent a aquests últims que adquireixin un compromís d’acord amb el seu grau de desenvolupament.

Un aspecte important de l’Acord de París és la importància atorgada als embornals i reservoris de GEH, fomentant la seva conservació i inclús el seu creixement. En definitiva, es tracta que els països aconsegueixin un equilibri entre les emissions antropogèniques i l’absorció de les mateixes pels embornals, com per exemple, els boscos.

Així mateix, l’Acord de París insta les nacions a desenvolupar mesures de mitigació i adaptació als canvis provocats pel canvi climàtic. Especialment es demana recolzament financer als països desenvolupats. Per altra banda, es destaca la importància de la innovació tecnològica com a mecanisme de mitigació i adaptació.

L’Acord de París planteja la necessitat de millorar l’educació, formació, sensibilització i participació i accés del públic a la informació sobre el canvi climàtic.

De quina manera afecta aquest acord la salut respiratòria infantil?
En primer lloc, el compromís de les nacions per reduir les emissions de GEH és el principal factor que pot contribuir a reduir i mitigar l’impacte del canvi climàtic en la salut. Molts estudis i informes han destacat, amb caràcter previ a aquest acord, els efectes directes i indirectes que el canvi climàtic por provocar en la salut humana.

No obstant, a pesar que l’acord inclou un mecanisme de revisió dels compromisos adquirits per les nacions, els seus incompliments nos seran sancionats. D’això que existeixi el perill que els nacions no aconsegueixin finalment els objectius plantejats a l’Acord.

En segon lloc, la promoció d’embornals per a l’absorció de les emissions de GEH pot contribuir també a millorar la salut respiratòria infantil. Els embornals o reservoris absorbeixen les emissions de GEH i per tant, en aquelles zones on es troben poden pal·liar els efectes del canvi climàtic, podent-nos beneficiar tots d’això ja que es tracta en definitiva d’un problema global. Per altra banda, l’Acord de París anima les nacions a mantenir i inclús a augmentar aquests embornals, incloent els boscos, i evitant la desforestació. Tot això pot contribuir a la salut respiratòria ja que, el nostre contacte amb la natura afavoreix la salut respiratòria, però sobretot, la de les persones amb afeccions respiratòries, especialment els nens.

El contacte amb la natura beneficia la salut infantil.
En tercer lloc, l’Acord de París ha reforçat altres accions locals de lluita contra el canvi climàtic. En concret, l’Agenda de Acción Lima-París inclou accions de més de 7.000 ciutats en més de 100 països que representen el 32% del PIB mundial. En aquestes ciutats s’han posat en marxa nombroses iniciatives per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

Cal tenir en compte que a les ciutats es concentren aproximadament el 15% de la població mundial i podem trobar-hi les principals activitats generadores de la contaminació, com el transport, la indústria, els residus, etc.

De fet, bona part de les malalties respiratòries i cardiovasculars de la població més vulnerable a la contaminació, la gent gran i nens, són provocats per la contaminació de l’aire a les ciutats. Això és degut principalment a l’alt grau de concentració dels contaminants en les mateixes.

Per aquest motiu, les accions locals poden ser més fàcilment visualitzades i per tant, més valorades pels ciutadans, i poden redundar en un benefici directe per  ala salut respiratòria dels nens i ancians.

El paper de la divulgació en la lluita contra el canvi climàtic
Tal i com se senyala a l’Acord de París, és necessari realitzar un esforç en l’àmbit de l’educació i la sensibilització. Un consum responsable i sostenible, que permeti millorar l’eficiència energètica i reduir el consum d’energies fòssils poden ser determinant. Així mateix, se suggereix la necessitat que la informació sobre els efectes del canvi climàtic sigui de lliure accés per a la població.

En aquest àmbit, les institucions públiques i privades d’àmbit local i regional poden exercir una important tasca. L’activitat de divulgació en l’àmbit mediambiental que realitza la Fundació Roger Torné n’és un exemple. No es tracta de proporcionar aquesta informació de manera alarmista, sinó pel contrari, contribuir a divulgar i oferir la documentació científica disponible.

Amb tot això l’Acord de París, referendat per 195 països , és sens dubte un bon punt de partida per a l’acció. Es tracta d’un problema global que afecta de forma diferent les nacions, tot i que totes elles comparteixen el seu interès en combatre els efectes nocius que el canvi climàtic provoca sobre la salut humana.

L’objectiu últim de la lluita contra el canvi climàtic és aconseguir un desenvolupament sostenible, que permeti el creixement actual sense comprometre les generacions futures.

 

Il·lustració: Camil Armas Rocha (Escola Massana)
Fotografia: La Escuela del Bosque. Altea


 

Inspira. Revista de la Fundació Roger i Torné
Categories: 

Relacionats

Article

La fundació municipal de l’Ajuntament de València, València Clima i Energia, en col·laboració amb el centre d’innovació Las Naves convoca per primera vegada el concurs fotogràfic “Objectius pel canvi”, que busca conscienciar i visibilitzar les causes i conseqüències del canvi climàtic a la nostra vida diària. 

Entrevista

Hicham Achebak és un jove investigador que està investigant l'impacte de la calor en la salut. Parlem amb ell per esbrinar les conseqüències de l'escalfament global en la salut i sobretot com establir mecanismes d'adaptació davant l'augment de les onades de calor que ens portarà el canvi climàtic.

Notícia

L’Ajuntament de Lleida modificarà el tràmit per a sol·licitar la targeta de vehicle elèctric que permet fer anar els punts gratuïts de recàrrega d’ús públic que hi ha a la ciutat, amb l’objectiu que els puguin fer anar tots els usuaris de vehicles elèctrics o híbrids endollables.

Butlletí