Una companyia italiana ha posat al mercat una cadira per a romandre dret. No exactament. És com una sella de cavall amb respatller que permet seure sense plegar les cames. Als cors dels monestirs medievals ja hi havia una cosa així. Se'n deia "misericòrdia" i permetia als monjos de recalcar-s'hi en les llargues hores de cant o pregària. El nou invent té un altre destí. S'adreça a les companyies aèries de baix cost, que volen encabir el doble de personal en els seus avions.
Esperem que les autoritats no l'homologuin, baldament només sigui per raons de seguretat. Estibar viatgers semidrets com a sardines enllaunades i sense espai ni per a la minúscula tauleta actual, a més d'incomodíssim, no pot ser segur. La gent ha de poder canviar de posició i sortir de pressa del seu lloc, arribat el cas. Quants lavabos hi hauria d'haver, per cert, en un avió amb el doble de places? El compte d'explotació de les companyies no pot dependre de la capacitat de sofriment dels seus viatgers...
Que el baix cost derivi de comprar bitllets i de facturar només per internet o de suprimir el càtering gratuït és una cosa, però que afecti la seguretat o uns mínims de comoditat és una altra. Transportar no és deportar. Si no és pot volar a tan baix preu, no es vola i llestos. No és obligatori anar-se'n de vacances a l'altre cap de món per quatre duros, no cal passar els caps de setmana a Sant Petersburg.
Hi ha un altre problema. La renúncia d'aquestes companyies a connectar vols i la dissuassió sobre els equipatges afecten negativament la xarxa aèria que encara tenim. Volar punt a punt no basta per la majoria de viatges altres que els de lleure. Les companyies que garanteixen la connectivitat, base de l'eficàcia del transport aeri, perden economia d'escala per moments. Amb "misericòrdies" aèries faríem un altre pas cap a la frivolització aeronàutica i el Prat avançaria cap a la seva definitiva conversió en un altament plàstic baixador de rodalies per a turistes de baixa exigència. Com a metàfora d'una creixent i insostenible socialització de la misèria no està gens malament.
