Tal i com va publicar El 9 Nou, a finals del passat mes de desembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar inicialment el Pla director urbanístic de l'eix transversal ferroviari (ETF). Després de més de 100 anys de l'arribada del tren a Osona, l'eix transversal ferroviari serà la segona infraestructura ferroviària que travessarà la comarca. Aquesta hauria de ser una infraestructura de cabdal importància per al conjunt de Catalunya, i molt especialment per a les comarques centrals per on transcorre, ja que n'unirà les capitals a 250 quilòmetres per hora. També permetrà, entre d'altres, arribar a l'aeroport de Girona en uns 20 minuts. No en va s'estima que tot plegat costarà uns 8.000 milions d'euros, tot i que un cop executada, la factura final segurament serà força més elevada. Si resseguim el traçat definit de l'ETF a les comarques centrals, ens adonem que hi ha notables diferències entre les solucions adoptades, en el traçat, al seu pas per a les ciutats d'Igualada i Manresa respecte de la ciutat de Vic.
Bàsicament les dues altres capitals opten per un traçat que acosta i integra l'estació en la trama urbana, soterrant-ne part del traçat i creant estacions intermodals urbanes. A Vic, en canvi, s'ubica l'estació a 4 km del nucli urbà i es crea un intercanviador amb la línia Vic - Puigcerdà enmig del camps de conreu de Gurb, essent la construcció rellevant més pròxima la fàbrica de Llet Pascual. No cal dir que, per tal d'ubicar aquesta estació a Gurb, el traçat del futur tren ha de fer una gran circumval·lació, en superfície, pels municipis de Gurb, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. Aquestes divergències en l'estratègia d'ubicació de la futura estació de Vic respecte de la resta de capitals comarcals ens haurien de fer plantejar quina és la millor opció, si una estació urbana i cèntrica o una estació excèntrica.
(F)
Per sort tenim un precedent, l'estació del TAV del Camp de Tarragona, la qual es va ubicar a uns 7,5 km al nord de Tarragona. Al cap d'aproximadament un any des de l'entrada en funcionament del servei Barcelona - Tarragona, l'estació del Camp de Tarragona és un fracàs perquè únicament el 7,3 % dels usuaris del ferrocarril en l'esmentat trajecte utilitzen el TAV, tot i que realitza el trajecte en 50 minuts menys. La resta segueixen optant pel tren convencional, amb estació al centre de Tarragona, al·legant la poca centralitat i la mala comunicació de la nova estació del TAV. El fet d'haver-se de desplaçar amb vehicle privat, taxi o autobús fins a una estació excèntrica a Tarragona fa que no els compensi el posterior estalvi de temps en el recorregut del TAV. Cal esmentar que, a diferència del cas de Tarragona, Vic tindrà connexió ferroviària amb l'estació de Gurb mitjançant l'actual línia Barcelona - Puigcerdà. Tot i això, és de preveure que si la línia de TAV, degut a la mala ubicació de l'estació, no pot competir amb el tren convencional, encara menys ho podrà fer amb el totpoderós cotxe, amo i senyor dels desplaçaments intercomarcals a les comarques centrals.La ubicació de les estacions és un factor transcendental a l'hora de possibilitar l'amortització i la utilitat pública de les costoses infraestructures ferroviàries. En ple segle XXI, amb possibilitat de construir traçats soterrats, una estació ferroviària és una infraestructura desitjable per a qualsevol ciutat, generadora de riquesa i rehabilitadora d'espais urbans, que s'ha de situar el més propera possible als seus usuaris potencials.
Acostar l'estació a la comarca d'Osona no vol dir allunar-la de Vic sinó tot el contrari, això si, facilitant-te els accessos i l'aparcament. Es per això que una estació urbana i central a Vic contribuiria en major mesura al desenvolupament comarcal i a la millora de la mobilitat. No en va Igualada i Manresa ja han optat per aquesta opció, perquè si s'executa una infraestructura de més de 8.000 milions d'euros, és imprescindible d'optimitzar-ne els beneficis.
*Article publicat al 9 Nou el 23/01/09.
