Un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirma que les sequeres han empitjorat els darrers anys. L'estudi analitza les sequeres que han tingut lloc al país des del 1915 o 1787 fins al 2024 i confirmen que la darrera sequera del 2021-2024 és la més greu des que estenen registres.
L’anàlisi també apunta que la primavera humida del 2025 encara no ha compensat el dèficit de les pluges que hem patit els darrers anys.
Les anomalies de temperatura dels anys 2022, 2023 i 2024 són tan altes, amb 2,7 °C, 2,4 °C i 2,2 °C d’anomalia anual respectivament, que posicionen Catalunya com a zona zero de la crisi climàtica per sobre de ciutats com Nova Delhi, Tòquio o Atenes.
Les pluges d’aquesta primavera de 2025 han estat una bona notícia arreu de Catalunya, ja que ens donen un respir davant la gran sequera patida entre el 2021-2024. Malgrat això, un estudi que publica el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) apunta que aquestes pluges dels darrers mesos no compensen, ni de bon tros, el dèficit de precipitació que s'ha registrat amb la sequera. “L’estudi que publiquem confirma que la sequera de 2021-2024 és la més greu viscuda fins ara i, per tant, recuperar-nos d’aquesta és difícil”, apunta Vicent Altava, expert en sequera del Servei Meteorològic de Catalunya. Així mateix, l’anàlisi adverteix que la sequera catalana és només una part del marc de sequera que afecta a tota la Mediterrània occidental. “Estem davant d’una aridificació del clima mediterrani durant els darrers decennis, de manera que els efectes tenen una escala més àmplia que la catalana i apunten que cada cop tindrem més sequeres i més intenses en tota la regió mediterrània”, segons Altava. Aquest abast de gran escala de les sequeres és un punt que cal destacar de la situació climàtica actual, ja que no es donava des de la Petita Edat de Gel. Pel que fa als efectes de les sequeres a Catalunya, l’estudi apunta que les subconques hidrològiques del nord i est de Catalunya, com són Muga, Fluvià, Ter, són les que tenen més tendència a un increment de la sequera. Així mateix, cal destacar les elevades anomalies de temperatura dels anys 2022, 2023 i 2024, que són tan altes, amb 2,7 °C, 2,4 °C i 2,2 °C d’anomalia anual respectivament, que posicionen Catalunya com a zona zero de la crisi climàtica a nivell mundial.
“Aquest estudi que presentem avui forma part del que coneixem com a Notes d’Estudi del Servei Meteorològic de Catalunya i que es remunten a l’època d’Eduard Fontserè, primer director del Servei. Ell va començar a promoure aquestes anàlisis molt precises i que, juntament amb el conjunt de dades climàtiques del nostre arxiu, permeten detectar les anomalies al clima i millorar les prediccions meteorològiques. Són un veritable tresor”, defensa la directora del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), Sarai Sarroca.
Sequera singular
Les dades obtingudes en aquest estudi del Servei Meteorològic confirmen científicament una sospita que s'havia tingut: l’episodi de sequera 2021-2024 ha estat el més greu a Catalunya durant el període instrumental (des d’aproximadament el 1915) i satel·lital (des dels anys 1970). Per fer-nos una idea, l'Índex de Gravetat de Sequeres (IGSE) va assolir un valor de 4,91, en una escala de 0 a 5.
Pel que fa a les temperatures, durant la sequera les mitjanes a Catalunya des de l'any 2022 han estat excepcionalment altes, amb anomalies al voltant dels 2,5 °C respecte a la mitjana climàtica 1961-1990. Aquestes altes temperatures han agreujat la situació hídrica, perquè provoquen que hi hagi més evapotranspiració cap a l’atmosfera. Concretament, aquesta combinació de sequera i temperatures elevades durant l'episodi 2021-2024 no té analogia climàtica amb episodis de sequera anteriors en tot l’històric i “el converteix en un esdeveniment compost de sequera-calor d'una singularitat excepcional”, apunta Altava. Així mateix, és rellevant que l’anomalia de temperatura no es dona només comparant la Catalunya del present i del passat, sinó que també és una anomalia excepcional a escala planetària.“Sovint quan parlem de sequera pensem directament en la falta de pluja, però el comportament de la temperatura també és important i el que detectem en aquest cas és que les anomalies estan al voltant dels 2,5 °C, molt per sobre dels 1,5 °C d’augment de temperatures sostingut que es marca l’Acord de Paris pel planeta”, explica el meteoròleg del Servei Meteorològic de Catalunya. Per fer-nos una idea, la ciutat de Barcelona per al trienni 2022-2024 té una anomalia de 2,5 °C i posiciona la ciutat amb una excepcionalitat tèrmica més elevada que Nova Delhi, Tòquio i Atenes. Només compartim les anomalies amb Roma i Marsella, les quals tenen anomalies una mica per sobre de Barcelona.
Més sequeres
Quan parlem del temps de vida d’una sequera diferenciem entre el temps de desenvolupament de la sequera, que és el període durant el qual es va acumulant el dèficit de precipitació, i el temps de recuperació, que és aquell que on aquest dèficit va disminuint o fins i tot desapareix. Segons l’estudi, el que està passant durant els darrers anys és que “els temps de desenvolupament de les sequeres són més llargs i els temps de recuperació, períodes humits entre sequeres, s’estan escurçant; així que els períodes de sequera estan cada cop més propers en el temps entre ells”.
Una mostra d’aquest fenomen és que tres de les sequeres més importants durant el període analitzat les trobem ja durant el segle XXII i dues d’elles, les del període 2004-2008 i 2021-2024, són les més greus en termes d’intensitat, extensió i durada en el conjunt de tot el territori català.
Càlculs més precisos
Sovint, quan es vol conèixer l’abast d’una sequera, es fa servir l’Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que es calcula a partir de dades de pluja de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de l’SMC (la coneguda com a XEMA), així com d’altres provinents de diferents organismes com les confederacions hidrològiques. El problema és que, malgrat que és un Índex que s’ha utilitzat àmpliament i és recomanat per la WMO, presenta una limitació important i és que noté en compte quanta de l’aigua retinguda en els ecosistemes retorna a l’atmosfera per la demanda evaporativa.
Per aquest motiu, des del SMC fa un any que treballem en un projecte intern, dins del Pla de Sequera 2023-2026 del Govern de la Generalitat, per a crear índexs que contemplin aquest balanç. Principalment, hem potenciat l’ús de l’Índex de Precipitació-Evapotranspiració Estàndard (IPEVE). “Creiem que aquest índex pot monitorar els impactes de les sequeres extremes de manera més precisa i ens ha permès afinar les dades, que indiquen que Catalunya es troba immersa en un context climàtic alterat profundament i una inèrcia que podria ser irreversible”, apunta Altava.
Cap a o anem?
Les observacions d’aquest estudi van en la línia amb les projeccions climàtiques per a la zona Mediterrània. La reducció de la precipitació, sumada a l'augment de la temperatura incrementa l’aridesa d’un territori. “Si continuem així les sequeres futures podrien assolir característiques d’una sequera climàtica, que és aquella que pot arribar a transformar el paisatge d'un territori”, afegeix el tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).
D’altra banda, cal apuntar que aquest context climàtic de sequera no és incompatible amb l'increment en l'ocurrència de precipitacions extremes, com ja s’està observant darrerament amb l’increment de fenòmens meteorològics extrems.“Aquesta combinació derivaria en un repte formidable per a la gestió dels recursos hídrics i la planificació territorial a Catalunya, ja sigui des d’un vessant ambiental, d'infraestructures o de gestió del territori en definitiva. És altament probable que episodis de sequera per vindre poden arribar a ultrapassar la gravetat de la darrera sequera extraordinària 2021-2024 i hem d’estar preparats”, conclou Altava.
