'L'economia real és l'ecologia'

Martínez-Alier parla sobre el metabolisme social i el reequilibri necessari entre la societat i la natura

Sostenible.cat

17/11/2010
Aquest 16 d'octubre ha tingut lloc la cinquena conferència del cicle "Del residu a la matèria primera: les arrels dels productes de consum del demà", que té lloc a Cosmocaixa i que ha comptat amb la col.laboració del Centre UNESCO de Catalunya. La conferència ha estat impartida per Joan Martínez-Alier, catedràtic d'Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona que, sota el títol "El metabolisme social i els conflictes ambientals", va vertebrar la seva xerrada al voltant d' un concepte molt interessant: l'economia estudiada com si fos un sistema viu, obert a l'entrada de materials i energia, i productor de residus.

Si el metabolisme és el conjunt de reaccions i processos físics i químics que tenen lloc a les cèl.lules i als organismes per obtenir l'energia necessària per viure, el metabolisme social, concepte d'origen marxista i camp d'estudi de l'economia ambiental, és el flux d'energia i materials i de producció de deixalles i residus establert entre la societat i la natura. Els éssers humans prenem des de fa segles matèries primeres i energia de la natura a un ritme que ens pot portar al col·lapse i retornem al medi deixalles i residus en quantitats descomunals.

Avui, el residu més quantiós i preocupant és el diòxid de carboni, produït en quantitats excessives i causa principal del canvi climàtic. Aquesta dinàmica tan arrelada entre nosaltres i el medi provoca infinitat de conflictes ambientals arreu del món. Mai no hi ha hagut tant de flux de matèries primeres de sud a nord com ara, ha assegurat Martínez-Alier, i això causa en els països productors del sud un creixent malestar social. L'economia funciona sobre la base de l'extracció de recursos sense límit,  practiquem una "acumulació per despossessió" que no paga pels residus que produeix, i intenta eliminar tant sí com no les protestes que lògicament es generen. Mentrestant, transferim els costos contrets a les generacions futures, i carreguem aquestes despeses sobre les espatlles dels més pobres mentre es destrueixen espècies a un ritme alarmant.

No pot ser d'una altra manera perquè ens basem en un model econòmic que cerca el creixement sense límits. La situació actual de crisi, digué aquest economista ambientalista, no és deguda només a les polítiques neoliberals, sinó que és conseqüència de qualsevol corrent polític que no entengui que els recursos són finits i que, per tant, la política econòmica no pot buscar l'augment incessant d'uns guanys que s'obtenen sota les regles del (quasi) tot s'hi val.

'L'economia real és l'ecologia'
Martínez-Alier creu que és necessari apostar per un decreixement econòmic que ens permeti assolir el que es coneix com a economia estacionària, un model que, s'estima, ens permetria viure molt millor amb una mica menys.

Una bona notícia: sembla que la població humana s'estabilitzarà cap al 2045 al voltant dels 8.500 milions d'habitants, però fins aleshores aquest deliri de creixement pot fer encara molt de mal. El catedràtic va fer comentaris incisius sobre temes com la crisi, que va qualificar de disbarat anunciat, i va dir que no li semblava una bona idea reanimar l'economia ampliant el deute, com plantegen els recents bons emesos per la Generalitat, "que compren deute privat amb deute públic".

Les nacions haurien de tenir una constitució econòmica, va proposar, i els debats electorals haurien d'incloure eslògans en contra de la pèrdua de biodiversitat i a favor de rebaixar el ritme del nostre metabolisme social. Martínez -Alier, que es mostrà optimista per l'aliança establerta entre els moviments de justícia ambiental del sud i el petit corrent europeu pro decreixement, va afirmar que l'economia real és l'ecologia. Vaig recordar l'eslògan de l'assessor de Bill Clinton, James Carville, a la campanya de 1992 que va portar el candidat demòcrata a la Casa Blanca. "És l'economia, estúpid!",  van engegar-li a George Bush pare. Aprofitant la campanya electoral, potser podríem fer-nos unes samarretes i lluir aquell eslògan modernitzat : "És l'ecologia, estúpids."

Més informació: 

-Eco2BCN
Martínez-Alier és també investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)  de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'ICTA acull el grup de recerca Eco2BCN, fundat per aquest economista. El seu objectiu és desenvolupar el coneixement crític necessari per millorar el benestar humà i la justícia social de forma sostenible. 

-CEECEC (Civil Society Engagement with ECological EConomics)
Martínez-Alier també forma part del projecte CEECEC (Civil Society Engagement with ECological EConomics), que afavoreix la recerca col.laborativa entre economistes ecològics.

-Life After Growth - Economics for Everyone
Un vídeo molt aclaridor, fet per col.laboradors de Martínez-Alier

 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista

Ana Huertas és facilitadora per a la transició i la permacultura. Actualment coordina el projecte internacional Municipis en Transició. Huertas aporta al diàleg una visió ecofeminista que posa el focus en la revolució intrapersonal, i el canvi profund en la forma de relacionar-nos, des de l'opressió a la col·laboració, creant una vida que pose les cures al centre. Amb el bagatge d'acompanyar a les comunitats, aborda també la necessitat d'esborrar la dicotomia entre poder públic i ciutadania i de crear espais de diàleg amb la inspiració de la democràcia profunda, per fer realitat els canvis urgents que necessitem.

Butlletí