Impuls al "dret a reparar" els electrodomèstics: que durin més i contaminin menys

Font: CCMA

23/10/2019 - 08:00

Que els electrodomèstics durin més i siguin més sostenibles. Aquesta és la premissa de la nova normativa que ha adoptat la Comissió Europea que, per primera vegada, introdueix mesures sobre la reparació i el reciclatge d'aquests aparells.

Afecta a televisors, refrigeradors, rentadores i rentavaixelles. Ara disposaran hauran de complir noves mesures ecològiques per reduir tant l'impacte en el medi ambient com la factura energètica.

També es plantegen noves exigències en el temps de funcionament dels aparells d'il·luminació.

És la primera vegada que les normes s'enfoquen a la reparabilitat i la durabilitat dels electrodomèstics.

Per allargar la vida útil d'aquests productes, les peces de reposició hauran d'estar disponibles "durant un llarg període de temps després de comprar-los".

En el cas dels refrigeradors aquest període haurà de ser d'un mínim de set anys i en el cas de rentadores i rentavaixelles, de deu.

La directora de l'Associació Europea de Consumidors, Monique Goyens, és totalment partidària d'aquestes mesures: "Els nous requisits de reparació ajudaran a millorar la vida útil dels electrodomèstics del dia a dia que ara mateix fallen molt aviat." "És crucial que descartem l'actual tendència al malbaratament, que esgota els recursos naturals i buida les butxaques."

Les mesures també pretenen millorar el mercat de les reparacions i, per això, els fabricants hauran d'assegurar la disponibilitat d'informació sobre la restauració i el manteniment per als reparadors professionals.

Una altra obligació que hauran de complir els fabricants és que hauran d'entregar les peces de reposició en un termini màxim de 15 dies hàbils. A més, aquestes peces s'hauran de poder canviar amb eines comunes i sense malmetre l'electrodomèstic.

Les mesures aprovades per la UE han de permetre un estalvi energètic de 167 TWh anual per al 2030. La Comissió Europea ho compara al consum anual d'energia a Dinamarca en un any. A més suposa la reducció de 46 milions de tones de CO2.

A la butxaca, es pot traduir en 150 euros l'any de mitjana per consumidor.

La normativa, pendent de publicar-se, entrarà en vigor l'any 2021 i serà una manera de lluitar contra l'obsolescència programada, quan els aparells deixen de funcionar per la fallada d'algun component que ja està prevista pel fabricant i no es pot reparar.

Les associacions de consumidors i usuaris celebren aquesta iniciativa però reclamen que també s'estengui als dispositius electrònics com els mòbils, tauletes, ordinadors i consoles.

L'anomenat dret a reparar sorgeix del moviment de les associacions de consumidors com a resposta a la tendència, sobretot en el sector tecnològic, en què els aparells estan dissenyats de tal manera que només els pot reparar el mateix fabricant.


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista
El director de Materfad ens explica que no hi ha un material màgic, sostenible i zero impacte. Cada repte requereix una solució diferent.

Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.

Notícia

Aliança Residu Zero reclama unes polítiques valentes, basades en la reducció dels residuos, i recorda al Govern espanyol que la sortida d’aquesta crisi només serà possible amb mesures que situïn el medi ambient i les personaes en el centre de les polítiques.

Reportatge

En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.

Butlletí