Font: Waste in Progress
El Fòrum, que ha rebut unes 1.300 persones, ha debatut durant tres dies sobre els models de gestió i contractació pública de serveis de recollida de residus d’alta eficiència amb identificació.
L’eficient i revolucionari servei porta a porta que ha permès a la Mancomunitat extremenya de Tentudía multiplicar la taxa de recollida de residus, els missatges motivadors que animen els irlandesos a reciclar millor i la voluntat de Londres de reduir dràsticament la petjada de carboni han estat els casos més destacats que s’han presentat en la tercera i última jornada del Waste in progress. El Fòrum de Gestió de Residus Municipals, que durant tres dies ha compaginat la seva activitat a les instal·lacions de Fira de Girona i a l’Auditori Palau de Congressos, ha tancat la seva 7a edició. A partir de l’experiència de nombrosos ponents, sobretot d’àmbit internacional, del 16 al 18 de setembre s’ha debatut i reflexionat sobre els models de gestió i contractació pública de serveis de recollida de residus d’alta eficiència amb identificació.
L’assistència total d’aquests tres dies ha estat d’unes 1.300 persones. Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona, en fa una valoració molt positiva: “Un any més ha quedat clar que el Waste in Progress és un esdeveniment únic i més que consolidat en aquest sector. Ho demostra l’elevat grau de satisfacció dels ponents participants i també dels expositors, que aquesta edició han estat més que mai. L’èxit que ens caracteritza és que sabem escollir any rere any el tema principal del Fòrum i també trobem les millors experiències que poden servir de models a seguir”.
Tentudía multiplica l’índex de recollida selectiva
Jesús Aparicio, gerent de la Mancomunitat de Tentudía, a Extremadura, va visitar el Waste in Progress fa uns anys i va quedar sorprès per una ponència que mostrava com s’havia implantat amb èxit un sistema porta a porta en una regió rural de Romania. “Aquesta va ser la guspira que em va fer veure que el canvi era més que necessari”, ha explicat. D’aquesta manera, Aparicio va ser un dels principals impulsors de la transformació que ha viscut darrerament la seva mancomunitat en matèria de reciclatge. A Tentudía, les deixalles s’acumulaven als contenidors, on es llançava de tot i no s’apostava per la reutilització. Fins que les administracions van decidir canviar de model, el qual ha estat ben rebut pels ciutadans. El primer pas per implantar sistemes d’alta eficiència i el pagament per generació en una zona rural i amb una població bastant envellida va ser renovar el padró, anant casa per casa per acotar les comprovacions. Després, van arribar unes ordenances clares, la ferma voluntat política i una campanya de comunicació que ha esdevingut el motor d’aquest canvi. “Vam informar a tothom, fent xerrades, tallers i activitats a les escoles, als instituts, als mitjans de comunicació i arreu perquè la gent entengués què volíem fer, per quin motiu i com s’havia de dur a terme. I continuem informant, perquè és transcendental explicar c om va la cosa i quins possibles canvis volem introduir”, ha assenyalat. Amb tot això, el febrer de 2024 va començar el nou porta a porta a Segura de León, un municipi d’uns 2.000 habitants. Sistema que després s’ha estès a tota la mancomunitat. A partir d’un calendari definit, els ciutadans saben què s’ha de reciclar i quan toca fer-ho; fins i tot s’ha organitzat la recollida perquè els treballadors puguin descansar el cap de setmana. Per això existeixen àrees d’emergència, punts nets i d’altres elements que se sumen al repartiment de cubells i a les bosses compostables. Amb tot, Tentudía té actualment una taxa de recollida selectiva del 70%, quan fa ben pocs anys només era del 9%.
A quilòmetres de distància, a Irlanda, també es treballa per millorar els índexs de reciclatge, reutilització i separació. En aquest cas, per conscienciar a la societat i adaptar el a de la millor manera a noves mesures en aquest àmbit s’ha apostat per una filosofia basada en la motivació i els canvis suaus a partir de petites empentes, sense prohibir, forçar ni tampoc castigar. És el principi del "nudging" i d’això n’ha parlat Percy Foster, director general de Foster Environmental. A Irlanda, aquesta teoria s’ha traslladat a la recollida selectiva. L’objectiu és clar: convèncer les persones que cal canviar els hàbits per millorar les xifres actuals. La taxa de reciclatge al país és ara del 41% i es pretén, entre altres paràmetres, passar de les 3.381 tones d’orgànica recollida l’any 2023 a les 42.000 previstes pel 2030. “Si implementem el nudging en aquest àmbit estem convençuts que recollirem molta més orgànica i que ho farem amb un nivell de contaminació més reduït”, ha expressat. Per comprovar si això és possible, els dos últims anys s’han dut a terme un seguit de proves en famílies i habitatges determinants per analitzar els resultats i arribar a conclusions comptabilitzant els residus generats a la setmana i comprovant els nivells de contaminació generats. Una de les tècniques més utilitzades han estat els missatges motivadors, repartits als edificis i enganxats també als cubells. “Els texts sempre són positius, variem els colors perquè la gent vegi que són missatges que canvien a mesura que passa el temps i els animem a seguir reciclant, reforçant les accions que han dut a terme fins ara. Busquem un canvi de comportament i que aquest canvi sigui estable, i una de les maneres que funcionen, com hem comprovat, és amb aquest tipus d’empentes”, ha dit Foster. També s’ha optimitzat la ubicació dels contenidors, acostant-los a les portes dels blocs de pisos; s’ha presentat el projecte casa per casa i també s’han deixat tríptics explicatius a les bústies. A part, s’han repartit bosses compostables, contenidors i un manual d’instruccions. Amb aquest assaig error, a part de mostrar en què cal millorar (les primeres setmanes, la manca de suficients contenidors va provocar una acumulació exagerada de deixalles) també s’ha arribat a certes conclusions positives. “El nudging ha ajudat a potenciar un canvi d’actitud, que és el que buscàvem. Hem explicat com reciclar i això s’ha entès; els missatges motivadors també han ajudat i ens hem adonat que cal ubicar els contenidors més a prop de les llars, com ara garantir el subministrament de bosses compostables. El camí està marcat i hem de seguir treballant”.
Reciclatge de qualitat i els indicadors com a eina “essencial”
El consultor internacional Marco Ricci ha estat l’encarregat d’inaugurar una jornada que ha tingut als indicadors com els principals protagonistes. El director d’Altereko SAS Consulting els ha definit com a “ i alhora “una inversió per reduir en un context en el qual la Unió Europea marca unes directius fermes a l’hora de reduir residus i incrementar la separació. Ricci ha explicat que els indicadors i poden assenyalar un munt de conceptes útils per analitzar i treure conclusions: des de la recollida i el transport, el propi sistema de reciclatge, què permet la legislació i quines barreres permeten o no assolir
els objectius marcats, entre molts altres. Ha recalcat la importància de la “participació" i ha recordat que “som humans, pel que no existeix cap municipi ideal, sinó que hem de seguir treballant i avançant per arribar als compromisos establerts”.
L’italià Michele Giavini, consultor de la companyia ARS Ambiente,consultor de la companyia ARS Ambiente, també considera que la presència dels indicadors és “clau" a l’hora de millorar la recollida selectiva , tot i que en la seva ponència ha subratllat la “importància" de canviar el punt de vista actual: “S’hauria de començar a mesurar i determinar la qualitat del reciclatge i no obsessionar-se tant per la quase tant per la quantitat. Es parla de dades, de percentatges i això està molt bé.Però cada vegada més s’ha de posar el focus en com és reciclaPerò cada vegada més s’ha de posar el focus en com és recicla”. Ha recordat que la Unió que la Unió Europea ja determina uns objectius concrets en l’anomenat reciclatge net i que aquest és un camí que s’ha de prendre a partir d’ara. També ha nomenat el guardó Innovazione Legambiente i l’efecte crida que genera. És un premi que reconeix la bona feina dels municipis en matèria de gestió de residus i que a Itàlia ha empès a pobles i ciutats a inspirar se en els models dels guanyadors per millorar de manera considerable la separació, el reciclatge i la reutilització, només pel simple fet de voler també rebre aquest premi.
La preocupació de Londres per la descarbonització
Reduir dràsticament la petjada de carboni i avançar cap a descarbonització és un dels principals objectius que s’han marcat les administracions de la ciutat de Londres. Dividida en 33 municipis o districtes i amb una població que ronda els 9 milions de persones, la seva complexitat administrativa i també el comportament social fan que l’aplicació de mesures i el seu correcte compliment no siguin una tasca senzilla. N’ha parlat Jarno Stet, Secretari de l’Associació Nacional de Responsabilitat de la Gestió de Residus. Ha focalitzat el radi d’acció en el context de la pròpia Londres, tot i que també s’ha centrat en analitzar les actuacions al districte de Westminster, ubicat al centre i amb una elevada presència d’habitants i turistes. Stet ha reconegut que “el context del Regne Unit és diferent al d’altres països i això passa també amb la capital d’Anglaterra, que no t é res a veure amb la majoria de les ciutats europees”, fet que també té una incidència directa en la gestió dels residus.
La mètrica, els indicadors i les dades han tingut un pes important en la seva ponència, que també ha servit per recalcar el rumb que s’ha pres en matèria de residus. “No ens hem de deixar sorprendre per les xifres, ni parlar de tones o quilos, sinó per l’impacte que tot plegat genera en el nostre entorn. Enlloc de treure pit i dir que hem arribat a un tant per cent concret de reciclatge , treballem per reduir la petjada de carboni”, ha dit. El Regne Unit està treballant en aquest sentit, avançant cap a la descarbonització , després d’adonar se que calia fer un canvi de mentalitat. “Tot va començar quan vam posar el focus en la qualitat. Per exemple, quan recollíem els cubells de les escombraries, ho fèiem amb camions de gasoil ! Buidàvem els carrers de brossa , però alhora l’impacte que generàvem sobre el medi ambient era considerable”. Fets com aquest i amb l’emergència climàtica ben present, el país i també la ciutat de Londres han establert uns estàndards de descarbonització per baixar l’impacte del carboni en el reciclatge, al mateix temps que s’utilitzen energies alternatives. “El camí és el correcte. Costarà, perquè Londres és un cas particular i a la gent, quan li dius una cosa n’acaba fent una d’altra ben diferent, però estem tirant endavant accions per intentar canviar. Hi haurà un impost sobre la petjada de carboni als productors d’envasos i també electrificarem tota la flota de vehicles, entre moltes altres mesures”.
