Es detecta per primer cop a la península ibèrica una nova alga introduïda al Cap de Creus i de difícil erradicació

Font: CEAB

15/09/2022 - 11:11

En les tasques de vigilància de l’arribada d’espècies introduïdes als fons marins de les costes catalanes que duu a terme l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en col·laboració amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), s’ha detectat per primera vegada a Catalunya i a les costes espanyoles una nova alga introduïda a la Punta Falconera, a la reserva natural del Cap de Creus, al municipi de Roses.

L’espècie en qüestió s’anomena Chrysonephos lewisii i és nativa de l’Atlàntic Occidental i el Carib. Es tracta d’una Pelagophyceae, que és una classe d’algues molt poc comunes. Aquesta alga ja estava reportada en determinats llocs de la Mediterrània, en particular a Itàlia i a l’illa de Còrsega, però no havia estat trobada mai a la península ibèrica ni a Balears.

L’alga s’ha detectat al Cap de Creus durant una prospecció submarina feta durant la primera setmana de setembre, on era present entre 3 i 30 metres de fondària, sent especialment abundant als 20 metres de profunditat, on recobria més del 50% del fons marí de la zona prospectada. L’alga també estava present a Es Gat, cap Norfeu, dins del mateix Cap de Creus.

Una espècie de difícil erradicació

Aquesta alga forma filaments molt prims, de color daurat, que viuen enganxats en altres algues però es trenquen i són enduts pels corrents, acumulant-se en organismes d’elevada importància estructural com la gorgònia vermella Paramuricea clavata.

L’investigador del CEAB-CSIC i responsable de l’equip de treball que efectua les tasques de control d’espècies invasores al litoral de Catalunya en el marc del projecte de col·laboració entre l’ACA i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Enric Ballesteros, afirma que l’alga introduïda és una espècie oportunista, de ràpid creixement, però que previsiblement reduirà la seva cobertura les properes setmanes, amb l’arribada de la tardor. És possible que la proliferació d’enguany hagi estat afavorida per les elevades i inusuals temperatures d’aquest estiu, però no es pot assegurar que aquesta espècie hagi arribat per quedar-s’hi, tot i que és una alga extremadament difícil d’erradicar. Qualsevol actuació en aquest sentit no faria sinó augmentar la seva dispersió ja que els filaments són extraordinàriament fràgils.

Detall dels filaments de l’alga

Accions contra les espècies invasores

L’ACA porta desenvolupant des de fa anys mesures i accions arran de l’entrada d’espècies invasores als fons marins de Catalunya, i també en aigües continentals. En el cas de les aigües marines del litoral català, aquestes mesures corresponen a la implantació de programes de seguiment i control amb el suport d’equips d’especialistes amb l’objectiu d’identificar les espècies bentòniques introduïdes, i avaluar periòdicament l’índex de biopol·lució per espècies invasores a les masses d’aigua costaneres.

Concretament, aquest any 2022, l’ACA ha adjudicat un nou contracte al CEAB-CSIC amb el que, entre altres treballs, s’efectuarà la identificació i localització d’espècies invasores en un mínim de 74 zones del litoral de Catalunya durant un període de tres anys.

D’altres resultats destacats dels programes de vigilància d’espècies invasores de l’ACA realitzats pel CEAB-CSIC en anys anteriors han estat la qualificació de l’estat de les masses d’aigua costaneres en relació amb les espècies introduïdes, la dispersió d’espècies d’introducció relativament recent com la Caulerpa cylindracea o Womersleyella setacea, i el seguiment de la colonització i evolució d’aquestes espècies en punts concrets de la costa catalana.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
El major perill és l'abandonament de tortugues o peixos potencialment invasors

Els ambients d'aigua dolça són crucials per a l'ésser humà per les múltiples funcions: subministrament d'aigua potable, moderació climàtica i refugi de biodiversitat, entre moltes altres. Es tracta dels ecosistemes més amenaçats del planeta, segons els darrers informes del Fons Mundial per a la Natura (WWF) i de la Generalitat de Catalunya.

Notícia

Per ara, els experiments realitzats a l’IRTA la Ràpita demostren que els pops de més d‘un quilo capturen crancs de totes les mides disponibles al medi. L’estudi forma part projecte ECESIS, que té l’objectiu conèixer l’ecologia del cranc blau, els impactes en els ecosistemes natius i el control exercit pels depredadors i l’explotació pesquera.

Article

La mostra, organitzada per SEO/BirdLife, vol donar a conèixer les aus marines reflectint la cara i la creu d’una realitat rellevant que va des d’imatges de majestuosos vols en formació d’ocells fins a escenes desoladores d’aus empastifades de petroli, embolicades en xarxes de pesca o amb hams clavats.

Butlletí