El turisme és el principal responsable de la brossa marina a les platges de la Mediterrània

Font: ICTA-UAB

15/02/2021 - 13:11

Un estudi de l'ICTA-UAB alerta que el turisme genera el 80% de la brossa marina que s'acumula a les platges de les illes mediterrànies a l'estiu. Per als investigadors, la pandèmia mundial per COVID19 pot ser una oportunitat per a replantejar el model de turisme sostenible.

Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) adverteixen de l'impacte del model de turisme actual a les illes de la Mediterrània sobre la producció de brossa marina a les platges, i aconsellen aprofitar la situació generada per la pandèmia per la COVID-19 per replantejar un nou model més sostenible. La investigació, publicada recentment a la revista Scientific Reports, mostra que l'ús recreatiu de les platges de les illes mediterrànies durant l'estiu és responsable de fins al 80% de les escombraries marines que s'acumulen i generen grans quantitats de microplàstics degut a la fragmentació d'articles de major grandària.

Aquest estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB ha analitzat els efectes dels residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, durant els últims quatre anys. La brossa marina, inclosos els microplàstics, es pot definir com qualsevol material sòlid persistent, fabricat o processat rebutjat, eliminat o abandonat en el medi marí i costaner. És el resultat de l'activitat humana i es pot trobar en tots els oceans i mars del món. "Aquest problema ambiental està amenaçant la bona salut dels ecosistemes marins i pot conduir a la pèrdua de biodiversitat. També pot tenir enormes impactes econòmics per a les comunitats costaneres que depenen dels serveis ecosistèmics en augmentar la despesa en neteja de platges, salut pública o eliminació de deixalles", diu el Dr. Michaël Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB i autor de l'article.

La regió mediterrània rep cada any prop d'un terç del turisme mundial i es veu particularment afectada per la contaminació ambiental relacionada amb aquest sector. Donat el seu atractiu, les illes de la Mediterrània poden arribar a multiplicar per 20 la seva població durant la temporada alta. Això representa un repte per als municipis costaners que depenen d'aquest sector, però que han de adaptar-se i fer front a l'augment de residus generats, fins i tot a les platges, per l'afluència estacional de turistes. De fet, s'espera que el turisme costaner sigui una de les principals fonts terrestres de deixalles marines.

Els investigadors van caracteritzar la quantitat i el tipus de residus recollits en 147 estudis realitzats durant la temporada turística alta i baixa de 2017, en 24 platges de 8 illes mediterrànies diferents. Els resultats mostren que la gran majoria dels articles recol·lectats estan fets de plàstic, representant més del 94% de les escombraries marines.

Durant l'estiu, les platges més freqüentades acumulen una mitjana de 330 articles per cada 1.000 m2 de platja per dia, 5,7 vegades més que en temporada baixa. Això representa un residu cada tres passes. El 65% de les escombraries marines que s'acumulen a les platges està formada per burilles, palletes o llaunes de begudes. Aquestes dades poden augmentar fins a un 80% si s'inclouen els microplàstics més grans, ja que els articles de plàstic abandonats es fragmenten sota els efectes combinats de la irradiació solar i la fricció amb la sorra, accelerada per l'alt volum de visitants. Extrapolats a totes les illes de la Mediterrània, els resultats mostren que els visitants podrien ser responsables de l'acumulació de més de 40 milions d'articles al dia durant el pic turístic de juliol i agost.

En 2019 i després de la implementació de diverses campanyes de conscienciació ciutadana, els resultats van mostrar una disminució de més del 50% dels residus associats als visitants.

"Aquests resultats tan encoratjadors probablement es beneficiïn de la creixent atenció pública a la contaminació plàstica en els oceans o de les mesures adoptades per la Comissió Europea per reduir les escombraries marines, com la directiva de plàstic d'un sol ús", diu la Dra. Patrizia Ziveri, professora d'investigació ICREA a l'ICTA-UAB i autora de l'article.

A més, recorden que "el confinament per la COVID-19 i la dràstica reducció temporal del turisme ofereix una oportunitat per repensar la importància fonamental del turisme sostenible per garantir un futur saludable per al medi ambient i, per tant, també per a les persones", conclou la Dra. Patrizia Ziveri.

Article científic

Grelaud M. and Ziveri P. (2020). The generation of marine litter in Mediterranean island beaches as an effect of tourism and its mitigation. Scientific Reports, 10, 20326.

Disponible: https://www.nature.com/articles/s41598-020-77225-5


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
Jordi Baucells, consultor mediambiental del Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals, durant la xerrada informativa

Jordi Baucells, consultor mediambiental del Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals, durant la xerrada informativa

Aquest 30 de novembre ha tingut lloc la primera reunió informativa de les múltiples que es faran per la implementació del sistema del Porta a Porta a Flix. La xerrada tenia com objectiu fer un primer apropament als veïns i veïnes de la població sobre aquest sistema ja utilitzat en molts altres municipis. De fet, actualment, són molt pocs els municipis de les tres comarques del consorci que no estan realitzant el “porta a porta”, entre ells Flix i  comença a ser una gran necessitat per reduir i contenir els costos de recollida de la brossa.

Notícia

El volum de residus generats a les Illes Balears el 2020 va ser de 595.392 tones, un 24% menys que el 2019. Aquesta xifra equival a una mitjana de 463 kilos per habitant, un 11% menys que l’any anterior.

Notícia
El regidor de Justícia Ambiental, Ecologisme i Transició Energètica, Raúl Broto, i la representant de Labdoo, Elena Parpal.

El regidor de Justícia Ambiental, Ecologisme i Transició Energètica, Raúl Broto, i la representant de Labdoo, Elena Parpal.

L'Ajuntament de Mollet del Vallès posa en marxa un projecte de recollida d’ordinadors portàtils antics o en desús. Els dispositius s’entregaran després a centres educatius o persones en situació de vulnerabilitat de la ciutat. El projecte es basarà en el protocol d’actuació de la ONG Labdoo, que es dedica a recollir ordinadors antics per actualitzar-los i repartir-los arreu del món.

Butlletí