El Parc de la Serralada Litoral s’ampliarà prop d'un 60%

L’ampliació respon a la demanda dels ens locals, i és fruit del treball conjunt entre la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments
Ambientòleg. Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social
03/08/2012

El passat 30 de juliol es va presentar a la Roca del Vallès (Vallès Oriental) el projecte d'ampliació del Parc de la Serralada Litoral. L'acte va comptar amb la presència del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, del diputat delegat d'Espais naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Joan Puigdollers, i de tots els representants polítics dels 14 ajuntaments amb territori dins el Parc i que formen part del Consorci de gestió de l'espai.

La Serralada Litoral s'estén a cavall entre el Maresme i el Vallès Oriental, i és un espai d'elevat valor pel seu patrimoni natural, cultural i paisatgístic. L'any 1992 aquest espai va ser protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), amb la denominació de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. L'espai protegit abraça els municipis d'Alella, Argentona, Badalona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles,  Montornès del  Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Aquell mateix any es va constituir el Consorci per la gestió del Parc de la Serralada Litoral, format per 14 dels 16 municipis amb territori dins el Parc.

20 anys després de la seva creació, el Parc està llest per incrementar la seva extensió en quasi un 60%. Concretament, es modificaran els límits de l'espai de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, que actualment té 4.706 ha, fins arribar a 7.413 ha (una ampliació del 58%). Gairebé tota la superfície proposada per a l'ampliació correspon a sòls de protecció especial d'acord amb el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Rafael Ros, alcalde de la Roca del Vallès i president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, va obrir l'acte destacant que amb aquesta ampliació es feia justícia al parc, en el sentit que s'adoptaven uns límits més lògics i coherents amb les característiques de la serralada. Com a president del Consorci, Ros va celebrar la futura incorporació de l'Ajuntament d'Òrrius al Consorci. Òrrius, amb tot el seu territori dins el Parc, era, juntament amb Badalona, l'únic municipi que restava per incorporar-s'hi.

Per la seva banda, Joan Puigdollers va elogiar el consens amb el qual s'havia assolit l'ampliació, resultat d'un any de treball amb els ajuntaments implicats, molts dels quals ja havien manifestat des de feia anys la voluntat d'incorporar nous territoris a l'espai protegit. Puigdollers també va estendre la mà a incorporar la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona al conjunt de parcs naturals que gestiona la Generalitat de Catalunya.

Avantatges per al territori
Salvador Grau, cap del Servei de Planificació de l'Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat, va explicar els principals motius de l'ampliació del Parc, destacant quatre criteris: la coherència amb el planejament municipal i territorial, la millora dels límits de l'espai protegit (fins ara l'espai tenia una forma molt allargassada i amb nombrosos estrenyiments), la incorporació de nous valors naturals, socials i culturals, i la connectivitat ecològica entre el litoral i el Vallès. Segons Grau, l'ampliació del Parc contribuirà a garantir la viabilitat ecològica de l'espai.

La incorporació de noves hectàrees a aquest espai protegit afavorirà els propietaris forestals i agrícoles, que podran beneficiar-se de línies d'inversió per a actuacions en espais protegits, que no eren al seu abast abans de l'ampliació. A més, Grau va destacar que l'ampliació de l'espai protegit redundaria en la millora en la prevenció d'incendis, el manteniment de pistes i espais oberts, i l'ordenació de l'ús públic. L'ampliació també podria tenir un impacte positiu sobre l'economia de la zona, amb programes de comercialització de productes com la del Parc a Taula, que promou la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Tràmit d'informació pública, durant la tardor
El Conseller Recoder va cloure l'acte anunciant que al llarg de la tardor es realitzarà el procés formal d'informació pública i audiència als ens locals, que tindrà una durada d'entre 30 i 45 dies. També es demanarien els informes preceptius pertinents als diversos òrgans amb competències sobre aspectes específics de la gestió de l'espai natural.

Durant aquest procés s'habilitarà un servei d'atenció personalitzada, que al llarg del període d'informació pública anirà itinerant per diversos punts dels municipis amb territori inclòs al Parc, a més d'un espai fix a la seu del Consorci del Parc (a Cabrera de Mar) i a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat (a Barcelona). Segons el conseller, el Decret d'aprovació de l'ampliació per part del Govern de la Generalitat podria fer-se efectiva abans de final d'any.

La imatge mostra, en verd, l'espai que forma part del Parc i, delimitat amb línia negra, la proposta d'ampliació.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya

La nova delimitació abraça una sèrie d’espais que presentaven valors naturals i paisatgístics comparables als de l’espai actual. A més, l’ampliació de la protecció cap a zones més planeres millorarà la funcionalitat ecològica de l’espai. Per exemple, en el cas dels rapinyaires, fins ara només es protegia les seves àrees de nidificació, i amb la nova ampliació es podran incorporar les àrees de cacera i d’alimentació, també.

 

 

Relacionats

Notícia

Aquest servei de suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona té com a objectiu contribuir a la transformació del model econòmic metropolità per tal que les activitats econòmiques siguin compatibles amb els condicionants ambientals i socials. La manera de fer-ho és a través de la implementació de processos productius i de models de negoci innovadors i ambientalment sostenibles.

Article
Creat per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Aquesta nova eina online recull els serveis que hi ha a la Metròpolis de Barcelona entorn de la bicicleta.

Notícia

L'AMB aplica un model d'eficiència pioner dins les administracions públiques i ha presentat el Programa d'impuls a l'economia verda i circular a la metròpolis de Barcelona durant una jornada tècnica a la qual hi ha assistit una setantena de persones. Aquest programa, pioner dins les administracions públiques, es destina als municipis metropolitans interessats a implementar aquestes estratègies en el seu teixit econòmic.

Butlletí