El Govern aprova el Pla de protecció del medi natural i el paisatge de l'Alta Garrotxa

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

15/02/2021 - 13:15
Foto: Turisme Garrotxa

Foto: Turisme Garrotxa

El document proposa una doble estratègia de gestió de l’espai, la renaturalització dels ecosistemes o la seva conservació partint de l’aprofitament tradicional dels recursos naturals, sempre basada en la voluntarietat i l’acord amb els propietaris dels terrenys. Preveu una inversió de 5,6 milions en 10 anys en mesures de foment, gestió directa, estudis i programes de seguiment, formació, sensibilització i educació ambiental, vigilància i governança, a càrrec sobretot del Fons del patrimoni natural.

El Consell Executiu ha aprovat el Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa, que és el document que determina la protecció, l’ordenació i la gestió d’aquest espai natural protegit. En aquest sentit, els plans de protecció són l’instrument que preveu la Llei 12/1985, d’espais naturals, per a l’ordenació i gestió dels espais naturals protegits de Catalunya. Tanmateix, fins ara l’Alta Garrotxa es regia per unes normes especials de protecció aprovades l’any 1995, que havien de tenir un caràcter temporal però que encara són vigents. Per això, l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya ESNATURA va prioritzar l’elaboració del Pla de protecció de l’Alta Garrotxa dins del període 2020-2030.

Per tant, aquest pla respon a una reivindicació històrica del territori, ja que permet superar aquestes normes especials molt restrictives, pensades per ser aplicades durant un o dos anys mentre no es redactava el pla, però que fa 23 anys que funcionen.

El Pla marca els objectius de l'espai, estableix la zonificació, regula els usos del sòl i l'aprofitament dels recursos naturals, ordena l'ús públic i de gaudi de l'espai i estableix les mesures normatives i d’actuació necessàries per a conservar el patrimoni natural, i la qualitat paisatgística de l’espai. També estableix les mesures de promoció socioeconòmica i de governació de l'espai.

Preveu una inversió de 5,6 milions en 10 anys per les mesures de foment, gestió directa del Departament, estudis i programes de seguiment, formació, sensibilització i educació ambiental, vigilància i governança. La major part anirà a càrrec del Fons del patrimoni natural, que haurà de prioritzar aquestes despeses.

Després de l’aprovació del document inicial el març del 2019, s’ha sotmès a extens període d’informació pública i consulta institucional, per aplegar el màxim consens del territori i els agents implicats i afectats. En total, s’han rebut 222 al·legacions, i aportacions, de 151 persones i entitats.

Fruit d’aquest procés de participació, el document que ara s’aprova incorpora diverses novetats respecte del text inicial, entre les quals, cal remarcar que la gestió de les finques en règim de dinàmica natural i renaturalització sigui sempre voluntària i acordada amb els propietaris dels terrenys.

32.860 ha i 11 municipis

El Pla abasta les 32.860 hectàrees de l’espai natural protegit, repartides per 11 municipis de les comarques de la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Ripollès. Concretament, inclou terrenys dels termes municipals d’Albanyà, Cabanelles, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Beuda, Vall de Bianya, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Tortellà i Camprodon.

Dues grans estratègies de gestió i diverses àrees d’atenció especial

A més de regular les activitats, el pla diferencia dues grans estratègies de gestió. Així, distingeix una zona de foment de la dinàmica natural, que és la zona on es busca incrementar el potencial natural, i una zona de gestió sostenible, que és el règim general de protecció de l’espai.

La zona de foment de la dinàmica natural inclou únicament terrenys públics que poden tenir un gran potencial de renaturalització i millora ecològica dels ecosistemes, i de la flora i la fauna silvestre. Això, inclou la possibilitat de generar noves activitats d’interès local a partir del concepte de producció de natura que es basa en l’aprofitament econòmic del terreny per a l’observació de natura i principalment de la fauna.

A les finques privades o de propietat municipal, la Generalitat ofereix als propietaris interessats la possibilitat de sumar-se a aquesta estratègia incorporant la totalitat o part de les seves finques, de manera voluntària, mitjançant la signatura de convenis o altres mesures de foment amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i el Departament de Territori i Sosteniblitat. En aquest context, es preveuen línies d’ajut per fomentar activitats com el turisme de natura i, en especial, l’observació de la fauna. Si el propietari no opta pel model de gestió de renaturalització de la seva finca, aquesta se seguirà regint per la normativa general de l’espai, on s’admeten infraestructures, instal·lacions, edificacions, aprofitaments tradicionals dels recursos naturals i activitats de lleure i gaudi de l’espai, sempre de manera compatible amb la conservació dels valors naturals i culturals de l’espai. En aquest sentit, el pla també vol ajudar, amb altres mesures de foment, a les finques que obtin per aquest model, principalment pel que fa a la ramaderia extensiva.

Finalment, el pla estableix diverses àrees d’atenció especial. Es tracta d’aquells àmbits on, per les seves característiques específiques, determinades actuacions resten prohibides o, al contrari, són els únics on s’hi poden desenvolupar. És el cas de determinats hàbitats i de petites peces de bosc que exigeixen una gestió diferenciada, com ara les castanyedes, les teixedes ibèriques, les deveses i diversos tipus de prats. També aquells espais on es permeten, de forma regulada, activitats com l’escalada, el barranquisme, l’enlairament  sense motor o el bany, per exemple.

Convenis i acords amb el territori

El pla aposta per una gestió de l’espai en coordinació amb la resta d’administracions (especialment amb el Consorci de l’Alta Garrotxa), els propietaris i els diversos actors del territori per tal de garantir una implementació robusta i compartida. En aquest sentit, preveu la possibilitat d’establir una gran diversitat de convenis de cooperació. Destaquen la signatura d’un conveni amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i també la creació de diverses taules de governança amb diferents actors socioeconòmics (ramaderia, propietat i gestió forestal, prevenció d’incendis, recerca i conservació del patrimoni natural, etc.).

Relacionats

Article

Del 29 de maig al 12 de setembre, les platges de Sant Miquel, Somorrostro, Nova Icària i Nova Mar Bella formaran part d’un pla pilot per restringir el tabaquisme al litoral barceloní.

Article

Vilanova i la Geltrú és una de les tres ciutats europees que serà laboratori del projecte SCORE de millora de la resiliència de les ciutats costaneres davant dels efectes del canvi climàtic. El Projecte europeu SCORE aplicarà tecnologia innovadora a l'anàlisi, diagnosi i prevenció dels efectes del clima.

Notícia

Cercs, Fígols i Vallcebre i el Consell Comarcal volen corregir l'impacte del turisme i augmentar el nivell de protecció. Podria ocupar unes 40.000 hectàrees i inclouria bona part dels seus termes municipals on hi viuen espècies protegides com el gall fer i el trencalòs.

Butlletí