L'organització ecologista DEPANA ha proposat que el futur Parc Natural de Collserola tingui 8.827 hectàrees, 1.270 més de les incloses en el límit de l'actual Pla d'Espais d'Interès Natural, sobretot de zones de cultiu, maleses i prats. Amb aquesta proposta es vol millorar la connectivitat del parc i la seva biodiversitat, no només de la zona boscosa sinó dels denominats espais naturals oberts, ja que mentre la zona arbrada està protegida gairebé en la seva totalitat, en el cas dels cultius no supera el 50%.
En aquestes zones no boscoses, DEPANA té comptabilitzades 130 espècies d'ocells i algunes espècies endèmiques d'invertebrats, com la papallona Euchloe belemia. "Volem evitar la fragmentació, l'aïllament del parc i sobretot la transformació d'alguns espais", ha assegurat el director de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), Manel Cunill, que ha demanat la supressió d'algunes infraestructures pendents com els túnels d'Horta i el Central perquè afecten la qualitat de la conservació de Collserola.
Unificació dels límits
Cunill ha demanat a la Generalitat que agiliti la declaració del parc, "ja que cada vegada la pressió urbanística és més gran", i ha indicat que d'aquestes 1.270 hectàrees, un miler serien per a la inclusió de zones d'elevat valor ecològic com la Torre Negra (Sant Cugat) o Can Fatjo (Cerdanyola). Així mateix, plantegen la unificació dels límits de les diferents figures de protecció que existeixen a Collserola -el Pla d'Ordenació, el pla d'espais d'interès natural i la delimitació de la Xarxa Natura 2000- que no són actualment coincidents, pel que DEPANA proposa que el parc arribi al perímetre màxim de la suma de totes elles.
Un actiu per l'àrea metropolitana de Barcelona
L'organització ecologista també reclama que es requalifiquin com a parc forestal 68,7 hectàrees urbanitzables existents dins del parc. "S'ha de posar límit a la ciutat, no al parc, perquè es tracta d'un actiu per a Barcelona i la seva àrea metropolitana", ha manifestat Cunill, qui ha dit que la seva organització no té comptabilitzat el nombre de construccions il·legals existents dins de Collserola que hauran d'enderrocar-se, tal com va anunciar el gener del 2008 el consistori de la capital catalana.
Negociació complicada
La conselleria de Medi Ambient va anunciar el 2007 la proposta de creació del parc, però després de més d'un any de negociació amb els nou municipis implicats encara no ha tramitat la seva aprovació. En aquest sentit, Cunill ha mostrat la seva oposició a l'acord al qual van arribar Medi Ambient i l'Ajuntament de Barcelona per establir uns espais periurbans (EPRE) dins del parc on es podrien edificar equipaments "camuflats" a canvi d'un suposat augment de 51 hectàrees de la superfície de l'espai natural.
Connexió garantida entre espais naturals
DEPANA suggereix al govern que una sèrie de zones siguin considerades estratègiques i que garanteixi la connexió entre els espais naturals: els parcs urbans i zones no urbanitzades del terme de Barcelona; la zones agrícoles del Llobregat; àrees agrícoles, forestals, fluvials de Castellbisbal, Ullastrell, Abrera i Viladecavalls. També apunten com a estratègiques diverses àrees agrícoles i forestals de Cerdanyola, Sant Cugat, Sant Quirze, Sabadell i Terrassa o el Turó de Vallbona.
