Barcelona, horitzó 2030. Cap a on avança Barcelona?

Font: betevé

15/04/2019 - 08:00

 

El món serà cada vegada més urbà. El 2030 es preveu que la població mundial arribi als 8.500 milions de persones, de les quals prop d’un 60 % viurà en ciutats.

Grans concentracions humanes que actualment ocupen només el 3 % de la terra però que representen el 75 % de les emissions de carboni i entre el 60 i 80 % de consum d’energia. Aconseguir que les ciutats i els assentaments urbans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles és un dels Objectius de desenvolupament sostenible que marca l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Sota aquesta premissa treballa el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que reuneix administracions, empreses, acadèmics i ciutadania i actua com a espai de trobada i reflexió per dibuixar la Barcelona del futur.

Com s’està pensant la Barcelona del 2030?

L’urbanisme, la mobilitat, l’habitatge, la governança, el medi ambient, la tecnologia, la participació ciutadana, l’alimentació, la cultura, el comerç… Experts en diferents àmbits i sectors que determinen el dia a dia a la ciutat expliquen en quina direcció cal avançar perquè Barcelona afronti amb èxit els reptes que planteja el futur immediat.


Transformar en lloc de construir

“Hem d’entendre que el pis sobreviurà als usuaris i pensar a maximitzar les activitats i usos d’un habitatge: una habitació no és només per dormir-hi, un passadís no és només per passar-hi i una cuina no és només per cuinar-hi”

L’arquitectura és una eina flexible al servei d’un món canviant. Per ser més sostenibles i donar resposta a les variades necessitats de la població, cal adaptar els espais en lloc de fer-los de nou. El grup de recerca Habitar de la UPC treballa des de fa una dècada en aquesta línia i, entre els seus projectes, hi ha l’Atles de l’aprofitament arquitectònic. Han recopilat 1.463 edificis de Barcelona que han canviat d’ús més d’una vegada i proposen un protocol d’actuació per traslladar aquesta visió a altres edificis de la ciutat. La idea és ben clara: transformar abans que construir.

En Roberto Zin comparteix pis amb tres estudiants més. Viuen a l’Eixample, en un habitatge que segueix l’arquitectura característica d’aquesta zona de la ciutat. Una estructura de 70 metres quadrats que s’estenen de forma allargada, des de la façana a l’interior d’illa, amb un llarg passadís entorn del qual s’articulen les diferents habitacions i espais comuns. L’estructura no respon a les seves necessitats. Amb el seu company del Màster en Intervenció Sostenible en el Medi Construït (MISMeC) de la UPC demostren com amb petites intervencions poden aconseguir un pis molt més versàtil.


Ciutat intel·ligent al servei de tothom

“Jo estic molt contenta, perquè no em sento sola tenint la tauleta, i poder-me comunicar amb altres persones m’ajuda molt i em sento acompanyada”

La tecnologia ja impregna -i ho farà encara més en el futur- tots els àmbits de gestió de la ciutat. Però com garantir que l’anomenada “smart city” sigui font d’oportunitats i estigui al servei de les persones en lloc de suposar una amenaça als drets ciutadans? El programa de ciutat intel·ligent de l’Ajuntament de Barcelona se sustenta sobre la idea de sobirania tecnològica, per protegir la gestió de les dades. Es desplega en projectes que van des de la implantació de la tecnologia 5G als carrers de la ciutat fins a l’establiment d’una xarxa d’ateneus de fabricació, la creació del centre d’innovació urbana a Ca l’Alier, l’impuls de la moneda ciutadana Rec o el desenvolupament d’aplicacions per a col·lectius específics com la gent gran. Aquest és el cas de Vincles, una comunitat que té un miler d’usuaris entre la gent gran que viu sola a la ciutat.

La Paquita i la Rosita són veïnes de tota la vida. Viuen al mateix replà, però durant anys no havien passat de la salutació cordial a l’escala. Les dues són vídues i estan soles a casa. Però des de fa uns mesos la seva rutina ha canviat. Passen molt temps juntes i han conegut moltes altres persones del barri. Ha estat gràcies a Vincles, una aplicació per a telèfon mòbil i tauleta impulsada per l’Ajuntament que crea comunitat i que mostra com la tecnologia també ha de servir per millorar la vida de col·lectius com la gent gran.


El perill de la gentrificació verda

“Un espai verd és molt positiu per a la salut mental i física, també en termes de medi ambient i contaminació, però també pot tenir conseqüències negatives sobre els preus de l’habitatge i els usos socials d’aquests espais. Si els parcs no es fan bé es poden convertir en espais de gentrificació”

Els parcs són uns espais essencials a les ciutats per fer-les habitables ja que contribueixen a la reducció de la contaminació i la millora de la salut. Barcelona té 90 parcs, que ocupen 27 km2 d’espai verd i, de cara al 2030, s’ha fixat com a objectiu guanyar 1 m2 de verd per habitant, és a dir, fer 165 hectàrees de natura urbana. Però la mala planificació d’aquests espais en relació amb l’entorn poden provocar l’especulació immobiliària i convertir-los en zones poc amables i sense vida veïnal. Aquest és el cas d’alguns parcs de la zona litoral de la ciutat, que han estat motor de gentrificació i afluència turística, segons l’estudi del Laboratori de Barcelona per la Justícia Ambiental i Sostenibilitat Urbana que compara els espais verds de 40 ciutats d’Europa, els EUA i el Canadà.

El Parc Central del Poblenou i el Parc Central de Nou Barris es van projectar als anys 90. Tots dos fa més de 10 anys que estan oberts al públic però la seva connexió amb l’entorn i l’ús que de cadascun d’ells en fan els ciutadans, és ben diferent. Us expliquem com les seves dimensions i disseny, les zones d’ombra, els punts d’aigua, les àrees de joc infantil, el mobiliari però també el teixit social del barri on s’ubiquen determinen que un parc esdevingui un espai de cohesió social o, pel contrari, acabi sent un element de distorsió del territori.


Fer de l’alimentació una política pública

Mig milió de persones es podrien nodrir amb les més de 260.000 tones d’aliments que cada any es deixen perdre a Catalunya. Gairebé un 60 % d’aquest malbaratament es produeix a les llars, amb una mitjana de 35 kg per persona. Lluitar contra aquest fenomen així com preservar els espais de producció agrària locals i augmentar l’accés als productes frescos i de proximitat a la regió metropolitana són alguns dels principals reptes que Barcelona es planteja en aquest àmbit. El Pla estratègic metropolità de Barcelona impulsa la Carta alimentària, un document que vol posar les bases d’un sistema alimentari just, sostenible i saludable i que pretén situar aquesta matèria en la categoria de política pública.

“L’alimentació és un fet quotidià que impacta en molts àmbits de la nostra vida, no només en el cicle alimentari des del camp fins al plat sinó també en aspectes més transversals com son el gènere, la cultura l’educació i la salut”

A la Gabriela Masferrer, que viu a Gràcia, li és fàcil comprar a granel però és probable que li resulti més car cuinar unes llenties que a algú que viu al barri de Fondo a Santa Coloma de Gramenet o de Sant Ildefons a Cornellà de Llobregat. Ella ha estat una de les participants de FoodMapping, una iniciativa de mapatge col·laboratiu que demostra com el lloc on vivim influeix en com ens alimentem. Aquesta prova pilot s’inscriu en el projecte Big d(ie)ta, de recollida participativa de dades sobre aspectes relatius als hàbits de compra i consum poc estudiats fins ara. L’objectiu és trobar nous indicadors a partir dels quals plantejar polítiques alimentàries que contrarestin la desigualtat. Sobre un model d’economia social i solidària s’inspiren projectes ciutadans com FoodCoop, que aspira a crear el primer supermercat cooperatiu del país. Dos exemples de com repensar el model alimentari per fer-lo més sostenible i equitatiu.


 

Municipis: 

Relacionats

Entrevista

Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.  

Notícia

Si el projecte de les “superilles” s’apliqués íntegrament, la ciutat de Barcelona podria evitar cada any 667 morts prematures, la majoria a causa de la disminució dels nivells de contaminació atmosfèrica (NO2). Són algunes de les conclusions d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el qual estima que la implementació de les 503 “superilles” previstes inicialment reduiria els nivells anuals de contaminació atmosfèrica un 24%.

Article

Els cursos abasten tant l'exposició i reflexió teòrica, com la presentació i anàlisi de casos pràctics (experiències, problemes reals, visites, etc) a fi d'integrar aquests continguts en els diferents àmbits d'aplicació professional, així com oferir recursos metodològics per a la Gestió ambiental.

Butlletí