Alliberen una cinquantena de tortugues d'estany al Parc Natural del Delta de l'Ebre

Font: Territori i Sostenibilitat

27/06/2019 - 11:04

L’objectiu és repoblar indrets on aquesta espècie era present en el passat, per tal de contribuir a la riquesa biològica del parc. L’actuació s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració del parc amb la Fundació Catalunya-La Pedrera i l’Associació Ornitològica Picampall de les Terres de l’Ebre.

Una cinquantena de tortugues d’estany (Emys orbicularis) han estat alliberades al Parc Natural del Delta de l’Ebre, en el marc de l’acord de col·laboració del parc, la Fundació Catalunya-La Pedrera, i Associació Ornitològica Picampall de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’exemplars nascuts fa tres anys, dins del programa de cria en captivitat que du a terme el parc al Centre de recuperació de fauna salvatge del Canal Vell.
 
Amb aquesta acció, es vol repoblar indrets on aquesta espècie era present en el passat, per tal de contribuir a la preservació dels ecosistemes i el patrimoni natural existent.  En aquesta línia, en el marc del projecte LIFE Deltalagoon, es van reintroduir a la llacuna de l’Alfacada 114 exemplars des del 2011 fins al 2014.
 
Concretament, el seguiment específic que du a terme el Parc Natural del Delta de l’Ebre des dels anys 1990 ha permès detectar la presència de la tortuga d'estany en només dos llacunes litorals, Canal Vell i Encanyissada, a les quals s'hauria d'afegir actualment l'Illa de Buda i la llacuna de l’Alfacada, com a conseqüència del programa de recuperació iniciat el 2006.
 
La qualitat de l’hàbitat, de les aigües i el fet que siguin espais naturals protegits i lliures de pesca són factors a tenir en compte per a reintroduir exemplars amb garanties d’èxit futur per a l’espècie.
 
Una tortuga autòctona
 
La tortuga d'estany Emys orbicularis és una de les dos espècies de tortugues d'aigua dolça autòctones presents a Catalunya i a la península Ibèrica. Fins a meitat del segle XX encara era bastant abundant al delta de l'Ebre, fins i tot, en els ambients aquàtics més transformats per l'home.
 
Actualment ha esdevingut una espècie amenaçada, ja que ha sofert greument els impactes de la contaminació química de les aigües, la reducció i la transformació de l'hàbitat, la pesca amb alguns ormeigs a les llacunes i la recol·lecció d'exemplars com animals de companyia.

 

Categories: 

Relacionats

Entrevista

Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.  

Notícia

Un nou projecte proposa perfilar una xarxa de reserves fluvials per garantir la protecció dels trams de rius de més valor ecològic i socioambiental i la conservació de les espècies que hi viuen.

Notícia
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.

Butlletí