Font: CREAL
Els nadons, les mares dels quals tenen nivells relativament alts de productes químics com el DDE (un subproducte del pesticida DDT) en sang, tenen més probabilitats d'experimentar un creixement accelerat durant els primers 6 mesos de vida així com de tenir un índex de massa corporal (IMC) més alt als 14 mesos. És a dir, aquests nens tenen un major risc de sobrepès, tal i com ha conclòs un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona.
Aquesta investigació, publicada a la revista Environmental Health Perspectives (EHP), va analitzar les dades recollides entre 2004 i 2006 en una mostra de 518 dones residents a Sabadell (Barcelona) que formen part del projecte INMA (Infància i Medi Ambient) i que van participar des del primer mes d'embaràs.
L'autora principal i epidemiòloga del CREAL, Michelle Méndez, remarca que "aquesta anàlisi suggereix per primera vegada que l'exposició fetal al DDE pot promoure un creixement ràpid a partir del període postnatal". De fet, l'estudi conclou que els 388 nadons de mares amb pes normal, els nivells de DDE de les quals són més alts, tenen el doble de risc de patir un creixement accelerat durant els primers sis mesos així com de tenir un IMC alt als 14 mesos.
Obesitat en la vida adulta
Els nens que van presentar un creixement ràpid durant els primers mesos tenen 5 vegades més risc de tenir sobrepès als 14 mesos, definit com un IMC superior al percentil 85.
A més, dos estudis han mostrat una associació entre l'exposició prenatal al DDE i l'obesitat, un a la vida adulta i un altre en nens més grans que els de l'estudi.
Altres investigacions han demostrat que els nens que creixen amb rapidesa també tenen nivells més alts de greix corporal. "Més de 40 estudis han associat l'augment ràpid de pes en els primers mesos de vida amb l'obesitat i els trastorns metabòlics en edats posteriors", puntualitza la Dra Méndez.
Compostos químics a la dieta
L'equip també va investigar la relació amb altres compostos organoclorats (que són pesticides i residus industrials persistents), inclosos els bifenils policlorats (PCB), però no va trobar associació amb l'augment de pes d'hora. L'equip segueix estudiant els nens, que ara tenen quatre anys.
"La major part de l'exposició a compostos organoclorats es creu que prové de la dieta", afirma la investigadora del CREAL. Els aliments inclosos carn, peix, productes lactis, fruites i verdures són fonts potencials d'exposició al DDE i altres compostos similars. "Aquests productes químics romanen en l'ambient durant uns 20 anys ja que són altament resistents a la degradació", afegeix.
Cal destacar que el DDE sorgeix de la metabolització del pesticida DDT, la utilització del qual va ser prohibida a Espanya l'any 1977. Recents investigacions han definit el DDE com a disruptor endocrí (substància química aliena al cos humà capaç d'alterar l'equilibri hormonal de l'organisme) i, per tant, l'han relacionat amb l'obesitat. En aquest cas, aquest projecte del CREAL és un dels primers que demostra la influència d'una substància sintètica (en aquest cas el DDE) en la obesitat dels nens.
Tot i que les persones no poden evitar el contacte amb el DDT, la Dra Méndez puntualitza que "la nostra intenció és tenir cada vegada més coneixement dels factors que estan relacionats amb l'obesitat, sobretot en nens i adolescents, per saber què podem fer per identificar individus de risc i prevenir l'aparició d'obesitat".
