Alerta Forestal reprèn la campanya de seguiment de l’eruga boix

22/07/2019 - 18:05

L’espècie asiàtica devoradora de les fulles dels boixos, l’eruga del boix (Cydalima perspectalis), torna a estar molt activa aquest any. L’eruga avança amb rapidesa, l’any passat ja havia afectat a 11 comarques catalanes, haurem d’esperar fins al setembre  per saber a quantes noves comarques arribarà aquest any. El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal recull observacions per fer el seguiment d’aquesta espècie invasora i valorar com d’afectades estan les zones atacades.

Alerta Forestal llança la campanya de seguiment ciutadà de l’eruga del boix per aquest 2019. Aquest projecte de ciència ciutadana coordinat pel CREAF recull observacions des d’octubre de 2018 per estudiar l’evolució i impacte de l’eruga del boix al nostre territori.

Alerta Forestal compta amb més de mil usuaris registrats i ha rebut més de dues-centes observacions d’eruga del boix, cent vint es corresponen a l’afectació del 2018 i 106, de moment, a la del 2019. Amb el llançament de la nova campanya, es vol arribar almenys a rebre tres-centes observacions de zones on ja s’havia detectat la presència de l’eruga i de noves zones afectades.

Participar és molt fàcil, el projecte disposa d’una aplicació mòbil i una web-app en la que  qualsevol persona pot registrar-se per pujar les fotos i valorar l’estat del boix amb l’ajuda d’infografies. Les imatges han de ser de paisatge i incloure varis boixos per a que els experts del CREAF puguin validar el grau d’afectació a la zona.

Totes les fotos que rep el projecte estan disponibles al mapa d’alertes del web d’Alerta Forestal. Des d’allà es pot consultar tant la localització geogràfica com el grau d’afectació (baix, moderat, alt i molt alt).

Papallona del boix. Autor: J. Luis Ordónez (CREAF)

Els experts d’Alerta Forestal ho tenen molt clar “L’eruga del boix és com un incendi que avança pel territori. Hi ha un primera línia de foc (en aquest cas d’erugues) que arrasa amb la vegetació que va trobant, els boixos. Amb aquest projecte volem veure com avança aquesta primera línia de la plaga, cap a on es mou, però també estudiar què passa en les zones arrasades: si el boix es recupera després d’un o més atacs, o fins i tot, si l’eruga del boix torna als espais que ja havia atacat a menjar-se les fulles que rebroten, com seria el cas de la Garrotxa”.

La primera presència d’eruga del boix va detectar-se al 2014 a un jardí privat a la Garrotxa. Al 2017 ja es van donar defoliacions de boixos al medi natural. Des de llavors s’ha estès amb molta rapidesa a les comarques limítrofs. Durant l’any 2018 el DARP (Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) amb la col·laboració del Cos D’Agents Rural han pogut comprovar que la comarca més afectada ha estat la Garrotxa, seguida del Ripollès, Osona i Berguedà. A més s’han vist afectats alguns municipis de la Selva, Vallés Oriental, Maresme i Moianès. Puntualment també s’ha trobat al Vallès Occidental, Pla de l’Estany i Gironès. El resultat obtingut coincideix gairebé al 100% amb el que la ciutadania està reportant a través de l’app d’Alerta Forestal. En la nova campanya el projecte ja ha rebut observacions d’una nova comarca afectada, El Bages.

L’administració treballa per preservar els boixos i “lluitar” contra l’eruga del boix

El DARP està treballant conjuntament amb el DTES (Departament de Territori i Sostenibilitat) per elaborar un Pla d’Acció on s’estableixen procediments d’actuació contra la plaga de la papallona del boix i on es recullen les accions que es durant a terme per estudiar i minimitzar l’impacte de l’eruga del boix.

Al medi natural és gairebé impossible l’eradicació de la plaga, així que les mesures que es duen a terme als boscos, de moment, són el control de l’expansió de la plaga i la valoració del nivell d’afectació de les boixedes.

Boixos afectats per l'eruga del boix. Autor: J. Luis Ordónez (CREAF)

 

Per tal de conèixer també l’evolució i l’expansió de la plaga en diferents zones a Catalunya s’ha establert una xarxa de vigilància amb 20 punts de control (estacions). Cada estació compta amb 4 trampes de feromona sexual per atraure a les papallones, les trampes seran revisades per tècnics setmanalment. La informació obtinguda permetrà realitzar diferents corbes de vol de l’insecte i integrar aquesta informació en els avisos fitosanitaris que el Servei de Sanitat Vegetal publica a la seva pàgina web.

La gran invasió de la plaga fa que sigui inabordable el control en espais forestals. No obstant això, s’avaluaran diferents mètodes de control per conèixer les possibilitats reals d’èxit en entorns forestals.

L’eruga del boix és inconfusible en totes les seves fases

El cicle de l’eruga del boix a Catalunya té tres generacions. A la fase d’eruga més desenvolupat són verdes i la seva mida és de 35-45 mm. La seva forma de papallona és inconfusible, té les ales blanques amb el marge marró fosc i fan uns 26-45 mm d’envergadura, a més la veurem a la nit, ja que és nocturna i es sent atreta per la llum.

Aturar la dispersió de l’espècie és complicat, ja que les papallones poden recórrer distàncies llargues a través del vol i el seu cicle de reproducció és ràpid. No obstant això, l’estudi de l’evolució de la plaga i les seves conseqüències és important, especialment a Catalunya, perquè trobem el boix amb abundància tant al medi natural com a jardins. En altres països europeus que també han patit el pas de la papallona, sobretot França, es troben en la mateixa situació que nosaltres però amb un parell d’anys d’antelació, tant ells com nosaltres ens fem la mateixa pregunta: en quina situació quedaran els nostres boscos i boixedes després del pas inexorable de la papallona. 

Cicle de vida de l'eruga del boix. Autor: J. Luis Ordónez (CREAF)

Relacionats

Notícia

L’Alternanthera philoxeroides, originària d’Amèrica del Sud, es va detectar a La Roca del Vallès el febrer i pot generar un elevat impacte en els ecosistemes locals, principalment pel seu potencial de dispersió aigües aval.

Acte
30/04/2019 - 10:00
Centre de conservació de fauna Camadoca
Notícia

A la ciutat de Barcelona, en ple entorn urbà, hi viuen eriçons. Pot semblar una novetat simpàtica, però el fet és que alguns d'aquests animals moren en llocs on es fan obres. Des de fa cinc anys, una població d'eriçons ha trobat refugi en un solar de Sant Andreu que ara han començat a urbanitzar

Butlletí